Biodiversitat d'Espanya
En el conjunt del continent europeu, la biodiversitat d'Espanya és de les més altes. Existixen senyes comparatives per a distints sers vius, pero el país alberga el major número d'espècies de vertebrats (570 espècies) i de plantes vasculars (7600) de tots els països europeus. S'estima que al voltant de 85000 espècies de sers vius, entre animals i vegetals, es troben en el territori espanyol; i aproximadament el 30% dels endemismes europeus es donen en Espanya.[1][2]
Esta gran biodiversitat es deu a la seua especial ubicació, tant de la península ibèrica com del archipèlec canari, i a l'aïllament i comunicació d'estos territoris a lo llarc de l'història, per estar en el confín de la regió Paleártica. En els últims 20 millons d'anys ha passat de ser un àrea aïllada, tant d'Àfrica com del restant d'Europa, a sofrir la colonisació d'organismes europeus i centroasiátics des de fa 16 millons d'anys i d'Àfrica des de fa 6 millons d'anys. Debido a ello, tant la península ibèrica com l'archipèlec canari han conseguit mantindre alguns elements de l'antiga flora i fauna subtropical i afegint-se espècies d'orige europeu i centroasiátic, refugiades com a conseqüència de les oscilacions climàtiques de l'últim milló d'anys.
Espanya constituïx aixina un territori favorit dins del món templat per estar en l'encreuament entre Àfrica i Europa. L'existència de cadenes montanyoses d'orientació llongitudinal com a conseqüència del choc de les plaques euroasiàtica i africana, han permés l'existència de múltiples refugis glacials. Tots estos factors han facilitat la coexistència de gran número d'espècies en orígens i històries evolutives diferents. També l'aïllament ha comportat la producció de noves espècies.
Aixina, la península ibèrica ha actuat com reservori de la diversitat genètica per a un bon número d'organismes animals i vegetals. La gran riquea en número d'espècies i l'alt grau de endemicitat és conseqüència de l'incapacitat d'algunes d'estes espècies refugiades per a recolonizar els territoris europeus.
Senyes sobre la situació de les espècies amenaçades i l'aument de les espècies incloses en el Catàlec Nacional d'Espècies Amenaçades[3] constituïxen una prova de que s'estan aplicant millors mides de protecció pero també evidencien l'aument del risc d'extinció d'algunes espècies.
La pèrdua, degradació i fragmentació de l'hàbitat, la desaparició d'usos ganaders i agrícoles tradicionals, la peixca abusiva, l'urbanisació descontrolada, el creiximent d'infraestructures, la degradació del sol, l'emissió de contaminants al mig i l'us desmesurat dels recursos hídrics són els principals factors que posen en perill la conservació de la biodiversitat. A esta amenaça per falta de planificació s'unixen factors externs globals com el canvi climàtic i l'invasió d'espècies exòtiques.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Economia dels ecosistemes i la Biodiversitat Desafius i Respostes, 2015, Ed. TEEB
- ↑ Ministeri d'Agricultura i Peixca, Alimentació i Mig ambient
- ↑ Catàlec Nacional d'Espècies Amenaçades. Ministeri d'Agricultura, Peixca, Alimentació i Mig ambient
- ↑ Luis Jiménez Herrero (2010) Usos del sol i canvi global. Processos de sostenibilitat urbana i territorial en Espanya. En Rodríguez González R (Director) Territori. Ordenar per a competir. Nestbiblo, La Corunya
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biodiversidad de España» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.