Bisfenol A
El bisfenol A, usualment abreviat com BPA (Bis-Phenol A), és un compost orgànic en dos grups funcionals fenol. És un bloc (monòmer) difuncional de molts importants plàstics i aditius plàstics. Per la seua capacitat d'unir-se als receptors d'estrògens (hormona segregada per l'ovari i que induïx l'aparició dels caràcters sexuals femenins, com el desenroll de les mames o el desenroll de la primera menstruació) se li coneix com un potencial disruptor endocrino.
És sospitós de ser amolador per als humans des de la década de 1930. En acabant de que varis governs emeteren informes qüestionant la seua seguritat molts mijos de comunicació varen resaltar els riscs de l'us de bisfenol A en productes de consum, lo que va tindre com a conseqüència que algunes cadenes de venda retiraren els productes que contenien este compost. Un informe elaborat en 2010 per la FDA (Administració d'Aliments i Fàrmacs) d'Estats Units va despertar una major consciència sobre l'exposició de fetos, bebés i chiquets menuts.[1]
Síntesis
[editar | editar còdic]El bisfenol A va ser sintetisat per primera volta pel químic rus Alexander Dianin en 1891.[2][3]
Es prepara per mig de la condensació de l'acetona (d'ahí l'A)[4] en dos equivalents de fenol. La reacció és catalizada per un àcit, com l'àcit clorhídric (HCl), o una resina de poliestireno sulfonado. Normalment s'usa una gran cantitat de fenol per a assegurar la seua completa condensació:
Un gran número de cetones sofrixen reaccions anàlogues de condensació. Este método és eficient i l'únic producte derivat és aigua.[5]
Usos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Policarbonat.
El bisfenol A s'ampra principalment en la fabricació de plàstics. Des de fa més de cinquanta anys hi ha en el mercat productes que contenen bisfenol A. És un monòmer clau en la producció de resina epoxi[6][7] i en la forma més comuna de policarbonat de plàstic.[5][8][9] El policarbonat de plàstic, que és transparent i casi inastillable, s'usa per a fabricar una gran varietat de productes comuns, incloent biberones i botelles d'aigua, equipament deportiu, dispositius mèdics i dentals, composites dentals i sellantes, lents orgàniques, CD i DVD, i electrodomèstics varis.[10] També s'usa en la síntesis de polisulfonas, cetones de poliéter, com antioxidant en alguns plastificantes i com un inhibidor de polimerisació en el PVC. Les resines epoxi que contenen bisfenol A s'usen com a recobriment en casi totes les llandes de menjars i begudes,[11] no obstant, per problemes de salut, en Japó el recobriment de epoxi va ser remplazado per un film de polièster.[12] BPA és també precursor d'un pirorretardante, tetrabromobisfenol A, i s'usa com fungicida.[13] Ademés, BPA és un revelador de color per a paper tèrmic[14] i en paper NCR. Productes basats en BPA s'usen en mòles de fundició i com a recobriment per a canonades d'aigua.[15]
Es calcula que la producció mundial de bisfenol A en 2003 va ser de més de dos millons de tonelladas.[16] En Estats Units, és fabricat per Bayer MaterialScience (Divisió de Bayer), Dow Chemical Company, GE Plastics, Hexion Speciality Chemicals i Sunoco Chemicals. En 2004, estes companyies varen produir més d'un milló de tonellades de bisfenol A, comparat en a penes 7260 tn en 1991. En 2003, el consum anual de EE. UU. va ser de 856 mil tonellades, de les quals el 72 % es va usar per a plàstic de policarbonat i un 21 % per a resines epoxi.[10] Menys d'un 5 % de tot lo produït s'usa en aplicacions de contacte en aliments.[15]
S'està usant en més freqüència en rolls de paper per a impressió de "tiquets de compra" en l'elaboració del cridat paper tèrmic per a l'impressió que es borra en un curt temps pero resulta perjudicial per a la salut durant el manipuleo de dit paper, la pell absorve el bisfenol, en l'any 2014 es va prohibir el seu us en França, en Espanya estarà prohibit a partir de l'any 2020.[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Update on Bisphenol A for Use in Food Contact Applications: January 2010». U.S. Food and Drug Administration. Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2010. Consultat el 15 de giner de 2010.
- ↑ Dianin(1891).23
- 492–.
- ↑ (1905).Justus Liebigs Annalen der Chemie.343
- 75–99.doi:10.1002/jlac.19053430106.
- ↑ Uglea, Constantin V. (1991). Synthesis and Characterization of Oligomers, CRC Press, p. 103.
- ↑ 5,0 5,1 Fiege, Helmut (2002). Phenol Derivatives, Weinheim: Wiley-VCH. doi:10.1002/14356007.a19_313.
- ↑ «Lawmakers to press for BPA regulation». Califòrnia Progress Report. Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2009. Consultat el 2 d'agost de 2009.
- ↑ «Ridding life of bisphenol A a challenge». Toronto Star. Consultat el 2 d'agost de 2009.
- ↑ Kroschwitz, Jacqueline I.. Kirk-Othmer encyclopedia of chemical technology, 5 edició, pp. 8.
- ↑ «Polycarbonate (PC) Polymer Resin». Alliance Polymers, Inc. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2009. Consultat el 2 d'agost de 2009.
- ↑ 10,0 10,1 National Toxicology Program, U.S. Department of Health and Human Services. «[1]»(PDF). Consultat el 18 d'abril de 2008.
- ↑ Chemical and Engineering News.American Chemical Society.86(22)
- 36–39.
- ↑ «Consumers fear the packaging - a BPA alternative is needed now». Consultat el 5 de giner de 2010.
- ↑ Pesticideinfo.org: Bisphenol A
- ↑ «Palés EEUU Nro 6562755».
- ↑ 15,0 15,1 «Bisphenol A Action Pla». U.S. Environmental Protection Agency. Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2011. Consultat el 12 d'abril de 2010.
- ↑ Lang IA, Galloway TS, Scarlett A, Henley WE, Depledge M, Wallace RB, Melzer D(2008).JAMA.300(300)
- 1303.doi:10.1001/jama.300.11.1303.
- ↑ «Els tiquets en els que es borra la tinta contenen bisfenol-A». Agències Sinc.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bisfenol A» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.