Bit de redundància

El bit de redundància és un bit (o conjunt d'ells) que, a voltes, s'introduïxen deliberadament en la transmissió o gravació d'informació sense ser part d'esta, pero que servixen para detectar possibles errors.

Per eixemple, si volem representar quatre símbols {1,2,3,4} i fem un còdic sense redundàncias, es necessiten dos bits per a representar-ho.

Si per algun error, obtenim un atre símbol del alfabet, no tenim manera de detectar-ho. Si al còdic anterior li afegim un bit al final, es podran detectar alguns errors determinats. Si el bit que hem afegit ho posem a zero, i per un error es produïx un canvi en l'últim bit, es detectaria que eixe símbol rebut és un símbol inválido.

Per eixemple si rebem un 001 en lloc d'un 000, sabríem que el símbol rebut és erròneu lloc que no existix en el nostre alfabet.

Normalment el valor del bit o dels bits de redundància es posa en un valor que siga funció d'algun o alguns dels bits anteriors, de manera que ajude a identificar errors de comunicació en atres bits. Habitualment esta funció és la suma o XOR de tots els bits anteriors.

Vore també

• Bit de paritat