Bobsleigh
El bobsleigh o bobsled és un deport olímpic d'hivern que, junt al luge (trineu llauger) i al skeleton (trineu simple o senzill), representa una de les distintes modalitats de descens en trineu.
Els primers trineus varen ser construïts a finals de el XIX en St. Moritz, Suïssa, per turistes adinerats de la Gran Bretanya victoriana que s'estajaven en el Palace Hotel, propietat de Caspar Badrutt. Els primers trineus eren una adaptació dels trineus de repartiment per a chiquets i dels toboganes. En el temps varen evolucionar fins a convertir-se en bobsleighs, luges i skeletons. Al principi, els turistes corrien en els seus aparats fets a mà pels estrets carrers de St. Moritz; no obstant, a mida que aumentaven les colisions, la creixent oposició dels habitants de St. Moritz va fer que el trineu es prohibira en les vies públiques. En l'hivern de 1884, Badrutt va manar construir una pista prop del llogaret de Cresta. La pista de Cresta seguix sent la més antiga del món i és la sèu del Club de trineu de St. Moritz. Ha albergat dos Jocs Olímpics d'Hivern i en 2022 seguia en us.
Els equips moderns de bobsleigh competixen per a completar un recorregut costa avall en els temps més ràpits. Per a determinar als guanyadors s'utilisa un temps agregat de varis recorreguts. La prova de quatre hòmens s'ha disputat des dels primers Jocs d'Hivern en 1924 en Chamonix, França. L'única excepció varen ser els 1960 en Squaw Valley, quan el comité organisador va decidir no construir una pista per a reduir costs. La prova de dos hòmens es va introduir en els Jocs de 1932 i la de dos dònes es va disputar per primera volta en els Jocs Olímpics d'Hivern de 2002. La prova femenina de monobob es va introduir en els Jocs de 2022.
Història
[editar | editar còdic]Orígens
[editar | editar còdic]Encara que els trineus sobre neu o gèl eren populars des de feya molt temps en molts països nòrdics, els orígens del bobsleigh com a deport modern són relativament recents.
Es va desenrollar en acabant de que l'hoteler Caspar Badrutt (1848-1904) convencera a alguns clients anglesos adinerats per a que passaren tot l'hivern en el seu hotel de la ciutat balneari de St. Moritz, Suïssa.]] Se sentia frustrat perque el seu hotel només estava ocupat durant els mesos d'estiu. Entretenint als seus hostes en menjar, alcohol i activitats, va establir ràpidament el concepte de "estació hivernal". Moritz de Badrutt es va posar molt de moda en la Gran Bretanya victoriana. No obstant, en l'aument del número de persones, açò va dur a alguns hostes a buscar noves diversions. A principis de la década de 1870, alguns anglesos aventurers varen escomençar a adaptar trineus de repartiment per a chiquets en fins recreatius.[1]
No obstant, quan varen escomençar a chocar en els peatons en les gelades callejuelas, carrerons i carreteres de St. Moritz, es varen inventar "mijos de direcció" per als trineus. El bobsleigh (trineu de bobsleigh) bàsic consistia en dos crestes (trineus d'esquelet) unides en una taula que tenia un mecanisme de direcció en la part davantera. La capacitat de direcció permetia als trineus fer recorreguts més llarcs per la ciutat. Els recorreguts més llarcs també implicaven una major velocitat en les curves. L'opinió de la gent sobre estes competicions informals era variada, pero les queixes varen aplegar a tal punt que Badrutt va tindre que fer alguna cosa. La seua solució, a finals de la década de 1870, va ser construir una pista bàsica de gèl natural per als seus invitats fòra de la ciutat, prop del chicotet llogaret anomenat Cresta. Moritz, aixina que no anava a permetre que l'avorriment induïra als clients a no visitar la zona.[1]
De la mateixa manera que el luge i el skeleton, el seu orige se situa en els Alps suïssos a finals de el XIX. Concretament, el primer club de bobsleigh del món es va fundar en 1897 en St. Moritz, Suïssa, i des d'allí es va difondre a atres parts d'Europa. Les primeres competicions que podem considerar oficials daten de 1914. La Federació Internacional de Bobsleigh es va fundar en 1923.
Disciplina competitiva
[editar | editar còdic]Les competicions formals varen començar en la Cresta Run de gèl natural en 1884, que es va construir en una associació anual entre els hostes i la població local. La pista, que encara estava en funcionament Plantilla:As of, ha servit com a pista amfitriona para skeleton en dos Jocs Olímpics d'Hivern (1928 i 1948). En ser una de les poques pistes meteorològiques naturals del món, no utilisa refrigeració artificial. No se sap quànt va evolucionar la pista original en els primers anys a mida que els tres deports maduraven i s'estabilisaven. El primer club es va formar en 1897, i la primera pista construïda exclusivament per a bobsleigh es va inaugurar en 1902 a les afores de St. Moritz. En el pas dels anys, les pistes de bobsleigh varen evolucionar de pistes rectes a pistes en curves i girs. Els trineus de fusta originals[2] varen donar pas als aerodinàmics de fibra de vidre i metal.
La Federació Internacional de Bobsleigh i Skeleton (FIBT) es va fundar en 1923. El bobsleigh masculí de quatre hòmens va aparéixer en els primers Jocs Olímpics d'Hivern en 1924, i el bobsleigh masculí de dos hòmens es va afegir en 1932. Encara que no es va incloure en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1960, el bobsleigh ha figurat en tots els Jocs Olímpics d'Hivern des de llavors. La competició de bobsleigh femení va començar en Estats Units en 1983 en dos carreres de demostració en Lake Placid, Nova York, una celebrada en febrer i la segona durant les carreres de la Copa del Món en març de 1983. El bobsleigh femení de dos dònes va fer el seu debut olímpic en els Jocs Olímpics d'Hivern de 2002. El bobsleigh també es disputa en campeonats americans, europeus i de la Copa del Món.
Alemània i Suïssa han demostrat ser les nacions en més èxit en bobsleigh, medit per l'èxit global en campeonats europeus, mundials, de la Copa del Món i olímpics. Des de la década de 1990, els alemans han dominat la competició internacional i han guanyat més medalles que qualsevol atra nació. Itàlia, Àustria, Canadà i Estats Units també tenen una gran tradició en bobsleigh.
Els bobsleighs poden alcançar velocitats de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., en el récort mundial reportat sent Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. establit el 3 de març de 2019 en els Campeonats del Món de Whistler en 2019.[3][4]
Orige del nom
[editar | editar còdic]El nom deriva de l'acció que varen adoptar alguns dels primers competidors de balancejar-se cap a avant i cap a arrere dins dels seus trineus (sled) per a aumentar la velocitat.[5]
Característiques
[editar | editar còdic]En les seues primeres décades de vida el bobsleigh tenia poc que vore en lo que és en l'actualitat, ya que els materials, el disseny i les pistes han canviat completament fins a fer-ho casi irreconeixible. Al principi els trineus eren de fusta, encara que pronte varen passar a fabricar-se d'acer.
En el bobsleigh hi ha tres modalitats, el bobs de 2, el de 4 i el de 6 tripulants, encara que este últim és poc comú. Els primers campeonats del món es varen celebrar en 1924, solament per al bobs de 4 tripulants, mentres que en 1931 ya es va incloure el bobs de 2. En els Jocs Olímpics va debutar el bobs de quatre en la primera edició dels Jocs d'Hivern de Chamonix 1924, i el bobs de dos va començar a disputar-se en els de Lake Placid 1932. Des de llavors sempre ha format part del programa, llevat en Squaw Valley 1960. Un nou alvanç va tindre lloc en els Jocs Olímpics de Salt Lake City 2002 a on es varen incloure per primera volta les proves femenines.
Una novetat important va tindre lloc en 1952, quan es va llimitar el pes dels trineus i dels seus ocupants, ya que abans d'eixa data els participants tenien que tindre un gran pes corporal si volien tindre alguna oportunitat de triumfo. La nova norma ho va fer més accessible.
No obstant, els principals alvanços varen aplegar en el terreny dels materials, en dos aspectes: els nous trineus d'acer i fibra de vidre para la fabricació del qual s'utilisen els últims alvanços tecnològics en matèria aerodinàmica, i no menys important, les pistes artificials en les que es poden alcançar unes velocitats realment increibles, en les que mai hagueren pogut somiar els primers practicants d'este deport. Les pistes de gèl tenen recorreguts estrets, tortuosos i peraltados, en un número determinat de virages a dreta i esquerra.
La clau en el bobsleigh, de la mateixa manera que en el luge i en el skeleton, està normalment en l'eixida. És decisiu que en eixos primers metros els tripulants conseguixquen la major velocitat possible espentant el trineu en eixos metros inicials abans del descens, per això deuen ser persones fortes i ademés ràpides, ya que de la explosividad inicial depén normalment el resultat. Les diferències entre els participants rara volta superen unes poques centèsimes per lo que qualsevol chicotet error resulta impossible de recuperar. Encara que el trineu posseïx un fre, este únicament s'usa en reglotar la llínea d'arribada. Les velocitats superen en freqüència els 150 km per hora i els corredors soporten fins a forces 4 o 5 "G".
Les proves es disputen en dos mànegues, sumant-se el temps conseguit en abdós, i guanyant aquell que totalise menys temps. En cas d'empat (cosa no infreqüent) no hi ha cap desempat sino que es compartix la medalla.
Encara que la seguritat ha millorat molt en els últims anys, i encara que els participants van equipats en caixco i trages especials, a voltes es produïxen accidents en eixir-se en una curva, lo que pot ser molt perillós, i en vàries ocasions s'ha produït la mort d'algun participant.
La dificultat per a practicar este deport està en el seu alt cost, especialment de les instalacions, lo que fa que únicament es practique en un número molt reduït de països, principalment d'Europa Central i Estats Units. Hi ha molt poques instalacions en el món, ya que el manteniment d'una pista exigix molts recursos que difícilment es compensen en els resultats deportius o en els servicis que esta preste a uns atres. Les principals potències són Alemània, Suïssa, Itàlia i Estats Units.
Fa anys va tindre lloc un curiós episodi. Uns nortamericans que estaven de vacacions en Jamaica varen presenciar una competició de trineus sobre terra molt popular en este país caribeny, i que els va recordar vagament al bobsleigh, i llavors se'ls va ocórrer l'idea de preparar un equip de jamaicans per a competir en els Jocs Olímpics de 1988 celebrats en Calgary, Canadà. Aixina ho varen fer i l'equip de Jamaica va participar en eixos Jocs Olímpics, sent una verdadera atracció sobretot per als mijos de comunicació. Encara que el seu resultat no va ser lluent, este episodi va ser motiu per a una película de la productora Disney que es va titular originalment "Cool Runnings" ("Elegits per al triumfo" en Espanya; "Jamaica baix 0" en Llatinoamèrica), estrenada en 1994 en prou èxit. Des d'eixe moment Jamaica ha seguit participant en competicions de bobsleigh de forma habitual, en resultats prou acceptables, encara que llunt de les potències internacionals de l'especialitat.
Pistes
[editar | editar còdic]Les pistes modernes estan fetes de formigó i són refrigerades. Es requerix que continguen a lo manco una recta i un llaberint de múltiples curves consecutives. Idealment deuen tindre entre 1200 i 1300 metros de llongitut i per lo manco quinze curves. Estes pistes de bobsleigh se solen usar també per a skeleton i luge. Les pistes en us són les següents:[6]
| País | Ciutat | Llongitut (m) | Caiguda (m) | Inclinament màxima (%) |
Curves |
|---|---|---|---|---|---|
| Àustria | Bludenz | 750 | 43 | 10,5 | 6 |
| Igls | 1220 | 98,10 | 14 | 14 | |
| Canadà | Whistler | 1700 | 148 | 20 | 16 |
| Calgary | 1475 | 121,2 | 15 | 14 | |
| França | La Plagne | 1507,5 | 124,5 | 14,5 | 19 |
| Alemània | Oberhof | 1354,5 | 93 | 36,4 | 15 |
| Altenberg | 1413 | 122,22 | 15 | 17 | |
| Königssee | 1250 | 117 | ? | 12 | |
| Winterberg | 1325 | 110 | 14,5 | 14 | |
| Itàlia | Cesana | 1435 | 117 | 9,2* | 19 |
| Cortina d'Ampezzo | 1350 | 120,45 | 16 | 11 | |
| Japó | Nagano | 1762,3 | 112,5 | 15 | 13 |
| [[Image:Plantilla:Bandera/Rússia|border|20px|Rússia]] Rússia | Sochi | 1814 | 124 | 22 | 17 |
| Noruega | Lillehammer | 1365 | 114,3 | 15 | 16 |
| Suïssa | Sankt Moritz | 1722 | 129 | 15 | 13 |
| Estats Units | Lake Placid | 1455 | 107 | 9,8* | 20 |
| Salt Lake City | 1340 | 103,9 | 20 | 15 | |
| Letònia | Sigulda | 1420 | 99 | 9 | 16 |
| [[Image:Plantilla:Bandera/Corea del Sur|border|20px|Corea del Sur]] Corea del Sur | Pieonchang | 1659 | 117 | 25 | 16 |
| [[Image:Plantilla:Bandera/China|border|20px|China]] República Popular China | Yanqing | 1975 | 121 | 18 | 18 |
- * Inclinament mig
Accidents en resultat de mort
[editar | editar còdic]| Número | Competidor | Any | Pista | Secció | Carrera | Event | Vehícul | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Archiu:Flag of NED.png Jules van Bylandt | 1907 | Archiu:Flag of SUI.png Cresta Run | Practice run | skeleton | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Oberüberl | 1911 | Practice run | bob de
5 |- |
Archiu:Flag of GER.png Karl Gerloff | 1933 | Archiu:Flag of GER.png Oberhof bobsleigh, luge, and skeleton track | Entrenament | bob a
4 |- |
Archiu:Flag of GER.png Rudolf Gerloff | 1933 | Archiu:Flag of GER.png Oberhof bobsleigh, luge, and skeleton track | Entrenament | bob a
4 |- |
Archiu:Flag of SUI.png Repte Capadrutt | 1939 | Archiu:Flag of ITA.png Eugenio Monti track, Cortina d'Ampezzo | Entrenament | FIBT World Championships 1939 | bob a
4 |- |
Archiu:Flag of BEL.png Max Houben | 1949 | Archiu:Flag of USA.png Mt. Van Hoevenberg Olympic Bobsled Run Lake Placid | Shady corner | Entrenament | FIBT World Championships 1949 | bob a
2 |- |
Archiu:Flag of SUI.png Felix Endrich | 1953 | Archiu:Flag of GER.png Riessersee, Garmisch-Partenkirchen | Bayernkurve | Entrenament | FIBT World Championships 1953 | bob a
4 |- |
Archiu:Flag of ITA.png Sergio Zardini | 1966 | Archiu:Flag of USA.png Mt. Van Hoevenberg Olympic Bobsled Run, Lake Placid | Zig-Zag Curves | Entrenament | bob a
4 |- |
Archiu:Flag of GER.png Toni Pensperger | 1966 | Archiu:Flag of ITA.png Eugenio Monti track, Cortina d'Ampezzo | Entrenament | FIBT World Championships 1966 | bob a
4 |- |
Archiu:Flag of AUT.png Josef Schnellneger | 1970 | Archiu:Flag of GER.png Königssee bobsleigh, luge, and skeleton track, Königssee | Entrenament | Àustria-Cup | bob a
2 |- |
Archiu:Flag of ESP.png Luis López Solanes | 1971 | Archiu:Flag of ITA.png Breuil-Cervinia, Cervinia | Entrenament | FIBT World Championships 1971 | bob a
2 |- |
Archiu:Flag of ITA.png Giuseppe Soravia[7] | 1980 | Archiu:Flag of AUT.png Olympic Sliding Centre Innsbruck, Igls | Finish | Entrenament | bob a
4 |- |
Archiu:Flag of USA.png James Morgan[7] | 1981 | Archiu:Flag of ITA.png Eugenio Monti track, Cortina d'Ampezzo | Finish | 3.ª eliminatòria | FIBT World Championships 1981 | bob a
4 |- |
Archiu:Flag of URS.png Imants Karlsons[7] | 1982 | Archiu:Flag of AUT.png Olympic Sliding Centre Innsbruck, Igls | Sessió d'entrenament | Entrenament | bob a
2 |- |
Archiu:Flag of ROM.png Daniel Oaida[7] | 1989 | Archiu:Flag of GER.png Altenberg bobsleigh, luge, and skeleton track, Altenberg | Curve 4 | Sessió d'entrenament | Entrenament | bob a
4 |- |
41 | Archiu:Flag of GER.png Peter Förster | 1990 | Archiu:Flag of GER.png Altenberg bobsleigh, luge, and skeleton track, Altenberg | Finish | Sessió d'entrenament | Entrenament | bob a
2 |- |
42 | Archiu:Flag of GER.png Yvonne Cernota[8][9] | 2004 | Archiu:Flag of GER.png Königssee bobsleigh, luge, and skeleton track, Königssee | Echowand | Sessió d'entrenament | Entrenament | bob a 2 femení |
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bobsleigh.- Federació Internacional de Bobsleigh i de Tobogganing (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Denby, Elaine (2002). Grand Hotels: Reality and Illusion, Reaktion Books, pp. 128-131. ISBN 9781861891211.
- ↑ "Rounding The Zigzag Turn Of A Bobsleigh Run", abril de 1932, Popular Mechanics foto d'un bobsleigh de fusta utilisat a principis dels anys 30
- ↑ «¿CUÁN RÀPIT VA UN BOBSLEIGH?».
- ↑ BMW IBSF World Championships Bob & Skeleton 2019 Whistler (CA). Resultats oficials
- Archivat el 10 de març de 2019 archivat en Wayback Machine. ibsf.org Recuperat el 19 de novembre de 2023
- ↑ bobsledding (sport) - Britannica Online Encyclopedia.
- ↑ «IBSF | Tracks» (en en-gb). www.ibsf.org. Consultat el 2022-08-15.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Hamburger Abendblatt article, accessed December 2010
- ↑ «Yvonne Cernota crashes during training run». Stern.de (German)
- ↑ Cernota killed in training accident, CBC News. (German)
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bobsleigh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.