Luge

Luge

El luge (pronunciat /luːʒ/) és un deporte olímpic d'hivern que, junt al bobsleigh i al skeleton, representa una de les distintes modalitats de descens en trineu. «Luge» és una paraula francesa que significa «trineu llauger».

Els lugers poden alcançar velocitats de 140 km/h (87 mph). L'austríac Manuel Pfister va alcançar una velocitat màxima de 154 km/h (96 mph) en una pista en Whistler, Canadà, abans dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2010. Els pilots de luge competixen contra un cronómetro en un dels deports més precisos del món, a una milèsima de segon en pistes artificials.

El primer us registrat del terme «luge» data de 1905 i deriva del dialecte saboyano/suís de la paraula francesa luge, que significa «menut trineu de cabotaje».

Història

L'us pràctic dels trineus és molt antic i està molt estés. Les primeres carreres de trineus de les que es té constància varen tindre lloc en Noruega en algun moment de el XV.

El deport del luge, de la mateixa manera que el skeleton i el bobsleigh, es va originar en la ciutat balneari de St Moritz, Suïssa, a mediats o finals de el XIX, gràcies als esforços de l'empresari hoteler Caspar Badrutt. Badrutt va vendre en èxit l'idea dels resorts d'hivern, aixina com les habitacions en menjar, beguda i activitats. Els seus hostes anglesos més aventurers varen escomençar a adaptar els trineus dels repartidors per al recree, lo que va provocar chocs en els peatons mentres recorrien a tota velocitat els carrers i carrerons del poble.

La primera trobada organisada d'este deport va tindre lloc en 1883 en Suïssa. En 1913, es va fundar la Internationale Schlittensportverband o Federació Internacional de Deports de Trineu en Dresde, Alemània. Este organisme va governar el deport fins a 1935, quan es va incorporar a la Fédération Internationale de Bobsleigh et de Tobogganing (FIBT, Federació Internacional de Bobsleigh i Toboganes). En acabant de que es decidira que el luge substituiria al deport del skeleton en els Jocs Olímpics, els primers Campeonats del Món d'este deport es varen celebrar en 1955 en Oslo (Noruega). En 1957 es va fundar la Fédération Internationale de Luge de Course (FIL, Federació Internacional de Luge). Les proves de luge es varen incloure per primera volta en els Jocs Olímpics d'Hivern en 1964.

Els nortamericans varen tardar en adoptar el deport del luge. La primera pista de luge en Norteamérica es va construir en Lolo Hot Springs, Montana, en 1965. Encara que Estats Units va competir en totes les proves olímpiques de luge des de 1964 fins a 1976, no va ser fins a 1979 quan es va fundar l'Associació de Luge d'Estats Units. La primera pista artificial nortamericana es va completar en eixe any per al seu us en els XIII Jocs Olímpics d'Hivern de 1980 en Lake Placid, Nova York. Des de llavors, el programa de luge d'Estats Units ha millorat molt. Es va construir una segona pista artificial prop de Park City, Utah, per als XIX Jocs Olímpics d'Hivern de 2002 en Salt Lake City.

Caitlin Nash i Natalie Corless, abdós de Canadà, es varen convertir en el primer equip femeninoo que competix en una carrera de dobles de la Copa del Món Sénior de luge en 2019.

Característiques

El trineu que s'usa en el luge és un chicotet armassó, en el seu orige de fusta, actualment de metal, proveït d'uns patins esmolats en la base. El trineu no té frens ni timó; el pilot controla la baixada del luge i els canvis de direcció per mig d'unes bridas unides a la part davantera, aixina com basculant el pes del seu propi cos.

El pilot va tombat boca dalt en els peus per davant i el cap arrere a diferència del skeleton, en el que este se situa boca avall i mirant cap a davant. A diferència del bobsleigh i el skeleton, l'eixida s'efectua en el pilot ya colocat en el trineu, per lo que l'eixida és més llenta al no poder agarrar tant impuls en tindre que espentar-se en els braços i no en les cames.

El pes màxim autorisat del trineu és de 23 kg en l'individual i 27 en el de parelles. Respecte al pes dels tripulants, la reglamentació tracta d'equilibrar les diferències entre els participants, i aixina, a banda d'establir-se un pes màxim per a cada u, es permet als que estiguen per baix d'eixe pes que s'afigguen quilos artificialment i d'esta manera tots tinguen aproximadament el mateix pes i les mateixes oportunitats.

El luge té dos modalitats, l'individual i la de parelles, tant en categoria masculina com a femenina. En l'individual es disputen quatre mànegues i la de parelles solament dos, sumant-se els temps i guanyant que totalise menys temps al final. L'igualtat entre els participants obliga a medir el temps en absoluta precisió, fins a les milèsimes. Igual que en el bobsleigh i en el skeleton, l'eixida és el factor clau guanyant la major velocitat possible en l'espente abans del descens.

Els primers campeonats del món de luge es varen celebrar en Oslo en 1955 i la Federació Internacional de Luge es funda en 1957 despuix de separar-se de la del bobsleigh. Va ser inclós com a deport olímpic en els Jocs d'Innsbruck de 1964, tant en categoria masculina com a femenina, i des de llavors sempre ha estat present en el programa dels Jocs.

El luge, igual que el bobsleigh i el skeleton, és un deport poc accessible per l'alt cost del manteniment de les seues instalacions, encara que en la majoria de casos compartixquen les mateixes dels deports ya mencionats. Açò ha fet que solament un reduït grup de països siguen l'èlit d'este deport. Estos països són sobretot Alemània, Àustria, Itàlia i Rússia, que solen repartir-se les medalles en les competicions importants.

El luge és un dels deports olímpics en més èxit en campeonats mundials.

Pistes artificials

Les pistes artificials de luge tenen curves peraltadas especialment dissenyades i construïdes, ademés de rectes amuralladas. La majoria de les pistes estan refrigerades artificialment, pero també existixen pistes artificials sense refrigeració artificial (per eixemple, en St. Moritz). Les pistes solen ser molt planes.

Els atletes van en una posició plana i aerodinàmica sobre el trineu, mantenint el cap baix per a minimisar la resistència de l'aire. Dirigixen el trineu principalment en els seus pantorrillas aplicant pressió sobre els corredors: la pantorrilla dreta per a girar a l'esquerra, la pantorrilla esquerra per a girar a la dreta. Es tracta d'una mescla precisa de desplaçament del pes del cos, aplicació de pressió en les pantorrillas i gir dels muscles. També hi ha asideros per a realisar menuts ajusts. Un luger en èxit manté la concentració i la relaixació total en el trineu mentres es desplaça a altes velocitats. Els temps més ràpits resulten de seguir la "llínea" perfecta per la pista. Qualsevol chicotet error, com roçar la paret, costa temps. Les condicions de la pista també són importants. El gèl més bla tendix a reduir la velocitat, mentres que el gèl més dur tendix a accelerar els temps. Els Lugers corren a una velocitat mija de al voltant de curves de gran inclinament mentres experimenten una acceleració centrípeta de fins a 5g. En la majoria de les pistes, els competidors de la categoria individual masculina tenen la seua eixida prop de la dels competidors de bobsled i skeleton, mentres que les competicions de dobles i d'individual femení tenen el seu punt de partida situat més alvance en la pista. El luge de pista artificial és el deport de trineu més ràpit i àgil.

Pista natural de luge

Les pistes naturals s'adapten a partir de carreteres i camins de montanya existents. No es permeten les curves en peralt artificial. La superfície de la pista deu ser horisontal. Estan gelades de forma natural. Les pistes poden posar-se asproses per l'acció de frenat i direcció. Els atletes utilisen una regna de direcció, trauen les mans i utilisen les cames per a conduir per les curves tancades. A sovint és necessari frenar davant de les curves i es conseguix per mig de l'us de pinchos incorporats en la part inferior de les sabatilles. Les pistes tenen una pendent no superior al 15%.

La majoria de les pistes estan situades en Àustria i Itàlia, i unes atres en Alemània, Polònia, Rússia, Eslovènia, Suïssa, Croàcia, Liechtenstein, França, Turquia, Suècia, Noruega, Romania, Eslovàquia, Nova Zelanda, Canadà i Estats Units.

El Upper Peninsula Luge Club en Negaunee, Míchigan, és l'única pista de luge natural d'Estats Units. La pista de més de 800 metros (mija milla) presenta 10 curves completes a lo llarc de la seua caiguda vertical.

Canadà té pistes en Camrose, Hinton Luge, Alberta, Calgary i Ontario Luge Club. La pista de Naseby és l'única del hemisferi sur. La pista té 360 metros de llongitut, i està oberta al públic durant l'hivern.

Els Campeonats del Món se celebren des dels 1979, mentres que els Campeonats Europeus se celebren des dels 1970. En la temporada 2015/16 la FIL va començar en la Copa del Món Junior.

Events

Hi ha cinc disciplines de luge: Individual masculí Dobles masculí Individual femení Dobles femenins (debut en 2026) Relleu per equips

Estos es dividixen a la seua volta en vàries classes d'edat: múltiples classes jovenils i júnior que cobrixen el ranc d'edat de 7 a 20 anys, i la classe general (de 21 anys en avant). Els competidors de major edat poden gojar del deport en les classes masters (de 30 a 50 anys), i sénior masters (de 51 anys en avant). En una competició de relleus per equips, un home, una dòna i una parella de dobles formen un equip. Un competidor toca un panel tàctil en la part inferior de la carrera que indica a un companyer d'equip en la part superior de la carrera que comence.

Les regles i procediments de les carreres són molt precisos:

• Es realisa un sorteig per a determinar l'orde d'eixida de la carrera. Als atletes se'ls assigna un número que es mostra en un dorsal. En els principals events nacionals i internacionals, els individuals masculins consten de quatre carreres. Les competicions individuals i de dobles femenines consten de dos carreres. El temps acumulat de totes les carreres s'utilisa per a determinar l'orde d'arribada. En els tres events, l'orde d'eixida despuix de la primera carrera es determina pel resultat de la carrera anterior, en el deslisador en últim lloc esgolant-se primer, el penúltim esgolant-se segon, i aixina successivament, en el líder de la carrera anterior esgolant-se últim.
• Es prenen mides físiques del trineu, i es comprova la temperatura de les #pala d'acer del trineu, que no pot ser superior a 5 °C (9 °F) per damunt d'una temperatura de control prèviament establida. Ademés, per a les carreres en pista artificial, l'atleta deu ser pesat primer. Açò és per a determinar si l'atleta té dret a dur pes adicional en el seu cos mentres s'esgola. Els hòmens poden utilisar un pes adicional que ascendix al 75% de la diferència entre el pes corporal i un pes base de . Les dònes poden utilisar un pes adicional del 50% de la diferència entre el pes corporal i el pes base de . Els atletes de dobles poden utilisar un pes adicional equivalent al 50% de la diferència entre el pes corporal i el pes base de . No es permet l'us de pes adicional si el pes corporal de la persona de davant i de la d'arrere juntes supera els . Si un dels companyers pesa més de , el pes que supera la marca de s'afig al companyer més llauger. Si encara hi ha una diferència entre el pes del companyer i la marca de , la diferència pot ser compensada d'acort en una taula de pesos oficial. Entre les carreres, els atletes són seleccionats a l'encert per a controls de pes adicionals. Abans de cada carrera, el trineu (en l'atleta, per a les carreres en pista artificial) es pesa en la rampa d'eixida.
• Una volta que l'atleta està en el seu trineu, se li notifica de forma audible que la pista està lliure. En este moment, sona un to i l'atleta té trenta segons per a començar la seua carrera. Una carrera es fa oficial quan un atleta i el seu trineu, en contacte entre sí, creuen la llínea de meta. Si un atleta i el seu trineu no estan en contacte l'un en l'atre, l'atleta serà descalificat de la competició. També poden produir-se descalificacions per qualsevol violació de les normes i reglaments. Algunes descalificacions poden ser apelades.

Vore també

• Skeleton
• Bobsleigh
• Federació Internacional de Luge
• Campeonat Mundial de Luge

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Luge.
• Federació Internacional de Luge (en anglés)