Anar al contingut

Bosra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bosra, Daraa, Syria, Citadel of Bosra, Walls.jpg
Bosra

Bosra (a voltes cridada Bostra, en àrap بصرى) és una ciutat del sur de Síria, en la Governació de Donar'a, capital de la fèrtil regió d'Haurán, situada a 150 quilómetros de Damasc, sobre un replanell basáltica. La seua ciutat antiga va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1980. El 20 de juny de 2013, l'Unesco va incloure a tots els llocs siris en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs als que estan exposts per la guerra civil síria.[1]

Les seues roques negres, empleades en la construcció des de fa sigles, conferixen a tota la regió una gran originalitat. Ademés, la resistència del basalt ha mantingut els monuments en un estat de conservació admirable.

Antiga capital de la província romana d'Aràbia i important etapa en l'antiga ruta caravanera de La Meca, Bosra conserva, tancats en les seues grosses muralles, un magnífic teatre romà de el II, ruïnes nabateas, romanes i bizantines i vàries mesquites.

La ciutat moderna s'ha desenrollat sobre els restants de la ciutat antiga, pràcticament despoblada cap a finals de el XIX, per lo que abdós només tenen en comuna el nom i les pedres de construcció. Pero el fantasma de la gran ciutat antiga planeja sobre les cases baixes, molt tancades cap a l'interior, sobre les mesquites, els minarets, les portes, els restants de velles cases i iglésies. En els carrerons estrets i sinuosos, columnes antigues s'alcen en els llocs més imprevists; i en el centre s'alça l'enorme i severa ciutadella àrap, construïda al voltant de l'elegant teatre romà.

És sèu de dos archidiòcesis Metropolitanes, una subordinada al Patriarcat greco-ortodox de Antioquía, i l'atra al Patriarcat greco-catòlic melquita.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Sy bosra divadlo hlediste.jpg
El teatre romà de Bosra.

Bosra va ser una ciutat molt pròspera. Pas obligat de les caravanes procedents d'Aràbia, la seua importància comercial va ser enorme, i va aplegar a contar 50.000 habitants.

Mencionada per primera volta en les Cartes de Amarna (XIV), en el nom de Busrana, no es desenrolla realment fins a el II, quan es convertix en capital nort dels nabateos, encara que el títul oficial no li va ser otorgat fins a el I, baix Rabbel II.

En 106 es va convertir en la capital de la província romana d'Aràbia Pétrea, creada per Trajano despuix de l'anexió del regne nabateo. En estar situada en una important via de comunicació, la Via Nova Trajana, més de 5000 legionaris es varen instalar en ella, i pronte es va convertir en la guarnició definitiva de la Legio III Cyrenaica. Engrandida i embellida en edificis públics organisats al voltant d'un penca i un decumano, va ser rebatejada Nova Trajana Bostra per Trajano entre 98 i 117. Durant eixe mateix sigle, es va construir el gran teatre de 17.000 places, un dels majors de l'orient romà, que s'ha conservat casi intacte fins als nostres dies.

Des de principis de el III, el cristianisme, en plena expansió, modifica el paisage urbà: Es construïxen numeroses iglésies i una catedral dedicada als sants Sergio, Baco i Leoncio.


Cap a l'any 500, en l'Imperi romà d'Orient els bisbes i el seu clero havien assumit moltes de les obligacions anteriorment competència dels consells municipals. En Bosra el bisbe va construir la seua pròpia presó, en la que devia estajar i alimentar als delinqüents que esperaven el seu juí.[2]

En el VI Bosra va ser la capital dels gasánidas, una tribu àrap cristiana monofisita que va formar un chicotet estat client de Bizancio en la zona fronteriça del desert siri.[3]

El monarca sasánida Cosroes II va invadir Síria en 611, conquistant Jerusalem en 614 i Egipte en 619. Només en 628 va conseguir l'emperador Heraclio derrotar als perses i restablir l'antiga frontera entre abdós imperis. En 629 es va negociar la retirada dels eixèrcits perses de Síria i Egipte, i es va mamprendre el restabliment del domini bizantí en les províncies recent recuperades.[4]

Segons la tradició musulmana, va anar durant una visita a Bosra realisada durant la seua joventut que Mahoma (ca. 570-632) va ser introduït al monoteisme pel monge cristià Bahira.[5] Bosra va ser la primera ciutat bizantina d'importància en ser presa pels musulmans, en l'any 634. No està clar si contava en una guarnició militar bizantina, pero sembla haver oferit poca resistència als invasores àraps.[6] Despuix de la conquista de la ciutat, la regió es va convertir en un camp de batalla entre musulmans i bizantino, que es disputaven el control de Síria.

Es varen construir trentassís mesquites, entre elles la d'Omar, i numerosos cristians es varen convertir al islam. Els selyúcidas varen governar la ciutat des de finals de el XI, varen restablir la seua prosperitat i la varen protegir dels creuats.

Nur al-Din fortificó el teatre romà i ho va convertir en una autèntica ciutadella, que no va ser conquistada fins a l'arribada dels mongoles. Baibars la va restaurar en 1261.

Quan la ruta de la Meca es va desviar de Bosra, en part per a evitar el bandolerismo en la regió de Haurán, la ciutat va perdre la seua importància i va quedar reduïda a un chicotet poble, que no va tornar a cobrar auge fins que, en 1886, mils de drusos es varen instalar en el lloc.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Unesco. «Els sis llocs del Patrimoni Mundial de Síria ingressen en la Llista del Patrimoni en Perill» (en espanyol). Unesco.org. Consultat el 27 de juliol de 2014.
  2. BROWN, Peter (1996): El primer mileni de la cristiandad occidental. — Crítica, Barcelona, 1997, pág. 105. ISBN 84-7423-828-5
  3. MAIER, Franz Georg (1968): Les transformacions del món mediterràneu. Sigles III-VIII. — Sigle XXI, Mèxic, 1999, págs. 234 i 266. ISBN 968-23-0887-9
  4. KENNEDY, Hugh (2007): Les grans conquistes àraps. — Crítica, Barcelona, 2007, págs. 82-83. ISBN 978-84-8432-931-2
  5. KENNEDY, Hugh (2007), pág. 83.
  6. KENNEDY, Hugh (2007), págs. 82-83.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]