Bràctea

Bràctees en el dent de lleó.

La bràctea és el terme usat en botànica, introduït per Carlos Linneo, que fa referència a l'orgue foliáceo en la proximitat de les florés, diferent als fulls normals i a les peces del periant.

La seua funció principal no és la fotosíntesis, sino protegir les flors o inflorescència. Encara que són verts, hi ha algunes excepcions en les que durant el seu procés de desenroll adquirixen una diversa varietat de colors, moltes voltes intensos i cridaners, com en el cas de les hortensias (Hydrangea), la flor de Pasqua (Euphorbia pulcherrima), les buganvillas (Bougainvillea) o l'espata dels Anthurium, de tal manera que a sovint es confonen en les verdaderes flors.

Solen ser de menor tamany que els fulls normals i en alguns casos, com ocorre en el tila, són més grans que la flor. En atres casos, com en les compostes (Asteraceae), són molt chicotetes, com ocorre per eixemple en les bràctees de la dent de lleó (Taraxacum officinale), i —per a esta família— li les denomina a sovint filarios i, equivocadament, al conjunt de dits filarios li'l crida calículo.

Es consideren fulls més o menys modificades florals especialisades que es troben en les bases de les flors o els tallos d'esta mateixa. Comunament s'associen en els cúmuls florals (inflorescència) i es consideren fulls especialisats que poden atraure als polinisadors i ser tan colorides tal com els pétals. Com per eixemple en la flor de Nochebuena (Euphorbia pulcherrima) les flors en sí no tenen pétals, pero les bràctees florals de colors lluents que rodegen a les flors chicotetes actuen com a pétals. En els cornos comunament coneguts com cornejos i en algunes atres plantes, les chicotetes flors tenen pétals discrets. No obstant, les grans bràctees de color blanc a rosa que rodegen els grups de flors, l'observador les reconeix com a pétals, pero en realitat fulls modificats.

En Sàlvia viridis, es produïxen grans brots en la part superior dels tallos florals, just sobre les flors.

Són d'orige foliar, pero diferenciades dels nomofilos, poden ser verts o de colors vistosos. En l'aixella de les bràctees naixen les ramificacions de l'inflorescència o les flors. En el capítul les bràctees o filarias formen l'involucre i cada flor pot estar acompanyada a la seua volta de la bràctea mare de la flor. A sovint solen estar relacionades en bracteolas que són bràctees chicotetes que apareixen sobre el pedicel d'una flor, generalment en monocotiledóneas.

Poden aparéixer en forma adnada com en Bugambillea glabra, Bràctea emparellada com en davidia involucrata, bràctees adnadas com en Tilia plathyphillos.

Vore també

• Hipsófilo
• Prófilo
• Involucre
• Filario/Filaria
• Calículo
• Terminologia descriptiva de les plantes
• Bràctea axilante

Bibliografia

• Preston, R. (1970). Advances in Botanical Research. Academic Press, London and New York. p. 98
• Harrington, H. (1957). How to identify plants. Swallow Press. p. 216
• Stern, K., Bidlack, J., Jansky., S., Un, G. (1997). Introductory Plant Biology. Tingues Edition. McGraw Hill. p.119, 132.
• Universitat Nacional de l'Argent. Facultat de ciències agràries i forestals (2010). Curs de morfologia vegetal. “Inflorescència”. pp. 1-4
• Solomon, E., Berg, L., Martin, D. (2015). Biologia. Novena edició. “Estructura i funció del full”, p. 739.