Anar al contingut

Bougainvillea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bougainvillea
Bugambilia del Estat de Morelos, Mèxic en dos flors obertes i bràctea rosa.
Erro al crear miniatura:
Bugambilias en el Parc Pedrera de la Ciutat de Mèxic.
Archiu:A bougainvillea plant (Bougainvillea speciosa); flowering st Wellcome V0044424.jpg
Bougainvillea

El gènero Bougainvillea, conegut popularment com veranera, papelillo, camelino, trinitaria, buganvilla, buganvilia,[1]bugambilia,[2] Santa Rita és un gènero de la família Nyctaginaceae, en 18 espècies acceptades de les 35 descrites.[3] És natiu dels boscs tropicals humits de tota Amèrica del Sur, principalment dels situats en àrees de Brasil, Perú, Paraguay, Bolívia, el nort d'Argentina,[4] Veneçola i Uruguay, àmpliament cultivat en regions tropicals i subtropicales.[5]

Descripció

[editar | editar còdic]

Són arbustos o arbres chicotets, alguns trepadores perennes en les zones increiblement plujoses durant tot l'any, o ben caducifolios en les d'estació seca; d'entre 1 fins a 12 m d'altura. Se subjecten en atres plantes usant les seues esmolades púas que tenen la punta coberta d'una substància cerosa negra. Les fulls són alternes, simples i de forma ovalat-acuminada de 4-12 cm de llarc i 2-6 cm d'ample. Les florés, hermafroditas, són axilars, conspicuas, tubulars, en 5-6 lòbuls curts, generalment blanques, organisades en grups de 3, cada una insertada en una bràctea persistent d'aspecte papiráceo i habitualment vivament coloreada de blanc, groc, rosat, magenta, morat, roig, anaranjado, vert o café. El número d'estams varia de 5 a 10; en filaments curts i soldats en la base. l'ovari és fusiforme, glabro o pubescente, en estil lateral curt. El frut és un aquenio pentámero estret, fusiforme o cilíndric.[5]

Archiu:Bugambilia IIE.jpg
Bugambilias trepant en arbres

Els rosers són sensibles a les gelades i als vents frets, lo que pot provocar que entren en estat de latencia i perguen els seus fulls i flors. Per això, és important protegir els seus tests d'estes inclemències.

Propietats

[editar | editar còdic]

Esta planta rep un ampli us medicinal tradicional en els estats del centre i sur del territori mexicà, principalment en casos d'infeccions respiratòries com a tós, asma, bronquitis i grip. Per al seu tractament són amprades les flors o bràctees, aixina com la seua preparació la qual s'administra en forma oral.[6]

S'afirma que la bugambilia (Bougainvillea) també pot ser utilisada com a tractament per a la pell, ya que les seues propietats antiséptiques ajuden a previndre l'acné i la descamación.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. «bugambilia | Diccionari de l'espanyol de Mèxic». dem.colmex.mx. Consultat el 2021-12-03.
  3. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada TPL
  4. Bougainvillea
  5. 5,0 5,1 «Bougainvillea» (en en). Flores.org. Consultat el 2020-11-27.
  6. «La buganvilia i les seues propietats medicinals». Consultat el 2024-01-18.
  7. Frontiers in Chemistry.11
    1276514.ISSN 2296-2646.doi:10.3389/fchem.2023.1276514.Consultat el 2026-07-14.