Brecha de Wallula
La brecha de Wallula (en inglés: Wallula Gap) és una gran cluse d'aigua travessera en el riu Columbia que travessa els Anticlinalés de basalt de Horse Heaven Hills en l'estat nortamericà de Washington, just al sur de la confluència dels rius Walla Walla i Columbia. Ha segut reconegut des de 1980 com un fita natural nacional pel Servici de Parcs Nacionals per ser un lloc que proporciona una ilustració important de l'història geològica dels Estats Units.[1]
Geologia
[editar | editar còdic]Basalt d'inundació
[editar | editar còdic]En el surest de Washington, l'est d'Oregó i el sur d'Idaho, els fluix de lava basáltica extremadament decorreguts es varen estendre en totes direccions a raïl de llargues fissures, creant amplis camps de lava de suau pendent que es varen estendre àmpliament a grans distàncies des dels punts d'orige. A lo llarc del riu Snake, en Idaho, i del riu Columbia, en Washington i Oregó, eixos fluix de lava han quedat àmpliament exposts a l'erosió (en extenses mostres de basalt columnar) i medixen casi Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de gruixa total.[2]
Els fluix de basalt que són visibles en la brecha de Wallula es varen establir durant l'era del Mioceno, fa uns Plantilla:Ma/1 millones de años. Són part dels basalt d'inundació producte de fissures massives del grup de basalt del riu Columbia. Durant les erupció volcàniques de basalt, la replanell del Columbia meridional i occidental, que incloïa l'ubicació actual de la brecha de Wallula, va començar a plegar-se. Esta flexión (o cisallament) dels antics fluix de lava és clarament visible en les capes doblades de basalt expostes en les empinades parets del trap.[3][4]
Creació de la brecha de Wallula
[editar | editar còdic]Al principi de l'història d'este plegament massiu, la cresta del cim en la brecha de Wallula va poder haver segut la més baixa a lo llarc de la cordillera. L'antic riu Salmon-Clearwater va començar a fluir sobre este punt baix de la cresta, tallant un canal en el seu pas. A mida que la cresta continuava plegant-se cap a dalt, l'erosió tallava en major profunditat i es va formar l'espai d'aigua coneguda com la brecha de Wallula. Fins a fa uns Plantilla:Ma/1 millones de años, el riu Salmon-Clearwater fluïa solament a través de la brecha de Wallula. A mida que la planicie de l'inundació en la conca del Columbia va continuar inclinant-se, el riu Columbia es va vore obligat a desplaçar-se cap a l'est i es va unir al riu Salmon-Clearwater fa uns Plantilla:Ma/1 millones de años. Fa uns Plantilla:Ma/1 millones de años, el riu Snake va ser forçat cap al nort per l'alçament de les montanyes Blue i va ser capturat pel riu Salmon-Clearwater prop de la vora de Idaho i Oregó.[3][4]
Inundacions de Missoula
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Inundacions de Missoula.
La brecha de Wallula es va ampliar al voltant de el mileni XIV a. C., pel fluix històric dels rius Salmon, Snake i Columbia combinat en les aigües glacials que es varen derramar a través dels Scablands durant les inundacions de Missoula. La brecha de Wallula va restringir el fluix de tal manera que menys d'1/5 dels 800 km³ d'aigua per dia que ingressa podria descarregar-se en passar al llac Condon riu avall. Com a resultat, les inundacions varen omplir la conca de Pasco i varen formar, durant un breu periodo, el llac Lewis. Els grans volums d'aigua de l'inundació que travessaven la brecha varen contribuir substancialment a l'erosió de la brecha, com ho demostren els murs tallants i les costres conegudes com "Germanes Bessones".[5] Durant les inundacions de Missoula, l'aigua es va acumular en la conca de Pasco per l'estreta obertura de la brecha de Wallula. Les inundacions varen ser tan grans en volum que no varen poder descarregar ràpidament a través de la brecha, a pesar de que té 2 km d'ample. Les aigües màximes de l'inundació varen alcançar elevació d'uns 380 metros. El cabezal hidràulic necessari per a impulsar les aigües de l'inundació a través de l'espai, combinada en els nivells elevats aigües avall de la constricció, va donar com resultat una altura d'uns 250 metros. S'estima que el fluix màxim va ser d'uns 10 millons de metros cúbics per segon.
Història
[editar | editar còdic]Lewis i Clark
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Expedició de Lewis i Clark.
l'expedició de Lewis i Clark va vore per primera volta la brecha de Wallula el 18 d'octubre de 1805, mentres es dirigien riu avall des del seu campament en la confluència dels rius Columbia i Snake. El cos d'expedició va acampar eixa nit prop de la riera Spring Gulch, i va continuar a través de la brecha de Wallula al sendemà.[6]
Senda d'Oregó
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Senda d'Oregó.
En la década de 1840, els pioners que es varen dirigir cap a l'oest pel Oregon Trail varen trobar en Wallula un lloc de parada llògic per a convertir les seues caravanes en pots i després continuar el viage a través del riu Columbia.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «National Registry of Natural Landmarks». U.S. National Park Service. Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2011. Consultat el 7 de juny de 2021.
- ↑ USGS Material on shield-volcano eruptions
- ↑ 3,0 3,1 Channeled Scabland of Eastern Washington:The Geologic Story of the Spokane Flood; U.S. Government Printing Office; 1982.
- ↑ 4,0 4,1 Carson, Robert J.; Pogue, {{{nom2}}} (1996). Flood Basalts and Glacier Floods:Roadside Geology of Parts of Walla Walla, Franklin, and Columbia Counties, Washington, Washington State Department of Natural Resources (Washington Division of Geology and Earth Resources Information Circular 90).
- ↑ «Wallula Gap - National Natural Landmark». Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2007. Consultat el 7 de juny de 2021.
- ↑ Moulton, Gary E. (1991). The Journals of the Lewis & Clark Expedition: March 23–June 9, 1806, University of Nebraska Press, Lincoln, Nebraska. ISBN 0-8032-2898-8.
- ↑ Clarence D. Martin (1937). Told by Pioneers, WPA Sponsored Federal Project No. 5841.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brecha de Wallula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.