Cluse

El riu Noguera Pallaresa talla la serra del Montsec aigües dalt de la seua confluència en el Segre, formant lo que es denomina en geomorfología i geologia una cluse viva, que forma en este cas un canó o desfiladero.

En geomorfología i geografia física, un cluse, clis (del francés cluse /klyz/), o pose (del quechua punku "porta"), és una vall travessera a una alliniació montanyosa d'estructura anticlinal, causat per l'incisió fluvial en descendir el seu nivell de base.

Descripció

Esquema de les diferents formes del relleu jurásico, en el que es veu una cluse (el diagrama està rotulat en francés).

És un fenomen prou freqüent que mostra la dinàmica fluvial en terrenys sedimentarios. Bàsicament, es presenta en àrees de relleus jurásicos o apalachanos quan la direcció dels rius és perpendicular a la direcció dels estrats subjacents en una replanell, altiplano, massiç o en els flancs d'una cordillera: en descendir el nivell de base del riu, est va tallant l'estrat més dur o resistent a la mateixa velocitat que els més dèbils ya que la direcció original d'un riu es manté a mida que les seues aigües van profundisant el caixer (riu antecedent), de la mateixa forma que succeïx en els meandres encaixats, en els que els meandres superficials que es varen formar per lo escàs de les pendents es varen ser mantenint en el temps en profundisar-se en el relleu.

La seua traducció a l'espanyol seria la de brecha, congosto o òbriga, sent este últim terme més precís. Els canals de desaiguador de molts torrents de montanya, solen formar cluses. A la seua volta, les files montanyoses en un relleu apalachano solen estar formades per estrats de roques més dures quan l'erosió els modela com lo que es denomina en geologia o geomorfología, un relleu de costeras. Constituïx una de les formes menors del relleu terrestre.

Cluse viva

Cluse vixca oberta per un riu en la regió central de Pennsilvània. Pot vore's una atra obertura en la fila montanyosa ubicada al fondo de l'image, que també ha segut oberta pel mateix riu que es veu en primer terme.

Correspon a l'expressió anglesa water gap i és l'òbriga travesser en una fila montanyosa oberta per una corrent d'aigua que encara existix. Entre molts atres casos, pot citar-se l'eixemple del riu Noguera Pallaresa, abans d'unir-se al riu Segre, aigües dalt de Balaguer, quan talla un relleu calizo orientat d'est a oest (serra del Montsec) que forma part de les roques sedimentarias del Mesozoico que varen ser alçades per l'orogènia pirenaica del Terciario o Cenozoico. Com a resulta obvi, les aigües que baixaven des dels Pirineus es varen vore forçades a anar tallant de nort a sur a eixes files montanyoses paraleles als propis Pirineus, formant una série de desfiladeros o canons de gran potencial hidroelèctric.