Brevoortia aurea
La lacha o saraca (Brevoortia aurea) és una espècie de peix eurihalina anfibiótica del gènero de peixos clupeiformes Brevoortia, de la família Clupeidae. Habita en ambients aquàtics de clima templat en el centre-este de Sudamérica.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1829 pel zoólogo alemà Johann Baptist von Spix en conjunt en el ictiólogo suís Louis Agassiz, baixe el nom científic de Clupanodon aureus.[2]
Esta espècie és molt similar a la propenca i simpátrica Brevoortia pectinata, per #lo que s'ha propost la seua conespecificidad, quedant per prioritat B. pectinata com un sinònim més modern de Brevoortia aurea,[3] encara que açò posteriorment no va ser seguit per tots els autors.[4]
- Localitat tipo
La localitat tipo és: “Brasil”.
- Etimologia
Etimológicamente el nom genèric Brevoortia referix al llinage de James Carson Brevoort, un estudiós de la fauna d'Ohio i Carolina del Sur (Estats Units) a qui va ser dedicada l'espècie.[5]
Característiques
[editar | editar còdic]Recorda una mojarra (orde Characiformes) pero a diferència d'elles no posseïx aleta adiposa. La seua llongitut promedia els 26 cm de llarc total,[1] alcançant els 41 cm en els eixemplars de major edat: 11 anys. El patró cromàtic és dorsalmente blau, ventralmente blanc, sent els costats plateados i les aletes grogues.
El seu cos és alt i molt angost. La seua boca és protráctil, carent de dents. És un peix de dieta planctofágica, és dir, està basada en zooplancton o fitoplàncton, Es categorizan com a peixos filtradores, que s'alimenten desplaçant-se en la boca oberta, fent que l'aigua travesse els clavills branquiales, quedant els organismes microscòpics retinguts pel retícul format per les numeroses cerdes que presenten les brànquies en la seua vora interna.[6][7]
Els seus ous integren el zooplancton marí. Posseïxen un diàmetro aproximat d'1,5 mm. Són de forma esfèrica, i en el seu interior estan proveïts d'oli pel qual suren en la superfície.
Comercialment la seua major utilitat és l'ocupació com carnada, sent el volum destinat al consum humà fresca molta menor.
Distribució
[editar | editar còdic]És un peix pelagial nerítico, que es distribuïx en el centre-este d'Amèrica del Sur, en l'est i sur del Brasil en els estats de: Baïa (des de Salvador de Baïa cap al sur), Espírito Sant, Ric de Janeiro, São Paulo, Paraná, Santa Catarina i Riu Gran del Sur;[8] en el sur i surest del Uruguay, i en el centre-este de la Argentina, en aigües estuariales i marines del oceà Atlàntic Sudoccidental, penetrant en rius i estanys conectats a la mar, per eixemple des del mar Argentina[9] cap a aigües dolces de la albufera cridada estany de Mar Chiquita[10][11] i en la conca de l'Argent,[12] en el ric homònim, per eixemple en Punta Lara.[13] Estacionalmente alcança pel sur el golf Sant Matías.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Whitehead, P. J. P. (1985). FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. Rome: FAO.
- ↑ Spix, J. B. von & L. Agassiz (1829-31). Selecta genera et species piscium quos in itinere per Brasiliam annos MDCCCXVII-MDCCCXX jussu et auspiciis Maximiliani Josephi I.... colleget et pingendso curavit Dr J. B. de Spix.... Monachii. Part 1: i-xvi + i-ii + 1-82, Pls. 1-48;, Part 2: 83-138, Pls. 49-101.
- ↑ Cousseau, M. B. & Díaz de Astarloa, J. M. (1993). El gènero Brevoortia en la costa atlàntica suramericana.[The genus Brevoortia on the southamerican Atlantic coast]. Front Marítim, 14, 49-57.
- ↑ Brevoortia pectinata en FishBase (Ranier Froese i Daniel Pauly, eds.), en anglés. Consultat el 21 de juliol de 2014.
- ↑ Romero, P. (2002). An etymological dictionary of taxonomy. Madrit.
- ↑ García, G., Vergara, J., & Gutiérrez, V. (2008). Phylogeography of the Southwestern Atlantic menhaden genus Brevoortia (Clupeidae, Alosinae). Marine Biology, 155(3), 325-336.
- ↑ Sánchez, M. F. (1989). Morphological characteristics of digestive tract and trophic spectrum of saraca (Breevoortia aurea, Clupeiformes, Pisces). Physis-A 47(112):21-33.
- ↑ Menezes, N. A., P. A. Buckup, J. L. Figueiredo and R. L. Moura (2003). Catàlec dones espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia dona Universidade de São Paulo, 160 pp.
- ↑ Cousseau, B. and R. G. Perrotta (1998). Peixos marins d'Argentina. Biologia, distribució, peixca. Institut National d'Investigació i Desenroll Peixquer (INIDEP), Mar de l'Argent, Argentina. 163 p.
- ↑ Ringuelet, R. A. & Orensanz, J. M. (1969). Complex bentónico i peixos. Albufera Mar Chiquita, estudi preliminar 1967-1968, 1968-69.
- ↑ Cousseau, M. B., Díaz de Astarloa, J. M., & Figueroa, D. I. (2001). La ictiofauna de l'estany Mar Chiquita. Reserva de Biosfera Mar Chiquita: Característiques físiques, biològiques i ecològiques, 187-204.
- ↑ López, H. L., Miquelarena, A. M., & Menni, R. C. (2003). Llista comentada dels peixos continentals de l'Argentina. ProBiota: Série tècnica i didàctica.
- ↑ Ringuelet, R. A., Arámburu, R. H. & de Aramburu, A. A. (1967). Els peixos argentins d'aigua dolça. L'Argent: Comissió d'investigació Científica.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Brevoortia aurea.
Wikispecies té un artícul sobre Brevoortia aurea.- Este artícul conté una traducció derivada de «Brevoortia aurea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.