Bromargirita
La bromargirita és un mineral de la classe dels minerals halurs, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la clorargirita”. Va ser descoberta en 1859 en Plateros en l'estat de Zacatecas (Mèxic),[1] sent nomenada aixina per la seua composició química de bromo i del grec argentum (argent). Sinònims poc usats són: bromita, bromirita, bromyrita, "argent còrnea groga melada" o "argent vert".
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un bromur simple anhidro d'argent. El grup de la clorargirita al que pertany són tots halogenuros d'argent o coure. Químicament és similar a l'argirita en bromo en lloc de sofre.
És dimorfo en la clorargirita (AgCl), en el que forma una série de solució sòlida, en la que la substitució gradual del bromo per clor va donant els distints minerals de la série.[2]
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: yodo i clor.
Els cristals deformats mecánicamente s'ha vist que són altament birrefingentes en extinció lamelar o ondulada.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es troba com a mineral secundari en la zona d'oxidació dels depòsits de minerals d'argent, notablement en les regions àrides.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: argent natiu, yodargirita, smithsonita i òxits de ferro i manganeso.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bromargirita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.