Bromus inermis
Bromus inermis (o bromo inerme) és una espècie fanerógama pertanyent a la família de les gramíneas (Poaceae). És nativa d'Europa.
.jpg)
.jpg)
Identificació
[editar | editar còdic]Planta perenne, rizomatosa, de 30-150 cm, en fulls de 5-12 mm d'esgambi, glabras o glabrescentes, en lígula curta i truncada.
Espiguillas de 15-30 mm, en glumas desiguals, l'inferior en 1 nervi i la superior en 3, i 5-10 flors. Flores en el lema sense aresta o en una aresta menor de 2 mm. Inflorescència en panícula erecta i laxa.
Biologia i fenologia
[editar | editar còdic]Florix en estiu (de juny a setembre), per lo que és una planta de dia curt.
Forma biològica: és hemicriptòfit (passen el periodo desfavorable en els ulls de recanvi en la superfície del sol o immediatament davall)
Requeriments ambientals
[editar | editar còdic]És una planta molt rústica: Resistix be el clima continental en temperatures extremes (altes i baixes)i tolera les sequies poc intenses. El seu temperament edàfic és ampli i té pH òptim entre 6-7,5.
Llent establiment en camp.
En llocs frets, en gelades otoñales primerenques, s'aconsellen les sembres primaverales. En condicions d'elevada humitat és molt susceptible a malalties, afectant a l'estat sanitari de la pastura.No soporta el encharcamiento.
La seua persistència mija és de 3-4 anys.
Distribució i zones de cultiu
[editar | editar còdic]Espontànea en les àrees templades i fredes d'Europa i #present en la mitat nort de la península ibèrica. Es cultiva principalment en EE. UU. i Canadà.
En la Península no és freqüent el seu cultiu.
Interés forrajero i aprofitament
[editar | editar còdic]Se sembra com a cultiu monófito o bífito, per eixemple en alfalfa (Medicago sativa) o trébol violeta(Trifolium pratense), en unes dosis de sembra en cultiu pur de 20-25 kg/ha i en mescla de 10-15 kg/ha.
Produïx un pastura dens i abundant (15 t ms/ha) fins a molt alvançada l'estació otoñal. La producció respon be als aportes nitrogenats. La pastura és molt palatable, d'elevada digestibilidad i alt contingut proteic, molt apreciat pel ganado major.
És recomanable para sega i aporte en vert o conservat (fenaç o sija). La seua resistència al pastoreig és moderada. Es recomana pastarla a una certa altura per a favorir el seu rebrot.
Creix per mig de rizomas i donat el seu caràcter encespedante és adequada per al seu us en la revegetación d'àrees denudadas.
Varietats: Superior, Tacar, Jubilee, Saratoga, Lincoln, Achenbach, Lancaster, Lió, Baylor...
Taxonomia
[editar | editar còdic]Bromus inermis va ser descrita per Friedrich Wilhelm von Leysser i publicat en Flora Halensis 16. 1761.[1]
Bromus: nom genèric que deriva del grec bromos = (avena), o de broma = (aliment).[2]
inermis: epítet latino que significa "sense espines".[3]
Número de cromosomas de Bromus inermis (Fam. Gramineae) i táxones infraespecíficos: 2n=42[4]
- Bromopsis inermis (Leyss.) Holub
- Bromus erectus Ledeb.
- Bromus glabrescens Fonda
- Bromus inopinatus B.B.Brues & C.T.Brues
- Bromus latifolius Kar. & Kir.
- Bromus littoreus Georgi
- Bromus pseudoinermis Schur
- Bromus pskemensis Pavlov
- Bromus purpurascens Turcz. ex Griseb.
- Bromus reimannii (Asch. & Graebn.) Asch. & Graebn.
- Bromus tatewakii Fonda
- Festuca inermis (Leyss.) DC.
- Festuca leysseri Moench
- Festuca poiformis Pers.
- Festuca poioides Thuill.
- Festuca rubra subsp. villosa (Mert. & W.D.J.Koch) S.L.Liou
- Festuca rubra var. villosa Mert. ex Koch
- Festuca speciosa Schreb.
- Forasaccus inermis (Leyss.) Lunell
- Poa bromoides (Leyss.) Mérat
- Schedonorus inermis (Leyss.) P.Beauv.
- Schedonorus longifolius Trin. ex Steud.
- Zerna inermis (Leyss.) Lindm.
- Zerna inermis var. malzevii (Drobow) Tzvelev[5][6]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les poáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Bromus inermis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 d'abril de 2013.
- ↑ (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 19 d'agost de 2009.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Cariologia i distribució del gènere Bromus L. (Sec. Pnigma Dumort. i Sec. Ceratochloa (Beauv.)Griseb.) a Catalunya. Lloret, F. J. & A. Cardona (1988) Orsis 3: 41-54
- ↑ Bromus inermis en PlantList
- ↑ «Bromus inermis». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 20 d'abril de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A. 6: 1–584. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J.L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
- Czerepanov, S. K. 1981. Sosud. Rast. SSSR 509 pages. Naúka, Leningradskoe Otd-nie, Leningrad.
- Darke, R. 1999. Color Encycl. Ornam. Grasses 1–325. Timber Press, Portland.
- Espill Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Flora of China Editorial Committee. 2006. Flora of China (Poaceae). 22: 1–733. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bromus inermis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Bromus inermis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.