Anar al contingut

Bromus inermis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bromus inermis (Bromus inermis)


Bromus inermis (o bromo inerme) és una espècie fanerógama pertanyent a la família de les gramíneas (Poaceae). És nativa d'Europa.

Inflorescència
Ilustració
Mechons
Hàbitat

Identificació

[editar | editar còdic]

Planta perenne, rizomatosa, de 30-150 cm, en fulls de 5-12 mm d'esgambi, glabras o glabrescentes, en lígula curta i truncada.

Espiguillas de 15-30 mm, en glumas desiguals, l'inferior en 1 nervi i la superior en 3, i 5-10 flors. Flores en el lema sense aresta o en una aresta menor de 2 mm. Inflorescència en panícula erecta i laxa.

Biologia i fenologia

[editar | editar còdic]

Florix en estiu (de juny a setembre), per lo que és una planta de dia curt.

Forma biològica: és hemicriptòfit (passen el periodo desfavorable en els ulls de recanvi en la superfície del sol o immediatament davall)

Requeriments ambientals

[editar | editar còdic]

És una planta molt rústica: Resistix be el clima continental en temperatures extremes (altes i baixes)i tolera les sequies poc intenses. El seu temperament edàfic és ampli i té pH òptim entre 6-7,5.

Llent establiment en camp.

En llocs frets, en gelades otoñales primerenques, s'aconsellen les sembres primaverales. En condicions d'elevada humitat és molt susceptible a malalties, afectant a l'estat sanitari de la pastura.No soporta el encharcamiento.

La seua persistència mija és de 3-4 anys.

Distribució i zones de cultiu

[editar | editar còdic]

Espontànea en les àrees templades i fredes d'Europa i #present en la mitat nort de la península ibèrica. Es cultiva principalment en EE. UU. i Canadà.

En la Península no és freqüent el seu cultiu.

Interés forrajero i aprofitament

[editar | editar còdic]

Se sembra com a cultiu monófito o bífito, per eixemple en alfalfa (Medicago sativa) o trébol violeta(Trifolium pratense), en unes dosis de sembra en cultiu pur de 20-25 kg/ha i en mescla de 10-15 kg/ha.

Produïx un pastura dens i abundant (15 t ms/ha) fins a molt alvançada l'estació otoñal. La producció respon be als aportes nitrogenats. La pastura és molt palatable, d'elevada digestibilidad i alt contingut proteic, molt apreciat pel ganado major.

És recomanable para sega i aporte en vert o conservat (fenaç o sija). La seua resistència al pastoreig és moderada. Es recomana pastarla a una certa altura per a favorir el seu rebrot.

Creix per mig de rizomas i donat el seu caràcter encespedante és adequada per al seu us en la revegetación d'àrees denudadas.

Varietats: Superior, Tacar, Jubilee, Saratoga, Lincoln, Achenbach, Lancaster, Lió, Baylor...

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Bromus inermis va ser descrita per Friedrich Wilhelm von Leysser i publicat en Flora Halensis 16. 1761.[1]

Etimologia

Bromus: nom genèric que deriva del grec bromos = (avena), o de broma = (aliment).[2]

inermis: epítet latino que significa "sense espines".[3]

Citologia

Número de cromosomas de Bromus inermis (Fam. Gramineae) i táxones infraespecíficos: 2n=42[4]

Sinonímia
  • Bromopsis inermis (Leyss.) Holub
  • Bromus erectus Ledeb.
  • Bromus glabrescens Fonda
  • Bromus inopinatus B.B.Brues & C.T.Brues
  • Bromus latifolius Kar. & Kir.
  • Bromus littoreus Georgi
  • Bromus pseudoinermis Schur
  • Bromus pskemensis Pavlov
  • Bromus purpurascens Turcz. ex Griseb.
  • Bromus reimannii (Asch. & Graebn.) Asch. & Graebn.
  • Bromus tatewakii Fonda
  • Festuca inermis (Leyss.) DC.
  • Festuca leysseri Moench
  • Festuca poiformis Pers.
  • Festuca poioides Thuill.
  • Festuca rubra subsp. villosa (Mert. & W.D.J.Koch) S.L.Liou
  • Festuca rubra var. villosa Mert. ex Koch
  • Festuca speciosa Schreb.
  • Forasaccus inermis (Leyss.) Lunell
  • Poa bromoides (Leyss.) Mérat
  • Schedonorus inermis (Leyss.) P.Beauv.
  • Schedonorus longifolius Trin. ex Steud.
  • Zerna inermis (Leyss.) Lindm.
  • Zerna inermis var. malzevii (Drobow) Tzvelev[5][6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Bromus inermis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 d'abril de 2013.
  2. (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 19 d'agost de 2009.
  3. En Epítets Botànics
  4. Cariologia i distribució del gènere Bromus L. (Sec. Pnigma Dumort. i Sec. Ceratochloa (Beauv.)Griseb.) a Catalunya. Lloret, F. J. & A. Cardona (1988) Orsis 3: 41-54
  5. Bromus inermis en PlantList
  6. «Bromus inermis». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 20 d'abril de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A. 6: 1–584. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J.L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  3. Czerepanov, S. K. 1981. Sosud. Rast. SSSR 509 pages. Naúka, Leningradskoe Otd-nie, Leningrad.
  4. Darke, R. 1999. Color Encycl. Ornam. Grasses 1–325. Timber Press, Portland.
  5. Espill Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
  6. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  7. Flora of China Editorial Committee. 2006. Flora of China (Poaceae). 22: 1–733. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  8. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  9. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  10. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  11. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons