Trifolium pratense

trébol roig (Trifolium pratense)

El trébol roig o trébol violeta (Trifolium pratense L. ) és una planta leguminosa nativa d'Europa, oest d'Àsia i noroest d'Àfrica.

El seu cultiu sembla datar de cap als sigles S XVII i XVIII.

Descripció

Es tracta d'una herbàcea perenne de 10-60 cm d'altura (pot alcançar fins als 110 cm) i pilosidad variable. Tallos erectos o ascendents. El seu sistema radicular consta d'una raïl pivotante, que resulta menuda en comparació a les numeroses raïls adventicias formen una corona que arranca del coll.

Presenta fulls trifoliadas en foliolos ovalats, blans, de grans dimensions (1-3 cm de long. i 8-15 mm d'ample), en dos estípulas basals estretides en aresta, un peciol d'1-4 cm de llongitut i de color vert en un característic pàlit creixent en la mitat més fòra de la hojuela. Es disponen alternadamente.

Les florés, de 12-15 mm de llongitut, posseïxen corolas formats per 5 pétals soldats de color rosa violáceo i en menor freqüència blanques o purpúreas, sent membranosas en la fructificació. El cáliz està format per 5 sàpia-hos soldats formant un tubo casi zigomorfo d'apariència campanulada, és peloso, en 10 nervis, dents lineares i una callosidad en la gola. Les flors es presenten agrupades en inflorescèncias de 2-3 cm de diàmetro en forma de cabezuelas globosas, sésiles i cobertes en la seua base per les estípulas dels fulls superiors.

El frut és una llegum assentada, inclosa en el cáliz, indehiscente, de forma ovoide i conté una sola llavor. Estes són de forma acorazonada, molt menudes i de tonalitats que varien del groc al violeta.

Respecte a la posició de les ulls de recanvi durant l'estació desfavorable (en el nostre cas principalment per calor o sequia) estes es troba en la superfície del sol o immediatament davall, és dir, el seu biotipo és hemicriptòfit.

La planta va ser nomenada Trifolium pratense per Carolus Linnaeus en 1753. Pratense en llatí per a "trobat en prats".

Requeriments ambientals

Temperatura

Creix be en temperaturas miges, tolerant millor les baixes (trobant-se fins als 1800 m en el pis montano i subalpino) que les altes temperatures, detenint el seu creiximent a partir de 30-35 °C, per lo que s'adapta be a climes frets i/o templats, donant pijors rendiments en els climes càlits.

La temperatura influïx de manera definitiva en desenroll del cultiu, sent la vida d'est de fins a 7 anys en climes frets i de menys de tres anys en climes càlits.

També aguanta l'ombra no molt intensa en riberas arboladas.

Necessitats d'aigua

És prou exigent en humitat, necessitant 700 mm anuals com a mínim. No soporta els encharcamientos prolongats ni la sequia, sent les necessitats hídriques el punt més delicat del seu cultiu, sobretot en l'estiu.

Sol

Vegeta en tot tipo de sols, encara que preferix els profunts (cóm ya s'ha dit, no soporta els encharcamientos) i en bon nivell de bases. Soporta sols llaugerament àcits (pH 6-7,5). Un bon nivell d'argila millora el cultiu (franc a franc-arcillosos). És poc productiu en sols arenencs o llaugers. En comparació a la alfalfa, pot anar en sols més àcits i més húmics que els que ella tolera. Les terres que se sembren no han degut soportar-ho en varis anys abans, dos o tres com a mínim.

Respon ràpidament als aportes de fòsfor i potassi.

Distribució i zones de cultiu

Originària del surest d'Europa, oest d'Àsia i noroest d'Àfrica. El seu cultiu com forrajera es va iniciar en el nort d'Europa i actualment s'ha estés a tot el planeta, en gran difusió en tota l'Europa continental, sur d'Austràlia, Nova Zelanda, noreste asiàtic, USA i el con sur americà. Ha passat a estar naturalizado en moltes àrees templades, incloses Amèrica i Australasia, per escape del cultiu.

En Espanya, creix de forma espontànea a lo llarc de tot el territori, en cultius abandonats, vores de camins, riberes de rius, etc.

En la Península és la leguminosa de sega més utilisada en les àrees de clima templat, sent les zones de major cultiu els regadius del Replanell Nort (#León), la part alta d'Aragó, i en menor medida el rebanc cantàbric, com planta integrant de les mescles de praderia. En el sur es cultiva menys, pero en notables rendiments baix regadiu.

Producció

En Espanya no existixen senyes oficials de producció individualisats per al cultiu del trébol roig.

A continuació de mostra una taula en la productivitat de distintes varietats:

margin:0 0 1em 1em"

Productivitat

Varietat	kg MS /ha/any
cv. Turoa	+25.000
cv. Hamua	+20.000
Galícia	10-15.000
Centre i sur	15-20.000

En condicions òptimes de fertilisació i humitat es poden alcançar rendiments màxims d'entre 20-26 tm de MS/ha/any.

Varietats

La classificació més habitual se sol fer en funció de la precocitat de floració, encara que també es classifiquen en funció de la seua porte (alt, més adaptat a la sega, i baix, més adaptat al pastoreig) i grau de ploidía (2n i 4n).

• Floració primerenca: Inclou les varietats precoces i molt precoces, que florixen en abril - maig. S'adapta millor a praderies de vida curta i requerix sols d'alta fertilitat Ej.: Kedland, Midland o Essex.
• Floració intermija: Floració a finals de maig. Aproximadament dos semanes despuix que les del tipo anterior i són més tardanes en la seua producció primaveral. Generalment són més persistents que els de floració primerenca. Produïxen bons rendiment de fenaç, pero el seu rebrot no és del tot satisfactori. Ej.:Rotra, Barfiola, Tetri.
• Floració tardana: Inclou les varietats tardanes a extratardías. Floració de finals de maig a juny. Dos o tres semanes més tarde que els de intermija i un més despuix que els primers. El seu creiximent primaveral és més tardà, sent de major persistència, per lo que s'utilisen en praderies de vida mijana a llarga. Presenten bons rebrots despuix d'un tall per a conservar. Ej.: Gollum, Viola, Marcom

En l'actualitat, els principals objectius de selecció, són la millora de la persistència, en particular introduint resistència al fongo Sclerotinia, aixina com, a través de les varietats tetraploides, conseguir major perennitat i millor producció.

Sembra i cultiu

S'implanta en facilitat i la seua vida productiva és de 2-3 anys. Dosis de sembra en cultiu pur: 20 kg/ha, en mescla: <10kg/ha, solent estar mesclat en un cereal d'hivern.

Pel seu sistema radicular mijanament profunt és menys resistent a la sequia que el lotus i la alfalfa, responent en forma notable al rec. Aplega a créixer en temperatures moderades d'estiu sempre que disponga de cantitats suficients d'humitat. Creix be a temperatures entre 7 °C i 35 °C, encara que les temperatures altes semblen tindre un efecte més depressiu sobre l'establiment, creiximent i persistència, que les temperatures baixes (Kendall, 1958).

Deu sembrar-se enjorn en autumne, ya que els seus plántulas són sensibles a la fredor. En sembres oportunes, competixen fortament en atres pastures i leguminosas particularment baix condicions favorables d'humitat i temperatura i produïxen alts volums de forraje en el seu primer any. Esta característica compensa la seua vida curta i justifica la seua inclusió en mescles per a praderies permanents, les quals normalment no són molt productives en el primer any i principis del segon. S'han fet estudis sobre el benefici en l'establiment del trébol roig per mig de la sembra de Pisum sativum, produint-se un aument de la producció que va fluctuar entre un 85% a un 208%.

Per la seua forma de creiximent, similar a la alfalfa, la seua utilisació deu respectar els periodos de descans precisos per a permetre que despuix de la qualsevol defoliació sorgixquen de la corona els nous brots, i s'acumulen en la raïl les reserves necessàries.

Se sol sembrar en autumne primerenc. Si l'autumne ve be se li pot donar aprofitament en eixe mateix autumne i es continua en la primavera següent. En cas que se sembre en primavera l'aprofitament deu diferir-se fins a l'autumne següent.

Aixina mateix, és recomanat especialment com mejorador de sols. Es desenrolla molt be en sembres associades per posseir un alt grau de tolerància a l'ombra, podent-se sembrar fins a 8 quilograms per hectàrea.

L'elecció de trébol roig a utilisar depén del destí que es donarà a la pastura, en referència a les necessitats de forraje en hivern o estiu o de la possibilitat d'utilisar o no atres leguminosas.

Aprofitament segons la varietat:

margin:0 0 1em 1em"

Varietat	N.º de corts
Primerenca	3-4 Talles/Pastoreig
Intermija	2 Corts
Tardana	1 Cort

Malalties

Un dels principals problemes d'esta espècie és la seua escassa resistència a malalties, lo que desemboca en baixa persistència en algunes zones. Sofrix atacs principalment de dos fongos, Sclerotinia i Rhizoctonia, que ataquen la corona de la raïl i la base del talle, ocasionant amarilleamiento i despuix la mort de la planta.

També sofrix atacs foliares per Oidio, Roya, Stemphylium i Pseudopeciza.

• Llista de malalties, en anglés

#Aprofitament forrajeros

És una espècie que proporciona pastura abundant i de molt bona calitat, inclús en estiu si rep suficients aportes hídrics, tal és aixina, que en França es diu que ha contribuït més que la creïlla al desenroll de l'economia agrària del país. No obstant no és persistent en el pasturage, be per la seua curta vida (tres-quatre anys màxim en les nostres condicions) o perque no resistix la competència en atres espècies.

Despuix d'una defoliació, els rebrots es porten a terme des de la corona de les plantes o des dels entrenudos basals dels tallos desenrollats. No obstant, degut a que es tracta d'una espècie de cicle hivernal, les plantes passen autumne i hivern en forma de roseta, produint-se l'allargament dels tallos una volta aplegada la primavera. Açò significa que durant un periodo llarc del seu cicle, tots els punts de creiximent es troben ubicats prop del nivell del sol.

Les fluctuacions en el volum de substàncies de reserva de les raïls de trébol roig, seguixen una evolució molt similar a les de la alfalfa, encara que baix manejos similars el trébol roig sempre posseïx nivells prou menors. En este últim sentit ocupa una posició intermija entre la alfalfa i el lotus (Smith, 1962). Aixina mateix, s'ha observat que dits nivells descendixen en forma apreciable tant durant l'hivern com durant l'estiu, lo que pot afectar notablement la productivitat i la persistència d'esta espècie a través d'eixes époques de l'any. Este comportament per part del trébol roig exigix que els seus cultius siguen manejats de tal forma que se'ls permeta a les plantes recuperar les seues reserves despuix de cada periodo de pastoreig.

El trébol roig s'adapta aixina a un maneig racional tipo pastoreig rotatiu. En els citats periodos crítics, el trébol roig deurà permanéixer en àrees foliares adequades, en lo que s'equilibrarà les despeses en metabòlits i en estiu es favorirà ademés una millor utilisació de l'aigua. En este últim sentit és fonamental entrar al periodo estival en sistemes radiculares estesos.

Encara que té un menor contingut proteic que la alfalfa, presenta una elevada proporció de glúcits i una major digestibilidad. Si es pasta sola pot produir meteorismo, per això es recomana associar-la a una gramínea; va ben cultivat en associació en Ray-Grass italià. Ademés, per l'alt contingut en Isoflavonas, algunes varietats tenen una considerable activitat estrogénica.

La mescla en trébol blanc és molt utilisada, puix en ser més ràpit en la seua instauració, el primer any té bon aprofitament, sent despuix desplaçat pel blanc.

Té un aprofitament molt millor com a cort que com a pastoreig (en ser una espècie de porte casi erecto, en corona superficial, susceptibilitat al pastoreig, en cicle de reserves, etc.). Una volta segat, pot donar-se en vert o conservar-se per mig d'ensilado o henificado. Per la seua elevada proporció en glúcits respecte a la proteïna, és una de les leguminosas en millor capacitat de ensilado, sent el moment més adequat entre l'estat d'ulls florals i el començ de la floració, quan les plantes posseïxquen un 50 per cent de floració. Si es ensila un cultiu pur de trébol deuen prendre's les precaucions recomanades per a atres leguminosas, a causa del seu baix contingut de carbohidrats, alt contingut en proteïnes i humitat.

Pel contrari no és massa apte per a la henificación, ya que el fenaç d'esta leguminosa és de calitat alguna cosa inferior proporcionant percentages menors de proteïna digestible que la alfalfa. També al poc temps de tallat i marchitado els fulls més exposts a l'acció de la llum ennegrixen, lo que conjuntament en la proporció alta de tallos grossos, fan que perga valor comercial. El moment apropiat de henificar és quan el cultiu presenta de mija a completa floració i ans que les seues flors prenguen color amarronado. Si el tall es realisa en anterioritat, en l'época d'iniciació de la floració, s'alcançara un aliment d'alta calitat equivalent en proteïnes al fenaç de alfalfa, pero en un menor rendiment (Fergus i Hollowell, 1960)

Encara que l'aprofitament és pijor (i de fet és el seu us més comú) també pot pastares, veent-se afectada la seua persistència. Per la seua elevada talla és més apropiat per a ganado vacú que per a l'oví.

Varietats de cultiu d'interés forrajero

Existixen varietats de cultiu de Trifolium pratense L. desenrollades en l'objectiu de millorar aspectes de l'espècie, directament relacionats en el seu us com forraje. S'han desenrollat en Nova Zelanda i Austràlia, varietats en menor contingut en la isoflavona formononetina, responsable del descens en la fertilitat de les ovelles:

• Varietats diploides de floració primerenca.

• Trifolium pratense L. cv. Grasslands Colenso

• Varietats tetraploides de floració tardana.

• Trifolium pratense L. cv. Enterprise
• Trifolium pratense L. cv. Redquin

Existix un atre cultivar australià digne de menció, donada la seua fàcil propagació vegetativa gràcies al seu hàbit estolonífero, i la seua gran persistència en ser pastado a dent.

• Trifolium pratense L. cv. Astred

«FAO Grassland, Trifolium pratense L. Cultivars.». Archivat des d'el original, el 12 de març de 2015. Consultat el 19 de març de 2012.

Trifolium pratense L. cv. Redquin

Orige

La varietat de cultiu (cultivar) Redquin, de trébol roig (Trifolium pratense L.), es va obtindre per mig de métodos de selecció a partir del cultivar chilé Quinequeli, en l'objectiu de conseguir una varietat en baix contingut en la isoflavona formononetina, responsable del descens en la fertilitat de les ovelles. El programa de selecció, va ser dirigit des de l'Institut d'agricultura, de l'Universitat d'Austràlia oest; en la colaboració del Departament d'agricultura de Nova Gales del Sur. La llavor obtinguda pels mejoradores, es conserva en la Divisió d'Ingenieria vegetal, del Departament d'agricultura de Nova Gales del Sur (Austràlia). La varietat va ser registrada en els Comités de coordinació de plantes forrajeras en Austràlia, en abril de 1979.

Descripció Morfològica

Es tracta d'una planta de vida curta, perenne, en un hàbit de creiximent dens. Forma numerosos macollos en dèu a quinze entrenudos, a partir d'una corona basal en la que es troba el meristemo de ahijamiento. La formació de tallos secundaris a patir dels ulls axilars presents en cada macollo és rara. Els foliolos que componen cada full són generalment ovados o ovobados. Els màrgens dels fulls, són sancers o dentados. Les marques en els fulls poden no aparéixer, o si fer-ho. Si estan presents varien, des d'un punt central vert lluent, fins a una marca irregular en forma de mija lluna. Tant el fes com el envés dels foliolos presenten tricomas. El peciol és estirat i piloso, en fins fas vasculars de color vert obscur. Les estipules són llargues, en forma oval, glabras i membranosas, en un marge diferenciat per l'absència de fas vasculars. En la zona vascularizada, s'aprecien nervis de color vert obscur o púrpura, que es dividixen en direcció al marge de les estípulas.Forma unes #inflorescència globosas de color púrpura rosat. Les llavors són púrpura groguenques.

Característiques agronómicas

La varietat Redquin està adaptada a climes templat #fresca. Creix en sols en pH de 5 a 7. L'òptim de creiximent es dona des del començ de la primavera fins al final de l'autumne. El Departament d'agricultura de Nova Gales del Sur, va portar a terme estudis comparatius de la varietat, respecte a atres varietats de trébol roig. La seua productivitat és igual o superior a la d'atres varietats de la mateixa espècie. La productivitat de Redquin és especialment superior en les condicions ambientals de l'autumne i l'hivern. La persistència de les plantes originals baix pastoreig és igual o millor que en el cas d'atres varietats. El contingut en formononetin era de 0,09 % en pes sec, comparat en el 0,85 % #present en el cultivar originari Quinequeli. Este contingut és menor que la concentració a partir de la qual es considera que existixen efectes adversos sobre el potencial reproductiu de les ovelles. Tractant-se d'espècies alógamas, és necessari mantindre en aïllament el cultivar Redquin, i no cultivar-ho prop de varietats en alt contingut en formononetin. Redquin és per tant, una leguminosa baixa en estrògens, interessant per a millorar la producció forrajera en l'hivern, en climes templats costers o de replanell, a on la precipitació és de moderada a alta. Pot ser també interessant en zones de regadiu.

«Register of Australian Herbage Plant Cultivars.». Archivat des d'el original, el 4 d'abril de 2012.

Cultiu històric

En el següent enllaç es mostra un Manual de Labranza de 1860, a on queda de manifest l'importància històrica del cultiu.

Atres usos

Trifolium pratense en insecte

Les isoflavonas i fitoestrógenos del trébol roig s'han usat per a tractar alguns dels síntomes de la menopausa (vejau sofoque). Les embarassades i amamantadoras deuen evitar ingerir la planta. També s'usa com antitusígeno i per al tractament de la bronquitis, el eczema, les llagues, la escrófula i, en gárgaras, para úlceras i feridas.

És la flor nacional de Dinamarca i la flor estatal de Vermont.

És un ingredient de la mescla per a fumar 'Spice.

És també una de les huit herbes ingredients del té anticancerós essiac.

Taxonomia

Trifolium pratense va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 768. 1753.

Citologia

Número de cromosomas de Trifolium pratense (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecíficos: 2n=16 2n=14

Etimologia

Trifolium: nom genèric derivat del llatí que significa "en tres fulls".

pratense: epítet latino que significa "dels prats"

Varietats

Hi ha sèt varietats:

• Trifolium pratense var. pratense molt cosmopolita
• Trifolium pratense var. americanum surest d'Europa (a pesar del nom)
• Trifolium pratense var. frigidum montanyes d'Europa central i sur (Pirineus, Alps, Balcans)
• Trifolium pratense var. maritimum sur de les costes del mar Bàltica
• Trifolium pratense var. parviflorum Europa

• Trifolium pratense var. sativum (Schreb.) Cincovic Mediterràneu. Robust creiximent, glabras o casi
• Trifolium pratense var. villosum Alps. Dens fullage piloso

Sinonímia

• Trifolium borysthenicum Gruner
• Trifolium bracteatum Schousb.
• Trifolium lenkoranicum (Grossh.) Roskov
• Trifolium pratense var. lenkoranicum Grossh.
• Trifolium ukrainicum Opperman

var. americanum Harz

• Trifolium expansum Waldst. & Kit.

var. sativum Schreb.

• Trifolium baeticum Boiss.
• Trifolium sativum (Schreb.) Crome
• Trifolium sativum subsp. praecox Bobrov

Nom comú

• Castellà: berrillo, caramelos, carretón, chupador, chupamieles, chupetes, chupetitos, chupones, chupón, farucha, farusa, herba de les catarates, hirusta gorria, full el núvol, mamatetas, mija lluna, melga, meliguel, meriguel, motas encarnades, quínola, teble, tefla, trebalejo, trebo, trebo selvada, trebulo, tres en branca, trevo, trevol, trifolio, trábol de la mija lluna, trébol, trébol arvense, trébol comú, trébol de la lluna, trébol de la mija lluna, trébol dels prats, trébol dels prats colorat, trébol de mija lluna, trébol de prat, trébol de prats, trébol de prats de flors encarnades, trébol de prats purpúreas, trébol del príncip, trébol nano, trébol encarnat, trébol ladino, trébol pratense, trébol pratense que fa les flors purpúreas, trébol productiu, trébol roig, trébol roig dels prats, trébol selvat, trébol sopaenvino, trébol sopavino, trébol violeta, trébole, trébul, yerba chupelera.

Bibliografia

• MUSLERA PARDO, I. i RATERO GARCIA, C. “Praderies i forrajes” Ed. Mundi-Prensa. 2ªEdició 1991. ISBN 84-7114-329-1
• DUTHIL, Jean. “Producció de forrajes”. Ed. Mundi Prensa. 3ªEdició 1976. ISBN 87-7114-050-0
• ERASO, Juan Ramon. “Les plantes dels nostres prats”. Ed. Mundi-Prensa. 1990. ISBN 87-7114-323-2
• GUERRERO, Andrés. “Cultius herbáceos extensius”. Ed.Mundi-Prensa. 6ªEdició 1999. ISBN 87-7114-797-1
• BUENDÍA. Fernando.”Espècies pascícolas espanyoles”. Publicacions del Ministeri d'Agricultura.1965 Depòsit llegal: M.5982-1965.
• UPNA. “Flora Pratense i forrajera cultivada en la península ibèrica” www.unavarra.es [en llínea]
• MENENDEZ VALDERREY, Juan Luis. “Trifolium pratense L.” Asturnatura.com [en llínea]. Num.75 , 17/01/06. ISSN 18
• CARÁMBULA, Milton "Producció i Maneig de Pastures Sembrades" Ed.Hemisferi Sur. Depòsit llegal Nº 119.742/77

87-5066

Enllaços externs

• Ret-clover seed production in the Intermountain States hosted by the UNT Government Documents Department
• Flora Europaea: Trifolium pratense
• Germplasm Resources Information Network: Trifolium pratense
• Embassy of Denmark, Washington - Other National Symbols
• FAO Grassland, Trifolium pratense L. Cultivars [1] archivat en Wayback Machine.
• Register of Australian Herbage Plant Cultivars
• http://aunatura-land.com/germinados-brots-microvegetales [2] archivat en Wayback Machine.

• Wikispecies té un artícul sobre Trifolium pratense.