Brookita
La brookita és un mineral en fòrmula química TiO2. Pertany al grup dels òxits, cristaliza en sistema ortorrómbico, té una durea de 5,5-6 en l'escala de Mohs, fractura subconcoidea, exfoliació dèbil, lluentor adamantino i ralla blanca, grisa, o groguenca. Es tracta d'una de les tres formes minerals del diòxit de titani, junt en l'anatasa i el rútil. La bellea d'alguns dels cristals d'este mineral, especialment els que pertanyen a la varietat arkansita, ha fet d'ell un objecte molt valorat pels coleccionistes.
Descobriment del mineral i etimologia de la nomenclatura
[editar | editar còdic]Descoberta per A. Levy en 1925 en una zona situada entre Beddegelet i Tremadoc, a uns 13 quilómetros de Snowden, en el País de Gales, Regne Unit, este mineral va rebre el seu nom en honor del mineralogista anglés Henry Brooke (1771-1857).
Una sola fòrmula per a tres minerals diferents
[editar | editar còdic]La composició química de la brookita és exactament la mateixa que la del rútil i la de l'anatasa. No obstant, les diferents condicions de cristalisació de cada u d'estos tres minerals els propicien de l'aparició de distints tipos de cristals.
En el cas de la brookita el factor fonamental de diferenciació és la temperatura a la que cristaliza: si es calfa un cristal de brookita fins a temperatures propenques als 750 º C, esta es transforma directament en rútil.
Esta característica de posseir una mateixa composició química pero diferent estructura cristalina és la que definix lo que els científics criden série trimórfica de l'òxit de titani.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Brookita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.