Bundahishn
Bundahishn, que significa "Creació Primordial", és el nom que tradicionalment es dona als texts de la cosmogonia i cosmologia zoroástricos escrits en escritura pahlavi.[1] No obstant, es desconeix el nom original d'esta espècie de Génesis o Libro de la Creación zoroástrica.
Encara que el Bundahishn es basa en l'Avesta i desenrolla idees que aludixen a eixos texts, no és en sí mateixa escritura. El seu contingut reflectix escritures zoroástricas, que a la seua volta reflectixen, tant creències zoroástricas antigues com a creències prezoroástricas. En alguns casos, el text aludix a contingències postislámicas del Iran de el VII i, en uns atres, per eixemple, en l'idea de que la lluna està més llunt que les estreles, reitera l'escritura encara que la ciència haguera aplegat a atres conclusions.
Estructura
[editar | editar còdic]El nom donat tradicionalment sembla ser una adopció de la sexta paraula de la primera frase de la més moderna de les dos recensió.[2] La més antiga té una primera llínea diferent, i la primera traducció d'eixa versió, va adoptar el nom de Zand-Ākāsīh, que significa "Coneiximent del Zand", a partir de les dos primeres paraules de la primera frase.
La majoria dels capítuls de la recopilació es daten en els sigles VIII i IX, més o menys contemporàneus en les parts més antigues del Denkard, que és un atre important text "Pahlavi" (és dir, texts zoroástricos en persa mig). Els últims capítuls són varis sigles més recents que els més antics. La còpia més antiga existent data de mitan de el XVI.
El Bundahishn sobreviu en dos recensió o redaccions. Una, més curta va ser trobat en l'Índia, i li la coneix per Bundahishn Menor o Bundahishn indi. Una còpia d'esta versió va ser duta a Europa per Abraham Anquetil-Duperron en 1762. Una versió més llarga va ser duta a l'Índia des d'Iran per T. D. Anklesaria al voltant de 1870, i és coneguda com a Gran Bundahishn", "Bundahishn Mayor o Bundahishn iranio o, simplement, Bundahishn. La major recensió, que s'abrevia com GBd o, simplement, Bd, és aproximadament el doble de llarc que el menor (abreviat com IBd).
Els dos recensió deriven de diferents tradicions manuscrites i les parts disponibles en abdós fonts varien (llaugerament) de contingut. La major recensió també és la més antiga, datada per Edward William West cap a 1540. La recensió menor data d'al voltant de 1734.
Tradicionalment, els indicadors dels capítuls-versículs estan en números aràbics en la recensió menor, i en números romans per a la major. Les dos séries no estan sincronisades lloc que Duperron va analisar la recensió menor en 1771, ans que fora coneguda la major. L'orde dels capítuls també és diferent.
Contingut
[editar | editar còdic]El Bundahishn, que consta de 36 capítuls, és una visió concisa del mit de la creació del zoroastrisme i de les primeres batalles entre les forces d'Ahura Mazda i Angra Mainyu per el hegemonia del món. Segons els texts, en els primers 3.000 anys de l'any còsmic, Ahura Mazda va crear els Fravashis i va concebre l'idea de la seua creació futura. Va usar el Buit insensible i immòvil com un arma contra Angra Mainyu, i al final d'eixe periodo, Angra Mainyu es va vore obligat a sometre's i va caure en una letàrgia durant els pròxims 3.000 anys. Aprofitant l'absència de Angra Mainyu, Ahura Mazda va crear els Amesha Spentas (immortals benèfics), que representen els elements primordials del món material i impregnen el seu regne en Ard (Asha), "Veritat" en la finalitat d'evitar que Angra Mainyu ho destruïxca. Tracta també de la configuració de la terra i la seua topografia, el horòscop del món, les estacions de l'any, el calendari, la naturalea humana o la sòrt de l'ànima i de la història universal, que mentres que sagrada, està dividida en 12 milenis, que es corresponen en els dotze signes zodiacales.
El Bundahishn, finalment, narra la creació del bóvido primordial, Ewagdad o Ewazdad (en avéstico, Gavaevodata) i de Gayomard (en avéstico, Gayomaretan), el ser humà primordial, que seria assessinat per Ahriman. El cos de Gayomard va produir els metals i del seu semen, preservat i purificat en el sol, provindrà la primera parella humana, Mashya i Mashyanag.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ M. Hale (2008). Sevilla Riera, Florencio (ed.). Pahlavi, en "The Ancient Languages of Àsia and the Americas", Madrit: Cambridge University Press, p. 123. ISBN 0-521-68494-3.
- ↑ Plantilla:Citalibro Consultat el 15 de juliol de 2013.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bundahishn» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.