Bunsenita
La bunsenita és la forma mineral del òxit de níquel (II), NiO. El nom de bunsenita es deu a James Dwight Dana; en 1868 ho va elegir en honor a Robert Bunsen (1811-1899), professor de química d'Heidelberg que en anterioritat havia observat cristals artificials d'este material.[1][2]
Propietats
[editar | editar còdic]La bunsenita és un mineral entre translúcido i opac, de color vert groc o vert pistacho, que presenta lluentor adamantino. En l'escala de Mohs posseïx durea 5,5, sent la seua densitat mija de 6,6 g/cm³. És soluble en hidròxit d'amoni i cianur potásico.[3]
Cristaliza en el sistema cúbic, classe hexaoctaédrica. El seu contingut en níquel és superior al 78%.[2] Pertany al grup mineralógico de la periclasa, del que forma part, ademés de la periclasa (MgO), la wüstita (LLEIG).[4]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]La bunsenita es presenta en forma de cristals octáedricos, que poden estar modificats per hexaedros o dodecaedres. Este mineral ha segut identificat en filons hidrotermales de níquel-urani en els monts Metàlics. Aixina mateix, en Suràfrica apareix en un chicotet depòsit de níquel tabular en la zona de contacte entre quarsita i roques ultramáficas serpentinizadas; es pensa que es va formar a 730 °C i a menys de 2 kbar per metamorfisme de contacte a partir d'un meteorit ric en níquel.[5]
La bunsenita apareix associada a atres minerals com annabergita, aerugita, xanthiosita, liebenbergita, trevorita, serpentina de níquel, violarita i millerita.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bunsenita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.