Trevorita
La trevorita és un mineral òxit de fòrmula NiFe3+2O4. Va ser descrit per primera volta en 1921 per la seua aparició en el jaciment de níquel de Bon Accord (Barberton, Suràfrica). Deu el seu nom a Tudor Gruffydd Trevor (1865–1958), inspector de mines del districte de Pretòria, a on es va trobar el mineral.[1][2]
Propietats
[editar | editar còdic]La trevorita és un mineral negre de lluentor metàlica. Essencialment és opac, encara que els fragments més fins són transparents.[1] Té durea 5 en l'escala de Mohs i una densitat de 5,165 g/cm³. És fràgil i de fractura desigual: el seu trencament produïx menuts fragments concoidales. És un mineral diamagnético,[2] és dir, és repelit per un camp magnètic.
Cristaliza en el sistema cúbic, classe dihexagonal. Conté aproximadament un 66% de Fe2O3 i entre un 22 - 32% de NiO, podent incloure també chicotetes cantitats de magnesi i alumini.[3][1] Pertany al grup de l'espinela (AE2O4),[2] concretament a la série de la magnetita (I = Fe).
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]Habitualment la trevorita presenta morfologia massiva —no s'observen formes regulars— i rara volta apareix en forma de cristals.[2]
S'ha trobat en un chicotet cos tabular en serpentinita rica en níquel —provablement un depòsit de contacte— a lo llarc de l'unió de quarsita en una intrusió ultramáfica (Suràfrica). També baix d'un depòsit de sulfur de níquel en gabro inclós en peridotitas (Austràlia).[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Trevorita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.