Butia catarinensis
La palmera butiá catarinense o butiá de plaja (Butia catarinensis) és una espècie del gènero Butia de la família de les palmeres (Arecaceae). Habita en el centre-este de Sudamérica.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La palmera B. catarinensis és un endemisme del sur de Brasil, creixent en grans poblacions en la porció austral del districte fitogeográfico de la restinga, a lo llarc de la costa llitoral, especialment en les afores de la ciutat d'Estany, i en general en la franja costera de l'orient dels estats de Santa Catarina (en el tot el llitoral)[2] i Riu Gran del Sur (en el llitoral noreste).
Característiques
[editar | editar còdic]B. catarinensis és una palmera menuda d'uns 3 m d'ample, en un estípite curt que rara volta supera els 2 metros d'altura (aplega fins a 3 metros), i en diàmetros d'entre 15 i 43 cm. La bràctees del talle són planes, glaucas, sense tomento lanuginoso. La seua menuda corona presenta fulls erectas i rígides, d'una tonalitat plateada-azulada. Una característica diagnòstica és que en l'inflorescència les bràctees del talle són més àmplies per damunt de la part mija, i finalisen de manera abrupta en un pico curt. Els seus menuts fruts són més llarcs que amples, estretament oblongos, en llavors elipsoidales. El seu tamany i forma permet separar-los fàcilment dels de B. odorata els quals són redonejats i més grans.
- Usos
És una espècie resistent al vent, compacta, abundant, i molt cultivada en els menuts jardins front a les vivendes de la zona a on habita. Soporta be la fredor, començant a mostrar danys aproximadament als –8 Cº.
Biologia reproductiva
[editar | editar còdic]B. catarinensis comença a reproduir-se quan el seu tronc supera els 20 cm d'alt.[3] En un estudi en el seu hàbitat natural (Santa Catarina) va trobar que la floració es produïx durant la primavera i l'estiu austral, en un màxim en novembre i decembre. És una espècie protándrica, en una duració fenológica mija de la fase d'inflorescència masculina de 7,95 dies i de la fase femenina 3,95 dies; posseïx un interval mig entre abdós de 2,45 dies, sent poc freqüent la presència de inflorescència masculines i femenines al mateix temps en la mateixa planta, lo que favorix una polinisació xenogámica.[3]
Les palmeres presenten fruts madurs des de novembre fins a maig, en un pico de fructificació en febrer, en la producció d'1 a 6 inflorescència / planta. B. catarinensis es caracterisa per ser una espècie clau del seu ecosistema en oferir una oferta de fruts durant 7 mesos, acreixcut per l'alta densitat poblacional que posseïx l'espècie en un alt percentage de plantes reproductives. Tot això favorix a numeroses espècies faunísticas que trauen profit del seu abundant fructificació, de la mateixa manera que ho fan les poblacions humanes que compartix el seu hàbitat.[3][4][5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La població corresponent al tàxon hui conegut com Butia catarinensis va tindre una complexa història taxonómica.
Originalment varen ser referits a Butia capitata, una espècie descrita originalment en l'any 1826 pel botànic alemà Carl Friedrich Philipp von Martius baixe el nom científic de Cocos capitata indicant que habitava prop de la ciutat de Montes Clars, en l'estat de Mines Gerais, sent en realitat una espècie característica del tancat i endèmica de la regió del Planalto Central de Brasil.
En l'any 1891 va ser descrit el tàxon del sur de Brasil i l'Uruguay pel botànic brasiler João Barbosa Rodrigues baixe el nom científic de Cocos odorata, indicant que habitava en camps de Riu Gran del Sur i en l'illa dels Pares, prop del riu Cebollatí (estany Merín), Uruguay.[6][7] Baixe esta forma s'incloïa a lo que després seria denominat Butia catarinensis. En l'any 1916 Odoardo Beccari va acceptar a miges el nom propost per Barbosa Rodrigues puix va crear Butia capitata var. odorata (Barb. Rodr.) Becc.[8]
Els 3 tàxons són clarament diferents i les poblacions de B. odorata/catarinensis naturalment més pròximes al tàxon de Mines Gerais estan separades d'ell per uns 1000 quilómetros de distància.
A pesar d'açò, Glassman en l'any 1979 va passar tant a Cocos odorata com a Butia capitata var. odorata a la sinonímia de Butia capitata, si be va recomanar la necessitat de continuar estudiant el problema taxonómico.[9]
En la segona mitat de la década de 1990, l'especialiste en esta família Henderson[10] va indicar sobre les palmeres de la població austral que: “...tal volta deurien ser reconegudes com una espècie separada, en el cas de la qual Butia odorata seria el nom correcte”, postura que va rebre el respal d'atres especialistes. En l'any 2004 en la seua tesis doctoral,[11] Marcato va crear el nom de Butia odorata (Barb.Rodr.) Noblick ex Marcato, pero mai va publicar la seua tesis ni el nom. En eixe mateix any Lorenzi i uns atres varen publicar el nom de Butia odorata (Barb.Rodr.) Noblick i Pirani, pero carien d'una referència basionímica adequada, per la qual cosa la transferència va fracassar.[12]
En l'any 2009 els botànics Larry Ronald Noblick i Harry Lorenzi descriuen formalment a Butia catarinensis, separant-la de la població més austral.
En l'any 2010 també Lorenzi i uns atres varen publicar el nom de Butia odorata Noblick i Lorenzi ara exclusivament per al tàxon més austral,[13] pero tenia una referència basionímica errònea, per lo que representa un nom illegítim. Finalment es va publicar la transferència Butia odorata (Barb. Rodr.) Noblick, la que va passar a ser considerada com la final, llegal i oficial de Cocos odorata Barb. Rodr. cap al gènero Butia, en la seua referència basionímica correcta.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lorenzi, H., Noblick, L., Kahn, F., & Ferreira, I. (2010). Arecaceae (palmeiras). Flora Brasileira. Institut Plantarum de Estudos dona Flora Ltda. Nova Odessa. Brasil.
- ↑ Reitz, R. (1974). Palmeiras. In Flora ilustrada catarinense (R. Reitz, ed.). Herbário Barbosa Rodrigues, Itajaí.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Liége Rosa, Tania Tarabini Castellani & Ademir Reis (1998). Biologia reprodutiva de Butia capitata (Martius) Beccari var. odorata (Palmae) na restinga do município d'Estany, SC. Revista Brasileira de Botânica. vol. 21. n. 3 São Paulo. ISSN 0100-8404.
- ↑ Sampaio, L. K. A., Peroni, N., & Hanazaki, N. (2012). Influência dona despolpa do frut i do choque tèrmic na germinação de Butia catarinensis Noblick & Lorenzi. Revista Brasileira de Biociências, 10(1).
- ↑ Kumagai, L., & Hanazaki, N. (2013). Economic Botany of an Endemic Palm Species (Butia catariensis Noblick & Lorenzi) in Southern Brazil. Ethnobotany Research & Applications, 11, 143-152.
- ↑ Barbosa Rodrigues, João (1891). Plantes novas cultivades no Jardim Botanico do Rio de Janeiro 1: 10–14.
- ↑ Barbosa Rodrigues, João (1903). Sertum Palmarum Brasiliensium, ou Relation dones Palmiers Nouveaux du Brésil, Découverts, Déscrits et Dessinés d’aprés Nature 1: 1–140, 2: 1–114.
- ↑ Beccari, O. (1916). Il genere Cocos Linn. i li palme affini. Agric. Còlon 10: 489–524.
- ↑ Glassman, S. F. (1979). Re-evaluation of the genus Butia with a description of a new species. Principes 23: 65–79.
- ↑ Henderson, A., G. Galeano and R. Bernal (1995). Palms of the Americas. Princeton University Press.
- ↑ Marcato, A. C. (2004). Revisão taxonômica do gênero Butia (Becc.) Becc. i filogenia dona subtribo Butiinae Saakov (Palmae). PhD. Thesis. Institut de Biociências dona Universidade de São Paulo.
- ↑ Lorenzi, H.; H. M. Hermes, J. T. De Medeiros Costa, L. S. C. De Cerqueira and I. Ferreira (2004). Palmeiras Brasileiras i Exoticas Cultivades. Institut Plantarum de Estudos dona Flora Ltda.
- ↑ Lorenzi, H.; L.R. Noblick, F. Kahn and I. Ferreira (2010). Brazilian Flora Arecaceae (Palms). Plantarum de Estudos dona Flora Ltda.
- ↑ Noblick L. (2011). Validation of the name "Butia odorata" Palms-Journal of the International Palm Society, 55(1), 48.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Butia catarinensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.