Anar al contingut

Butia eriospatha

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Butia eriospatha (Butia eriospatha)


Butia eriospatha és una espècie de planta en flor , pertanyent a la família de les palmeres (Arecaceae).

És endèmica de l'extrem surest de Brasil; palmera rústica, resistix temperaturas de -12 C°. És de zones herbáceas i de boscs de Araucaria, entre els 700 i 1.200 m s. n. m.; en clima subtropical: hiverns en molt rares gelades, i estius càlits. És molt rara en cultiu.

Descripció

[editar | editar còdic]

Recorda molt a Butia capitata.

  • Estípite solitari, llarc, alcança més de 6 m d'altura; de color gris, i conserva molt temps la base dels peciols, que varen formar a grosses branques.
  • Fulls péndulas, recurvadas, medint 2 m; i de coloració grisa.
  • Inflorescèncias : el seu espata és recurvada, i en pèls lanosos, a diferència de Butia capitata que és glabra. L'inflorescència porta les florés mascle i femella.

Està amenaçada per pèrdua d'hàbitat.[1]

És de creiximent alguna cosa llent. Soporta molt mal els sols calcáreos. Es aclimata en àrees templades, sense molta fredor hivernal.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Butia eriospatha va ser descrita per (Mart. ex Drude) Becc. i publicat en Agricoltura Coloniale 10: 496. 1916.[2][3]

Etimologia

Butia: nom genèric que prové del nom vernàcul donat en Brasil als membres d'este gènero.[4]

eriospatha: epítet latino que significa "espata lanuda".[5]

Sinonímia

Els següents noms es consideren sinònims de Butia eriospatha:[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. [enllaç trencat]
  2. «Butia eriospatha». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 17 d'agost de 2013.
  3. Butia eriospatha en PlantList
  4. Quattrocchi, Umberto (2000). [1], CRC Press, p. 389. ISBN 978-0-8493-2675-2.
  5. En Epítets Botànics
  6. Sinònims en Kew Consultat l'1 d'agost de 2009

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  2. Henderson, A., G. A. Galeano & R. Bernal. 1995. Field Guide Palms Amer. 1–352. Princeton University Press, Princeton, New Jersey.
  3. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons