Bylazora
Bylazora (Plantilla:Lang-mk) és un jaciment arqueològic situat prop de Knežje, un llogaret del municipi de Sveti Nikole, en l'est de Macedònia del Nort. Es troba en la planura d'Ovči Pole, sobre un replanell de 20 hectàrees. Les excavacions han tret a la llum, entre atres coses, una acrópolis.
Existix certa incertitut respecte al nom del jaciment, ya que numeroses fonts escrites mencionen a Bylazora com situada en la ruta entre Stobi i Scupi, una ubicació més apropiada para Vés-los, situada a uns vint quilómetros de distància, que per al jaciment de Knežje. Vés-los es troba a la vora del riu Vardar, que fluïx prop de Stobi i Scupi, mentres que Knežje s'ubica més a l'est. No obstant, els texts també mencionen una ciutat anomenada Velessa, lo que sugerix que l'actual Vés-los no pot ser al mateix temps Velessa i Bylazora. Finalment, les excavacions realisades en Knežje han segut molt més concloents que les portades a terme en Vés-los, ya que en esta última ciutat, l'àrea de restants antics no supera les 3,5 hectàrees, massa chicoteta per a una ciutat com Bylazora[1]
Història
[editar | editar còdic]Les fonts escrites sobre Bylazora són escasses i cap descriu la ciutat en detalle.[1]
Segons Polibio, Bylazora era la ciutat més gran de Peonia, un regne que comprenia la major part de lo que hui és Macedònia del Nort. Va ser conquistada per Filipo V de Macedònia, qui va regnar entre el 221 i el 179 a. C. La fortificó per a protegir el seu regne dels dardanios, un poble que habitava la regió de l'actual Kosovo. Segons pareix, Filipo V va arrebatar Bylazora als dardanios, i no als peonios, ya que els reis de Peonia ya havien perdut el seu poder. El fill de Filipo, Perseo de Macedònia, va utilisar posteriorment la ciutat durant la guerra contra la república romana. [2]
Excavacions
[editar | editar còdic]El descobriment del jaciment de Knežje és relativament recent, ya que les excavacions varen començar en 1976. Posteriorment, es varen portar a terme vàries campanyes durant les décades de 1980 i 1990.[1] En agost de 2008, un equip d'investigadors liderat per l'arqueòlec Boban Husenovski del Museu de la República de Macedònia del Nort en la participació d'investigadors de la Fundació de Texas per a l'Investigació Arqueològica i Històrica, va descobrir en vàries capes constructives, entre elles murs defensius, la porta principal de la ciutat, una cuina, ceràmica i diversos edificis no identificats i numeroses troballes arqueològiques menors que han segut datats entre els sigles VI i III a. C. L'estil predominant és l'orde dòric.[3]
Les excavacions varen revelar vàries capes constructives, entre elles murs defensius, una cuina, ceràmica i diversos edificis no identificats. L'estil predominant és l'orde dòric.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «INTRODUCTION TO THE TFAHR BYLAZORA PROJECT» (en en). TFAHR Archaeology Projects. Archivat des d'el original, el 2012-05-11. Consultat el 2026-07-10.
- ↑ William Martin Leake (1835). Travels in northern Greece, Volume 3 (en en), J. Rodwell, pp. 470-472.
- ↑ 3,0 3,1 «June - July 2012. Bylazora (Sveti Nikole), Republic of Macedònia.» (en en). TFAHR Archaeology Projects. Archivat des d'el original, el 2024-02-21. Consultat el 2026-07-10.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bylazora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.