Caño de Sancti Petri

Caño de Sancti Petri

El Caño de Sancti Petri és un canal poc profunt en la província de Càdis, Andalusia, suroest d'Espanya. La seua corrent d'aigua de mar, que fluïx entre les localitats gaditanes de Sant Fernando (situada en una illa), Chiclana de la Frontera i Port Real (en la Península), separa a Chiclana i a Port Real del tómbolo arenenc, a on s'assenten Càdis i Sant Fernando. Sobre ell passa el pont Zuazo, símbol de Sant Fernando i que unix a la ciutat en el restant de la província.

Emplaçament

Vista del caño en les Drassanes de Sant Fernando al fondo.

El caño de Sancti Petri s'ubica al nort de Chiclana de la Frontera i a l'est de Sant Fernando, separant els térmens d'abdós localitats. Des del caño es poden avistar varis núcleus de població assentats entorn a ell, com a Sant Fernando, Chiclana de la Frontera, Medina Sidonia, Port Real, etc. Pel tram nort es troben l'illa Verda, la Carraca i l'illa de Gerión i, pel tram mig, l'illa del Vicari i atres illes de l'entorn de les marismas pertanyents a Sant Fernando.

Formació geològica

Pont Zuazo.

L'actual territori de la província de Càdis és una de les «conseqüències» de la formació, durant el Mioceno, de la cordillera dels Alps, lo que va comportar el cabalgamiento dels materials més antics de la zona, que es varen superpondre sobre els més moderns, mentres que les plaques europeas i africanas varen acostar paulatinament cada volta més.

Pel que fa al llitoral gadità, l'orige de la Baïa de Càdis podria datar-se entorn al Mioceno superior, com a resultat d'una depressió tectónica que, durant el Plioceno i part del Pleistoceno, va quedar ocupada per una delta que va configurar la llínea de costa. L'arena, la calcàrea i el conglomerat que allí es varen depositar varen donar lloc a la típica pedra ostionera, en la que es construïen i s'adornen molts dels edificis de la zona. Fa uns 20 000 anys, esta delta, pel canvi del nivell de la mar, va ser afonant-se fins a poc abans del Holoceno, a partir del com va començar a estabilisar-se.

En els decenis posteriors al final de la pujada del nivell de la mar, davant l'últim calfament de les conyes polars i el qual també va provocar l'alluntament de la zona del continent, varen escomençar a depositar-se arenes en la vora d'aquella costa i de les illes propenques que, per llavors, varen sorgir en la baïa: les denominades Gadeiras formades per Cimbis, Erytheia i Kotinoussa, que, a lo llarc dels sigles, varen evolucionar en les actuals ciutats de Càdis i Sant Fernando.

Els depòsits que varen ser sedimentándose varen donar lloc als estuaris i les marismas que s'assenten a les vores del caño i que s'han vingut aprofitant a lo llarc dels sigles com salinas.