Anar al contingut

Calcofilita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Chalcophyllite-283004.jpg
Calcofilita

La calcofilita és un mineral arseniat inclós en la classe dels minerals fosfat.[1] Va ser descoberta en 1847 en una mina del districte de Freiberg (Alemània), sent nomenada del grec calcs (coure) i phullon (full), en alusió a la composició, que conté coure, i l'hàbit tabular dels cristals. Sinònims poc usats són: chalkophyllita o mica-cúprica.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

Relacionat en la barrotita, encara que diferent a ella. Pel seu aspecte pot ser confòs en la spangolita. Pot alterar-se a crisocola. Cristaliza en el sistema cristalí hexagonal, escalenoédrico.[2]

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix com un rar mineral secundari en la zona d'oxidació d'alguns depòsits polimetálicos de formació hidrotermal associats al arsènic, a on pot trobar-se parcialment deshidratado.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: azurita, malaquita, brochantita, crisocola, spangolita, connellita, cuprita, cianotriquita, strashimirita, parnauíta, lavendulana, cornubita, langita, clinoclasa, farmacosiderita o mansfieldita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Palache, C., H. Berman i C. Frondel, 1951. «Dana’s system of mineralogy», (7ª edició), v. II, 1008–1010.
  2. Sabelli, C., 1980. «The crystal structure of chalcophyllite». Zeitschrift für Kristallographie, 151: 129-140.