Calcostibita
La calcostibita o calcostibina és un mineral de la classe de les sulfosales, que va ser descrita originalment per Zinken en el nom de Kupferantimonglanz (mineral lluent de coure i antimoni), a partir d'eixemplars obtinguts en la mina Graf Jost-Christian, Wolfsberg, Stolberg, Harz, Alemània, que conseqüentment es considera la seua localitat tipo.[1] Posteriorment, Glocker va propondre el nom de Chalkostibit, calcostibita en espanyol, que deriva dels térmens grecs que designen als seus components principals, chalkos (coure) i stibi (antimoni).[2] També es va utilisar el nom de wolfsbergita, derivat de la localitat, pero finalment es va assignar la preferència a calcostibita. Els eixemplars trobats en Güéjar Serra (Granada), Espanya, i estudiats per Cumenge, es varen considerar inicialment una espècie distinta, i varen rebre el nom de güejarita,derivat de la localitat,[3] descartat posteriorment en comprovar-se que el mineral no era realment nou, sino que es tractava de calcostibita.
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La calcostibita és una sulfosal, composta per coure, antinonio i sofre. Pot contindre cantitats menudes, usualment per baix del 1%, de plom i/o ferro. Té una exfoliació molt marcada, i en els plans d'exfoliació presenta una lluentor metàlica molt intens. Són freqüents els cristals de desenroll tabular allargat, a voltes en terminacions complexes. La superfície dels cristals està freceuentemente alterada, quedant sense lluentor o inclús recoberta de minerals secundaris.[4]
Jaciments
[editar | editar còdic]La calcostibita és un mineral relativament freqüent en els jaciments hidrotermales de sulfur complexos, associada a atres minerals de coure, com la calcopirita, tetraedrita i tennantita, i a voltes també la jamesonita i bournonita. La calcostibita és un mineral freqüent en varis jaciments de Bolívia,[5] especialment en la mina Pulacayo (o Huanchaca) i en la mina Colquechaca, en Potosí, i en la mina Itos, en Oruro.[6] En Espanya es varen trobar cristals d'un tamany de varis centímetros en la mina Teresa, en Güéjar Serra (Granada) que inicialment es varen considerar un atre mineral, i que va rebre el nom de güejarita. També es varen trobar cristals grans en la mina Nene, en Capileira,[7] i en la mina El Vagó, en Lanteira (Granada). En la mina Bilbilitana, en Alpartir (Saragossa) apareix com a masses exfoliables dins de siderita.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Poggendorffs Annalen der Physik und Chemie, 35, 357-361..
- ↑ Glocker, Ernestus Friedericus (1847). Generum et Specierum Mineralium, Secundum Ordines Naturals Digestorum Synopsis., Eduardum Anton, Trobe, p. 32.
- ↑ Bulletin de la Société Minéralogique de France, 2, 201-203..
- ↑ Palache, C., Berman, H. i Frondel, C. (1944). The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Volume I: Elements, Sulfides, Sulfosalts, Oxides., John Wiley and Sons, Inc., New York., p. 433-435.
- ↑ «Chalcostibite. Mindat».
- ↑ The Mineralogical Record, 32, 457-482.
- ↑ Calderón i Arana, Salvador (2010). Els Minerals d'Espanya. Vol 1, Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques. Madrit, p. 220-222.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2003). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. II. Sulfur i sulfosales, Museu de Ciències Naturals de Alava. Vitòria, p. 592-593. ISBN 84-7821-543-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calcostibita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.