Calendula

Calendula

Calendula és un gènero de plantes en flors, en entre 13 i 39 espècies reconegudes, segons la font consultada. Són herbáceas anuals o perennes de la família de les Asteraceae, que es coneixen en el nom de caléndulas, or de María o maravelles. Són natives d'Europa, nort d'Àfrica, Macaronesia i Àsia occidental, i tenen el seu centre de diversitat en la regió Mediterrànea. Atres plantes conegudes com caléndulas inclouen a la caléndula de dacsa (Glebionis), caléndula del desert (Baileya), caléndula de pantà (Caltha) i les plantes del gènero Tagetes.

El nom calendula poviene del llatí, (de calendae i -ula, el sufix diminutivo). Les calendas són els primers dies de cada més en el calendari romà medieval; no és fàcil entendre per qué es va elegir eixe nom per a estes plantes.

Descripció

Herbes anuals o perennes, aromàtiques, a voltes leñosas en la base, en tricomas glandulares multicelulares, a voltes també aracnoideus. Fulls sancers o poc dentadas, sésiles, a sovint ± amplexicaules. Inflorescència multicéfalas. Capítuls heterogámos, radiados, solitaris, terminals i axilars. Involucre hemisfèric; filarios imbricados, subiguales, linear-lanceolados, acuminados, màrgens estrets, escariosos. Receptàcul nuet, pla. Flores liguladas femenines, fèrtils, grogues o anaranjadas; flósculos del disc funcionalment masculins, tubulars, en 5 dents apicales, grocs, anaranjados, marrons o púrpures. Aquenios 2-3-seriats, heteromórficos, generalment incurvados; papus absent.

Distribució: originària de la regió mediterrànea, casi tota Europa, Orient Mig i els països d'Àfrica del Nort. Es distribuïx per tot lo món com a planta de jardí.

Usos

Història

La caléndula s'utilisa des de temps històrics per a tractar el mal de cap, ulls irritats, febra i dolor de molgues. En el XVII Nicholas Culpeper afirmava que la caléndula beneficiava el cor, pero no es considerava una medicina especialment eficaç i s'utilisava en més freqüència en fins màgics. Una poció de el XVI que contenia caléndula dia poder revelar fades. Una dòna fadrina en dos pretenents prendria una mescla de caléndula en pols, mejorana, ajenjo i tomello cuits a fòc llent en mel i vi blanc, i l'usaria com a ungüent en un ritual per a revelar a la seua verdadera parella.

Els antics grecs i els romans utilisaven la caléndula en rituals i cerimònies, a voltes duent corones o guirnaldas fetes les flors. Un dels seus noms és “l'or de María”, perque s'usaven en els primers events cristians en alguns països. Les flors són sagrades en l'Índia i s'usen des de fa molt temps per a decorar les estàtues de deidades hindús.

Culinari

Les espècies d'este gènero són utilisades en la cuina de moltes cultures per a donar color i el seu sabor als aliments. S'usaven per a fer empanadillas, vi, avena i budines. En la cuina anglesa, la caléndula solia cuinar-se en el mateix gorc en els espinacs o usar-se per a donar sabor a les aus guisades. Segons l'anglés de el XVI John Gerard, tota sopa adequada de la cuina holandesa de la seua época inclouria pétals de caléndula. També conegut com "safrà dels pobres", els seus pétals són comestibles i es poden utilisar fresca, en ensalades, o secs, per a donar color al formage o com a substitut del safrà. El seu sabor va del dolç a l'amarc, i a mida que els pétals se sequen es tornen més intensos. Es pot utilisar per a afegir color a sopes, guisos, plats d'aus, natillas i licors. El nom comú de Calendula officinalis en Gran Bretanya és 'pot-marigold', cridada aixina pel seu us en caldos i sopes.

Tenyides

Es pot extraure tenyida de la flor per a produir tons que van del mel, dorat, taronja, marró clar i groc vibrant.