Calendula officinalis

Archiu:Calendula officinalis - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-024.jpg

Calendula officinalis (Calendula officinalis)

Calendula officinalis, de nom comú (entre uns atres) botó d'or, caléndula, flor del mort, mercadela, maravella, és una herba de la família de les asteráceas.

Descripció

Planta herbàcea, aromàtica, glandular, d'anual a perenne, llenyosa únicament en la base. El talle de 20 a 55 cm d'altura, és empinat o procumbente, ramificada i generalment en fulls casi fins a l'extrem superior. Les fulls de 7-14 x 1-4 cm, són alternes, simples, oblongas-lanceoladas, estretament obovadas, oblongas o espatuladas. Les flors són liguladas i grogues o anaranjadas, en una floració que dura pràcticament tot l'any, tancant-se de nit i obrint-se en amanecer per la seua fotonastia. Les inflorescèncias en capítuls de 3-5cm d'ampla, poden ser d'un color groc o taronja. Els fruts són aquenios encorvados, proveïts casi tots en l'esquena d'unes ales membranosas o púas dorsals que alternen en atres cimbiformes més curts, de forma navicular. L'olor que desprenen les flors és prou tènue i el seu sabor és amarc.

Història

A pesar del gran número de noms en el que es coneix a esta espècie, ningú sap a ciència certa d'on procedix en realitat. Se supon que de l'àrea mediterrànea i que en tota provabilitat no és més que el resultat del creuament d'atres espècies del gènero Caléndula, potser de C. arvensis, la maravella selvada, i alguna atra.

Es tracta d'una planta que es ve utilisant en la regió mediterrànea des de l'época dels antics grecs, i en anterioritat ya era coneguda pels hindús i els àraps per les seues qualitats terapèutiques com una herba medicinal aixina com una tenyida per a teles, productes d'alimentació i cosmètics, encara que molts dels usos populars que se li han atribuït no s'han pogut demostrar científicament.

L'us medicinal de botó d'or és vell, com ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent "solsequiam" identificada actualment com Calendula officinalis.

Cultiu

Hemicriptòfit poc exigent respecte al tipo de sol, encara que preferix els arcillosos. És una planta de clima templat, pero resistix gelades i sequies. Cultivada en Europa des de el XII, existix localment naturalisada en el sur i oest d'Europa, i casual per a tots els llocs.

Les caléndulas servixen d'aliment a diverses espècies de larves de lepidòpters. Entre ells Mamestra brassicae, Naenia typica, Noctua pronuba i Xestia c-nigrum.

És molt atacada pels pulgones, lo que ha de tindre's en conte per a les agrupacions florals en jardineria.

Usos

Use ornamental

És sobradamente coneguda en jardineria. Es cultiva molt a sovint en els jardins dels que escapa en facilitat. S'usa com a planta ornamental i des de fa sigles s'utilisa com a planta medicinal per les seues qualitats terapèutiques.

Us alimentici

En gastronomia es poden utilisar els seus pétals com colorant substitut del safrà.

Usos medicinals

La Comissió I considera que la flor de caléndula té una acció antiinflamatoria i fortament cicatrisant quan s'aplica de forma tòpica. En extractes de la flor de caléndula, mostra una acció estimulant de la epitelización de les ferides i una activitat antiinflamatoria en edemas a on intervé la prostaglandina (els triterpenos, sobretot el faradiol, han demostrat ser els principis antiinflamatorios més importants).

En medicina popular s'utilisa per la seua acció antibacteriana, fungicida i antiespasmódica. Es considera també emenagoga, com a regulador i calmant dels dolors menstruals. És un bon emoliente ya que suavisa, tonifica i hidrata la pell. De fet cada volta són més els productes cosmètics que l'inclouen entre els seus components. També s'ha considerat callicida ajudant a la desaparició de barrugues víriques de la pell, pel seu contingut en àcit acetilsalicílico. És colerético estimulant l'activitat hepàtica, especialment la secreció biliar. També resulta eficaç en gastritis, gastroenteritis i bossades per la seua acció antiulcerosa ya que ajuda a la cicatrisació d'úlceres gàstriques.

Toxicitat

Únicament el seu us tòpic està contraindicado en pacients sensibles a les asteráceas, ya que experimentalment s'ha vist una dèbil sensibilisació de la pell, pero no s'han registrat casos clars de dermatitis de contacte.

Cultivares

Se seleccionen numerosos cultivarés per les diverses variacions de la flor, des del groc pàlit al taronja rojós. En multicorolas de flósculos radials que reemplacen part o tots els discs florals. Algunes d'estes varietats són: 'Alfa' (taronja obscur), 'Jane Harmony', 'Sun Glow' (groga lluenta), 'Lemon' (groc pàlit), 'Orange Prince' (taronja), 'Indian Prince' (taronja rojós obscur), 'Pink surprise' (multicorola en l'anell interior més obscur que l'exterior), i 'Chrisantha' (multicorola groga). La varietat 'Variegata' és un cultivar en fulls variegadas de color groc.^{cita requerida}

Taxonomia

Calendula officinalis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 2: 921, 1753.

Etimologia

El nom genèric, "caléndula", deriva del llatí calendulae que significa "a lo llarc dels mesos", en lo que es va voler subrallar el llarc periodo de floració que té esta planta, el nom específic, "officinalis", expressa el seu caràcter medicinal.

Sinonímia

• Calendula aurantiaca Kotschy ex Boiss.
• Calendula eriocarpa DC.
• Calendula hydruntina (Fiori) Llança
• Calendula officinalis var. prolifera Hort.
• Calendula prolifera Hort. ex Steud.
• Calendula × santamariae Font Quer
• Calendula sinuata var. aurantiaca (Klotzsch ex Boiss.) Boiss.
• Caltha officinalis (L.) Moench

Nom comú

• azucena, caldo, caléndula, caléndula oficinal, calta, caréndula, clavellinera, clavellinera d'hort, clavelina, clavellinas, clavellinera selvada, corona de rei, corones de rei, "coa" de gos, espantanovios, esposa del sol, flamencuela, flamenquilla, flor de difunt, flor de mort, flor de pastor, flor de tots els mesos, girasol, herba centella, herba del podador, maravella, maravella de jardí, maravelles, maravelles mexicanes, maravelles tudescas, margarita, marquesita, mercadela, mercaders, mercaders dorats, mercaders melados, mercaders reals, mercaders rullats, mexicanes, reineta, reinita, rosa de mort, rosa de morts, taràntula, tudescas.

Bibliografia

1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
2. Davidse, G., M. Sousa-Penya, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (editors generals) 2012. Asteraceae. Fl. Mesoamer. 5(2): ined.
3. Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

1. Flora of North America Editorial Committee, i. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
2. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
3. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
4. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Vages of Equador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
5. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
6. Li, H., T. Liu, T. Huang, T. Koyama & C. I. DeVol. 1979. Vascular Plants. Volume 6: 665 pp. In Fl. Taiwan. Epoch Publishing Co., Ltd., Taipéi.
7. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
8. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
9. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of Califòrnia Press, Berkeley.

Enllaços externs

• Propietats medicinals de la caléndula
• Calendula officinalis a Herbmed
• Article de revisió de Calendula officinalis a la Revista Cubana de Farmàcia
• Calendula officinalis a Ecoaldea