Anar al contingut

Noctua pronuba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Noctua pronuba1.jpg
Noctua pronuba

Noctua pronuba és una palometa nocturna. És l'espècie tipo de la família Noctuidae. És una espècie abundant en el Paleártico, una de les arnes més comunes d'eixa zona. És un insecte migratori; a voltes grans cantitats apareixen sobtadament en els màrgens de la seua zona de distribució habitual.

Archiu:Large Yellow Underwing moth.jpg
En un bosc de Gatineau Park, Quebec

També està present en Europa, Àfrica del nort, illes Canàries, Mig Orient, Turquia, els Cáucasos, Transcaucasia i Àsia central. Ha segut introduïda en Norteamérica, en Nova Escòcia. D'allí s'ha difòs a atres parts. Va aplegar a Maine en 1985, a Vermont i Massachusetts en 1989 i posteriorment a estats veïns fins a Carolina del nort. També ha aplegat a l'oest, incloent Alaska, Colorat, Califòrnia i atres estats i províncies canadenques en anys més recents (2017).[1]

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Noctua pronuba caterpillar - Keila.jpg
Oruga

Medix 50 a 60 mm. Les ales davanteres són de color variable, des de castanyer clar a casi negre. Els individus més obscurs tenen una ralla pàlida a lo llarc del marge costal de l'ala. Les ales posteriors són d'un groc–taronja lluenta que solament és visible quan l'arna obri les ales, especialment per a volar o per a confondre a un atacant. Com en molts atres insectes este aspecte poc cridaner quan en repòs i cridaner en vol pot confondre als depredadors. Esta espècie vola de nit des de juliol a setembre i és atreta per les llums, a voltes en grans números. Entre les flors que visita l'adult es conten Buddleia, Senecio i Centranthus.

La larva és verda o castanya en dos rencs de marques negres a lo llarc de l'esquena. Esta oruga és una plaga important que pot destruir moltes plantes herbáceas. Passa l'hivern com a larva i se sol alimentar durant els dies més templats d'hivern.

Archiu:Noctua pronuba2.jpg
Adult

Algunes plantes nutricias

[editar | editar còdic]

Vore Robinson, G.S. et al.[2]


Referències

[editar | editar còdic]