La calistenia consistix en la formació d'un procés físic i mental en cual s'involucren diferents calfaments de pes corporal o eixercicis d'entrenaments. En este sistema, l'interés està enfocat en els moviments de les cadenes o grups musculars que componen el cos humà. Etimológicamente la paraula prové del grec καλός. kalos (bellea), i σθενός, sthenos (fortalea). El principal objectiu de la calistenista és l'adquisició de resistència, agilitat, equilibri, coordinació i flexibilitat a través d'un entrenament equilibrat en el propi pes corporal.[1]
És molt versàtil i es pot practicar en qualsevol lloc, ya siga en casa, en un gimnasi o en el parc en barres
cita requerida Molta gent es va unir a este tipo d'eixercicis ya que no exigix molt temps i és molt econòmic, puix solament requerix del propi cos per a practicar-ho. Encara que hi ha un enfocament comú en tonificar i entrenar el tronc, l'esquena i els braços, és un mit que les cames no es poden enfortir en la calistenia. De fet, eixercicis com sentadillas i trancs són molt efectius per a treballar els músculs de les cames.[2] Ademés d'estos, existixen atres eixercicis calisténicos com els bots, escaladors i pistol squats que també contribuïxen a un entrenament integral de les cames, permetent un desenroll equilibrat de la força en tot el cos.
Quatre hòmens practicant calistenia
També es pot considerar la disciplina de la Gimnàsia Olímpica com el deport que va assentar les bases per a la que seria més alvance la calistenia, puix abdós disciplines compartixen moltes similituts tant en moviments com en els entrenaments per a dominar la disciplina. Este tipo d'entrenament, a banda de buscar un aument de força i múscul, també busca la possibilitat d'optar per un ranc més gran de movilitat i capacitat per a controlar el nostre propi cos.
En el món antic, la calistenia s'usava com la principal font de preparació física per als militars, ya que era fàcil d'organisar, fàcil de deprendre i tenia la major transferència a les habilitats i moviments reals que necessitaven els soldats en combat. Alguna cosa que realment es manté en l'actualitat per la seua practicidad i aporte al poder físic integral dels efectius, combinat en els beneficis anteriorment mencionats.
Segons Pierre Vernant, historiador clasicista francés centrat en l'història de les mentalitat, l'orige de la calistenia està en la dicotomia Yemo-Kallisto (deu semita i protohitita, respectivament, introduïts -segons Amelie Khurt, orientaliste francesa- en la cultura grega a través del comerç púnico en el XII abans de l'era cristiana) que equivaldria a Apolo i Hércules (gràcia i harmonia vs força bruta), dicotomia que mostra una ruptura en la mentalitat grega arcaica (de raïls dòriques) sobre la moderna i més desenrollada, la jónica (ateniense).
Gimnasi de Roper, Philadelphia, circa 1831
La calistenia en la seua forma moderna, va escomençar a desenrollar-se en França en el XIX.[3] En 1822, va començar a difondre's tant en França com en Anglaterra. Marian Mason, va publicar en 1827 On the utility of exercise; or a few observations on the advantages to be derived from its salutary effects, by means of calisthenic exercises A few observation on callisthenic excercises (Sobre l'utilitat de l'eixercici o un parell d'observacions sobre les ventages que es deriven dels efectes saludables dels eixercicis de calistenia). Astudillo va publicar en París en 1822 Callisthénie ou gymnastique dones jeunes filles (Calistenia o gimnàsia de les dònes jóvens). Un any més vesprada, el llibre s'edita en Berna en alemà.[4]
La popularitat de la calistenia com a component de l'educació de dònes es va incrementar en l'obra dels alemans Friedrich Jahn i Adolf Spiess. En els EE. UU. la difusora de la disciplina va ser Catharine Beecher, qui va publicar en 1857 Physiology and Calisthenics for Schools and Families (Fisiologia i calistenia per a les escoles i les famílies).[5]
La calistenia es definix com un conjunt d'eixercicis que centren el seu interés en els moviments de grups musculars, més que en la potència i l'esforç, en l'objectiu de desenrollar l'agilitat, la força física i la flexibilitat. S'intenta conseguir la major contracció muscular i que el cos adquirixca una alliniació correcta, ya que aixina permet modelar el cos, millorar la postura i definir un bon contorn corporal.
Els eixercicis realisats en calistenia es dividixen en bàsics (eixercicis comuns per a l'enfortiment dels músculs), estàtics (eixercicis alvançats que consistixen en mantindre una mateixa posició per algun periodo de temps, estos requerixen molta força muscular i en tendons, majorment en tendons per lo que són més difícils de conseguir) i dinàmics (eixercicis alvançats que consistixen en el moviment i balancege del cos, s'utilisen en «freestyle»,[6] a banda de força requerixen gran agilitat i reflexos).
En les classes es realisa una entrada en calor i despuix es posen en marcha una série d'eixercicis en un alt número de repeticions cada u, posant émfasis en els braçs, l'abdomen, els glúteos i camas. S'accentua, no en el treball, sino en la forma de realisar-ho, pensant en cada moviment, en els músculs que s'està treballant i en si la postura és la correcta. Este método per a eixercitar-se repercutix favorablement en la postura i forma corporal, reduint enormement el risc de lesions que, ademés, es veu disminuït per l'absència de bots, rebots i impactes; per una atra part, es realisen estiramientos, treballs localisats i el regrés a la calma té un paper molt important durant les classes calistenia. La calistenia conjuga tècniques de diversos punts, entre ells: la dansa, el yoga, les arts marcials, la gimnàsia conscient i el stretching.
El método i les tècniques usades durant una classe de calistenia convertixen a esta activitat en apta para tot públic, ya que no existixen llímits d'edat, i inclús els kinesiólogos recomanen la calistenia en patologies tals com la escoliosis, l'hèrnia de disc o problemes de genoll. El fet de no provocar impactes en les articulacions i de permetre modelar el cos, tonificarlo i alinear-ho al mateix temps, ha segut una de les raons per les quals la gent tria estes classes. Posar el cos en moviment, millorar la postura, tonificar grups musculars i cuidar les articulacions poden ser els motius que duen a la pràctica de la calistenia. En preparar l'eixecució del swing de gòlf de forma correcta, es veu clarament que es conjuga plenament la calistenia.
Actualment, la Calistenia[7] també es du a l'entrenament d'alt rendiment. Deportistes professionals i semi-professionals realisen distintes rutines duent este tipo d'entrenaments al màxim exponent.
Algunes de les claus que estan fent que la Calistenia s'incorpore a l'entrenament d'alt rendiment són:
Llibertat: es pot realisar en qualsevol lloc (casa, parcs, sales fitness…) i sense material adicional d'entrenament.
Utilitat: són entrenaments molt funcionals i que permeten un guany de força útil. Impliquen grans cadenes musculars millorant l'eficàcia dels moviments.
Transferència: els eixercicis realisats es transferixen als moviments comuns, per això té tant impacte en els deportistes professionals.
Agilitat: és un dels únics entrenaments que et permet entrenar el conjunt dels aspectes físics que milloren l'agilitat, força, resistència, velocitat i flexibilitat.
Sentadillas: Un eixercici de sentadillas en pes corporal requerix poc espai i cap equip. Despuix de posar-se en cuclillas, el deportiste es posa de peu novament mentres mou els braços cap als costats. L'altura de la sentadilla es pot ajustar més alt o més baix depenent dels requisits de l'individu, és dir, si algú no està acostumat a fer eixercici, es poden realisar sentadillas de mija o quarta part. Pel seu ranc de moviment, les sentadillas es consideren en freqüència entre els eixercicis més efectius per a millorar la força i la resistència.[8]
Archiu:Pullup.gifDominades: Són sense dubte un dels grans eixercicis per al tren superior, de fet són pràcticament un bàsic per a construir les nostres esquenes i bíceps. Per a realisar correctament este eixercici lo primer és tindre una barra i seleccionar el tipo d'agarre en el que anem a realisar-ho. Pot ser agarre prono (palmes cap a davant), agarre neutre o agarre supino (palmes mirant cap a tu mateixa).L'ideal per a desenrollar força serà el neutre, i per a hipertrofia lo ideal és anar variant entre tots els agarres per a atacar al múscul des de vàries perspectives.[9]
Fondos: És l'eixercici principal utilisat per a treballar tant pectoral com tríceps. Este eixercici nos oferix un excelent treball per a estes parts musculars i ademés a una gran intensitat. És un eixercici d'espente que treballarà principalment els pectorals, els muscles i els tríceps. De la mateixa manera que el restant dels eixercicis bàsics, existixen moltes variants de fondos. Realisat entre barres paraleles o en qualsevol superfície alta a l'altura del pit o abdomen. Es junten els peus i es baixa el cos fins als 90° Després, el subjecte espenta cap a dalt fins que els braços estiguen bloquejats.[10]
Archiu:Pushups wbs.gifFlexiones: És un eixercici físic realisat estant en posició inclinada, recostado cap a avall, alçant el cos únicament en els braços i baixant de nou al sol.Està dedicat al desenroll dels músculspectoral i tríceps en beneficis adicionals per als deltoides, el serrato anterior, el coracobraquial i isométricamente l'abdomen. Depenent del tipo de flexión la seua acció pot estar més focalizada en els pectorals, els deltoides o els tríceps.
Rems: el rem (o dominada australiana) és el bàsic per a tirada horisontal. Consistix en posicionar el cos boca dalt i elevar-ho realisant una tirada (agarrat a una barra baixa o a una taula). S'eixerciten els músculs i l'esquena superior. Pot ajudar també a evitar una posició encorvada del tors a la llarga en servir d'eixercici antagonista de la flexión.
La calistenia cooperativa es referix a eixercicis calisténicos que involucren a dos o més participants que s'ajuden entre sí per a realisar l'eixercici. Dits eixercicis també es coneixen com a eixercicis de parella o eixercicis de pes corporal en una parella. Per lo general, una persona realisa l'eixercici i l'atra agrega resistència. Per eixemple, una persona que realisa sentadillas en algú en l'esquena. Alguns eixercicis també impliquen l'us d'equips. Dos persones poden aferrar-se a diferents extrems d'una corda i tirar en diferents direccions. Una persona proporcionaria deliberadament una menor cantitat de resistència, lo que agrega resistència a l'eixercici i al mateix temps permet que l'atra persona es moga a través d'un ranc complet de moviment a mida que la seua aplicació de nivell superior de força tira de la corda. Una desventaja que tenen estos eixercicis és que pot ser difícil medir quànta resistència està agregant el companyer quan es considera en comparació a les peses lliures o les màquines. Les ventages que tenen és que permeten agregar nivells relativament alts de resistència en equips opcionals. Sobre esta base, la calistenia cooperativa pot realisar-se tan fàcilment en un camp de joc com en un gimnasi.[11] També són lo suficientment versàtils com per a permetre que s'usen per a objectius d'entrenament que no siguen simplement la força. Per eixemple, una sentadilla en un companyer pot convertir-se en un eixercici centrat en el poder botant o botant en el companyer, o inclús alçant-ho sobre un genoll. Els eixercicis de calistenia cooperativa no estan llimitats a un número definit de persones; estos poden ser de dos a més persones mentres l'eixercici a realisar-se conte en algun objectiu físic per a 1 o més de les persones involucrades en el mateix.
↑ Bregolato, Roseli Apareguda. Cultura corporal dona ginástica: livro do professor i do aluno. Sant Pablo, Ícone, 2006, segona edició.
↑ Pädagogische Real-Encyclopädie oder Encyclopädisches Wörterbuch dones Erziehungs- und Unterrichtswesens und seiner Geschichte: für Lehrer an Volksschulen und andern Lehranstalten, für Eltern und Erzieher, für Geistliche, Schulvorsteher und andere Freunde der Pädagogik und dones Schulwesens / bearbeitet von einem Vereine von Predigern und Lehrern und redigirt von Karl Gottlob Hergang - Grimma : Verlags- Comtoirs, 1847 - 2. Haas - Ulrich Zwingli. - 993 S (Enciclopèdia Pedagògica o Diccionari Enciclopèdic de l'educació i de l'ensenyança i de la seua història: per a mestres en les escoles populars i atres institucions educatives, per a pares i educadors, per a clercs, directors i atres amics de la pedagogia i de l'educació / elaborat per una associació de predicadores i mestres i editat per Karl Gottlob Hergang - Grimma: Editorial Comtoirs, 1847 - 2. Haas - Ulrich Zwingli., 993 p.), p. 89. En: http://bbf.dipf.de/kataloge/bibliothekskatalog/catalog.pl?db=catalog&t_allegro=x&f_PPN=BBF0444413/
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eixercici físic.