Camp de concentració de Ravensbrück
Ravensbrück va ser un camp de concentració nazi exclusivament per a dònes de 1939 a 1945, ubicat en el nort d'Alemània, a 90 quilómetros (56 milles) al nort de Berlín en un lloc prop del poble de Ravensbrück (part de Fürstenberg/Havel).[1]En el sistema de camps de concentració, ocupava el segon lloc en tamany despuix del camp de dònes d'Auschwitz-Birkenau (que estava en la Polònia anexada a Alemània).[2][3]
Presoneres
[editar | editar còdic]El grup nacional més gran va consistir en 40 000 dònes polaques. Uns atres varen incloure 26 000 dònes judeues de varis països: 18 800 russes, 8000 franceses i 1000 neerlandeses. Més del 80 % eren preses polítiques.[4] Entre estes últimes, es calcula que varen passar per Ravensbrück entre 150 i 200 exiliades espanyoles.[5] Molts presoners de treball esclau varen ser amprats per Siemens AG. De 1942 a 1945, es varen portar a terme experiments mèdics per a evaluar l'efectivitat de les sulfonamidas.[6][7]
Comandants
[editar | editar còdic]- Günther Tamaschke (maig de 1939 a agost de 1939)
- Max Koegel (giner de 1940 a agost de 1942)
- Fritz Suhren (agost de 1942 a abril de 1945)
Experiments mèdics nazis
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Experimentació nazi en sers humans.
Experiments sobre sulfamida
[editar | editar còdic]Des de juliol de 1942 fins a setembre de 1943, es varen realisar experiments en Ravensbrück per a investigar l'efectivitat de la sulfamida, un agent sintètic antimicrobiano.[8][3] Les presoneres eren infectades en bactèrias o neurotoxinas, tals com Streptococcus, Clostridium perfringens (que ocasiona la cangrena gaseosa) i Clostridium tetani (que provoca el tétanos).[9] La circulació de la sanc era interrompuda en tapar els gots sanguíneus en abdós extrems de la ferida i crear una condició similar a la d'una ferida en el camp de batalla. L'infecció era agravada en introduir borumballes de fusta i vidre en les ferides. L'infecció era tractada en sulfamida i atres medicaments en prova per a determinar la seua efectivitat.
Secció masculina
[editar | editar còdic]En la primavera de 1941, les SS varen establir un chicotet campament adjacent per a hòmens interns, que varen construir i varen administrar les cámara del camp en 1944. D'unes 130 000 presoneres que varen passar pel camp de Ravensbrück, unes 50 000 varen perir, unes 2200 varen ser assessinades en les cámara i 15 000 varen sobreviure fins a la lliberació.[10]
En 1942 es va afegir el "Campament de protecció jovenil de Uckermark".[11]
Memòria
[editar | editar còdic]- El documental "Dònes de Ravensbrück" ("Женщины из Равенсбрюка", URSS, 1986, director B. V. Kustov, blanc i negre) - recorts de dònes presoneres[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Collections & Exhibitions. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ «El camp de concentració nazi del que no es parla». BBC News Món. Consultat el 2025-05-16.
- ↑ 3,0 3,1 «Ravensbrück» (en en). encyclopedia.ushmm.org. Consultat el 2024-06-25.
- ↑ The Jewish Women of Ravensbrück Concentration Camp. Publicat el 9 de març de 2006. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ (2024) Deportats i oblidats: Els espanyols en els camps de concentració nazis, Madrit: L'Esfera dels Llibres, p. 356. ISBN 978-84-1384-784-9.
- ↑ Ravensbrück. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ Helm, Sarah (2015). If This Is A Woman: Inside Ravensbruck: Hitler's Concentration Camp for Women. London: Little, Brown. ISBN 978-1-4087-0107-
- ↑ Schaefer, Naomi. The Legacy of Nazi Medicine [1] archivat en Wayback Machine., The New Atlantis, número 5, primavera 2004, pp. 54-60.
- ↑ Spitz, Vivien (2005). Doctors from Hell: The Horrific Account of Nazi Experiments on Humans, Sentient Publications. ISBN 1591810329.
- ↑ Biografia Gustav Noske (alemà). "Deutsches Historisches Museum". Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ «Start | Mahn‑ und Gedenkstätte Ravensbrück». www.ravensbrueck-sbg.de. Consultat el 2024-06-25.
- ↑ В. Болотова. Документальный экран февраля // газета "Вечерний Омск" от 31 января 1986 стр.4
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Supervivents espanyoles dels camps nazis, El País, 13 de juny de 2010.
- U.S. Holocaust Memorial Museum
- Stiftung Brandenburgische Gedänkstätten (alemà)
- Camp de concentració de Ravensbrück en Internet Archive
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campo de concentración de Ravensbrück» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.