Anar al contingut

Canal de Moçambic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Canal de Moçambic

El canal de Moçambic és una zona del oceà Índic entre l'illa de Madagascar i una fracció del llitoral d'Àfrica Oriental, situada en la seua totalitat en Moçambic. El canal té uns 1700 km de llarc i 419 km d'ample en el seu punt més estret, i alcança una profunditat de 3292 m a uns 230 km de la costa de Moçambic. Una corrent càlida, la Corrent de Moçambic, fluïx en direcció sur en el canal, desembocant en la Corrent de les Agulles front a la costa oriental d'Àfrica Austral.[1]

Va ser un punt de choc durant la Segona Guerra Mundial, celebrant-se en les seues aigües la batalla de Madagascar.

Geografia

[editar | editar còdic]

El canal de Moçambic té la particularitat de ser un espai marítim incorporat a un oceà, i no un mar fronteriç diferenciat. Si be té els seus propis llímits, constituïx una divisió del oceà Índic sense ser una mar fronteriça com el golf de Bengala, per eixemple.

La llongitut del canal de Moçambic alcança uns 1700 km i té prop de 460 km d'ample en el seu punt més angost entre Angoche (Moçambic) i Tambohorano (Madagascar). El canal alcança una profunditat de 3.292 m al voltant dels 230 quilómetros a l'interior des de la llínea llitoral de Moçambic. Una corrent càlida fluïx a lo llarc del canal en direcció sur per a després internar-se en la corrent Agulhas, aigües fòra de la costa occidental de Suràfrica.[1]

Illes en el canal

[editar | editar còdic]

Comores

[editar | editar còdic]

França

[editar | editar còdic]

Moçambic

[editar | editar còdic]

Madagascar

[editar | editar còdic]

Delimitació de la IHO

[editar | editar còdic]

La màxima autoritat internacional en matèria de delimitació de mars a efectes de navegació marítima, l'Organisació Hidrogràfica Internacional («International Hydrographic Organization, IHO), considera el canal de Moçambic com un mar. En la seua publicació de referència mundial, «Limits of oceans and sigues» (Llímits d'oceans i mars, 3ª edició de 1953), li assigna el número d'identificació 45 (a) —corresponent a un de les mars de l'archipèlec de l'oceà Índic— i ho definix de la forma següent:

En el nort.
Una llínea de l'estuari del riu Rovuma (10°28'S 40°26'I) fins a Ras Habu, la punta nort de l'illa Gran Comora, l'illa Nort de les illes Comoros, a veta de Ambre (àmbar) l'extrem nort de Madagascar (11°57'S 49°17'I).
En l'est.
La costa occidental de Madagascar.
En el sur.
Una llínea des de veta Sainte-Marie, l'extrem sur de Madagascar, fins a Ponto do Ouro, en la part continental (26°53'S 32°56'I).
En l'oest.
La part continental de Suràfrica.
Limits of oceans and sigas, pág. 22.[2]

Història

[editar | editar còdic]

Segona Guerra Mundial

[editar | editar còdic]

Incident del Admiral Graf Spee

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Admiral Graf Spee.


El 15 de novembre de 1939, baix el mando del capità Patrick (Paddy) Dove, el petroler coster britànic Africa Shell navegava pel canal de Moçambic en la seua travessia de Quelimane a Maputo en llastre. En el transcurs del matí, en un punt situat a 10 milles nàutiques (19 km; 12 el meu) al sursudoeste del far de la veta Zavora, va ser avistar per l'acorazar de bojaca alemana Admiral Graf Spee, al mando del capità Hans Langsdorff, que estava embarcat en una eixida d'assalt comercial. El Graf Spee va ordenar al Africa Shell que es detinguera disparant un tir a la seua proa.[3][4][5][6]

Una volta detingut el Africa Shell, un cúter en un grup d'abordage va ser enviat des del Graf Spee i posteriorment va abordar el petroler, l'oficial a càrrec es va dirigir al Capità Dove en perfecte anglés en la frase: "Bon dia, capità. Ho sent; sòrt de la guerra".[4]

En el seu moment, el grup d'abordage va ordenar a la companyia del barco, salve al capità del Africa Shell, que es ficara en els seus pots salvavides abans de despullar al Africa Shell de tots els aliments, inclosa una chicoteta cantitat de vi. La tripulació va rebre l'orde de remar cap a la vora, pero el capità Dove va ser fet presoner a bordo del Graf Spee, a on seria retingut. El capità Dove estava indignat per l'interceptació del seu barco, i es va queixar personalment al capità Langsdorff, citant que el Africa Shell estava dins de les aigües territorials portugueses i que l'acció era una clara violació del dret internacional.[3][4][5][6]

En la tripulació del Africa Shell dirigint-se a la vora, i en el capità Dove transferit al Graf Spee, el grup d'abordage va procedir a realisar l'operació d'afonament del petroler. Es varen colocar les càrregues d'afonament dins del buc i es varen ajustar els temporisadors, despuix de lo que el grup va tornar a embarcar en la llancha i es va dirigir de nou al Graf Spee. En tot el personal fòra de perill a bordo del Graf Spee, Langsdorff i la seua tripulació varen observar la detonació de les càrregues que varen fer dos forats en la popa del Africa Shell. A continuació el Graf Spee va obrir fòc utilisant part del seu armament secundari de canons SK C/28 de 15 cm (5,9 polzades), afonant al Africa Shell.

Batalla de Madagascar

[editar | editar còdic]

El Canal de Moçambic va ser un punt de choc en la Segona Guerra Mundial durant la Batalla de Madagascar.

Ecologia

[editar | editar còdic]

El Canal de Moçambic conté extensos hàbitats típics de les mars tropicals poc profunts, com a secs de coral, manglars i praderies marines, aixina com una zona pelágica dinàmica. La part septentrional del canal destaca per l'extensió i diversitat d'estos hàbitats.[7] El NMC ha destacat en anteriors anàlisis ecoregionales, com un àrea transfronterizo crítica per,[8] en l'enfocament de ecorregió marina liderat per WWF com EBSA [9] i en relació en el Patrimoni Mundial marí.[10] Estudis recents mostren un pico en la diversitat de tàxons de sec, inclosos els corals durs [10], els estomatópodos,[11] i peixos i foraminíferos costers,[12] en la part septentrional del Canal de Moçambic. només igualats pels nivells de diversitat del mar de Andamán, la comunitat de la qual coralina forma partix biogeográficamente de la regió del Triàngul de Coral. L'alta biodiversitat de el NMC pot ser el resultat dels alts nivells de conectivitat, la retenció de spe- cias i una història evolutiva que conserva espècies relictas úniques de la Mar de Tethys d'uns 25-40 millons d'anys.[13] En conseqüència, el NMC pot ser el segon pico de biodiversitat marina somera del món, despuix del Triàngul de Coral.

El sector nort del canal de Moçambic comprén la zona marina i costera situada entre el nort de Madagascar i Moçambic, el sur de Tanzània, una chicoteta part de les Seychelles i l'archipèlec de les Comores en el centre. No obstant, els ecosistemes de la regió estan en decliu pels impactes combinats de l'us local i les amenaces globals, incloses les creixents pressions del desenroll d'infraestructures costeres, les indústries extractivas (en particular, el gas natural i el petròleu descoberts recentment), el creiximent demogràfic i el canvi climàtic.[14]


El sector nort del canal de Moçambic és un dels centres de biodiversitat marina més importants del planeta. En més de 400 espècies de coralés durs, només és superat pel Triàngul de Coral en biodiversitat marina i presenta nivells d'endemisme especialment alts. La regió és també una important zona d'crío i alimentació d'espècies marines i migratòries emblemàtiques, com el tonyina. Proporciona hàbitats crítics per a moltes espècies i recursos marins, que són vulnerables a la sobreexplotació i al futur canvi climàtic. La regió és important per a la peixca, en extenses pesquería artesanals i de chicoteta escala que mantenen a les persones a lo llarc de les seues costes per a obtindre ingressos i seguritat alimentària. També es creu que esta regió és una reserva clau de petròleu i gas.

Petròleu i gas

[editar | editar còdic]

L'exploració de petròleu i gas va començar en la década de 1950,[15] i ara pràcticament tota la costa del Canal de Moçambic (NMC) s'ha dividit en blocs d'exploració.[16] Un total de 58.900 km2 es troben baix contractes de petròleu i gas[17], al voltant del 8,5% de la superfície total. La majoria dels descobriments de gas natural es troben front a les costes del nort de Moçambic (província de Veta Prima) i el sur de Tanzània (regió de Mtwara), pero s'estan realisant més exploracions front a les costes de Madagascar, les Comores i en territoris francesos. L'extracció de gas en Songo Songo i Mtwara, en Tanzània, va començar en la década de 1990, pero des de 2010, els recursos de Veta Prima han segut lo suficientment importants com per a respalar una inversió d'extracció i processament. Els actuals descobriments combinats de gas de les conques de Rovuma i Màfia (150 tcf), dels quals dos terços es troben en Moçambic, ocupen el tercer lloc en Àfrica (província "East Africa deepwater", [18]) i rivalizan en les reserves de 215 tcf dels Emirats Àraps Units.

El Servici Geològic d'Estats Units (USGS) [19] ha identificat quatre províncies geològiques en la regió WIO (tres de les quals lindan en el NMC) de recursos de petròleu i gas convencionals no descoberts i tècnicament recuperables. El volum mig estimat d'estes reserves és de 27.632 millons de barrils de petròleu (mmbo), 441.051 billons de peus cúbics de gas (bcfg) i 13.772 millons de barrils de gas natural líquit (mmbngl). Ademés, existix la possibilitat de trobar molt més gas (i petròleu) en les províncies de la WIO que cobrixen Àfrica continental, l'oest de Madagascar i el replanell de les Seychelles. Per a extraure i processar estes reserves de gas, es proponen algunes de les majors plantes de processament de GNL del món, en instalacions tant flotants com en terra que s'estan considerant en Palma, en Veta Prima (Moçambic). Les previsions inicials eren escomençar a vendre GNL en 2018, en plena capacitat operativa en 2030-32, pero estos determinis s'han retardat com a conseqüència del descens dels preus del petròleu. Mentrestant, en el sur de Tanzània ya hi ha quatre plantes de processament de gas operatives.


Tanzània i el sur de Moçambic s'han beneficiat de l'us de les reserves nacionals de gas durant els últims 12 anys. El desenroll dels grans jaciments de gas marins de la conca de Rovuma podria ser significatiu per a les economies i el desenroll de la regió. Açò situa a la zona del Canal de Moçambic en el llindar d'un periodo de "bonança" impulsat pels recursos, que requerirà preparatius exhaustius per a garantisar tant uns beneficis econòmics sostenibles com la protecció del mig ambient. L'extracció de minerals del fondo marí del Canal de Moçambic no ha rebut inversions ni exploracions significatives.

El solapamiento de les concessions de minerals en el NMC és actualment molt baix, en sol 22 km2 baix llicència minera, molt per baix del 1% de la superfície marina.[17] La naturalea geològica passiva de les costes i els fondos marins pot contribuir a la falta de minerals explotables en el llit marí. És provable que s'amplie la superposició de blocs d'exploració de petròleu i gas i mineria en àrees protegides, corredors de migració de vida selvada, àrees demarcadas per al desenroll del turisme i àrees que sustenten la cría i els criaderos de peixos i llagostins. Entre les recomanacions per a llimitar els riscs s'inclou el reforç dels processos d'Evaluació d'Impacte Ambiental i Evaluació Ambiental Estratègica dels països.[20] Atres recomanacions per a un acort regional inclouen restriccions estacionals en els estudis sísmics, donat el seu impacte en els cetáceos, tortugues, invertebrats i atres formes de vida marina, l'adopció del principi de "qui contamina paga", l'establiment de nivells permesos de contaminants en l'aigua produïda abocada, i aplicació i control de la gestió de l'aigua de llastre. Davant l'alta provabilitat de que es produïxquen nous descobriments de petròleu, els països ribereños de el NMC es beneficiarien ademés d'un pla regional de contingència davant abocades de petròleu (OSCP), precursor del com és l'elaboració d'un atles de sensibilitat costera.

Presència francesa en el Canal de Moçambic

[editar | editar còdic]

França està present a través de Mayotte i les Illes Disperses, i manté una presència militar a través de Reunió, en efectius navals que patrullen en prou regularitat. Estos illots constituïxen zones econòmiques exclusives (ZEE), riques en recursos peixquers i, potencialment, en hidrocarburs. Per a França, el verdader desafiu és preservar la seua sobirania sobre Mayotte, front a les Comores, i especialment sobre les Illes Disperses, davant les amenaces malgaches. Els malgaches impugnen llegalment la presència francesa, considerant que estos illots eren dependències de Madagascar i que, una volta conseguida l'independència, deurien haver revertit a Madagascar, no a França.[21]

Referències i Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ «On the North. A line from the estuary of the River Rovuma (10°28′S 40°26′I) to Ras Habu, the Northern point of Ile Gran Comore, the Northern of the Comore (Comoro) Islands, to Cap d'Ambre (Amber) the Northern extremity of Madagascar (11°57′S 49°17′I). .
    On the East. The West coast of Madagascar.
    On the South. A line from Cap Sainte-Marie, the Southern extreme of Madagascar to Ponto do Ouro on the mainland (26°53′S 32°56′I).
    On the West. The mainland of South Africa». La traducció a l'espanyol és pròpia. La versió original, en anglés, està disponible en linea en el lloc oficial de la «International Hydrographic Organization» en: [enllaç trencat].
  3. ↑ 3,0 3,1 «MV Africa Shell (1939)».
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Motor Vessel AFRICA SHELL built by George Brown & Co. (Marine) Ltd in 1939 for Shell Company of East Africa Ltd. - Anglo-Saxon Petroleum Co. Ltd., London, Tanker».
  5. ↑ 5,0 5,1 Dove, Captain Patrick. «I WAS GRAF SPEE'S PRISONER!». Withy Grove Press.
  6. ↑ 6,0 6,1 «I Was There! - Our Ships were Sunk by the 'Graf Spee' - The War Illustrated». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2020. Consultat el 11 d'octubre de 2022.
  7. ↑ UNEP-Nairobi Convention and WIOMSA. (2015). The Regional State of the Coast Report: Western Indian Ocean (546 pp). Nairobi, Kenya: UNEP and WIOMSA
  8. ↑ TRANSMAP. (2005). Transboundary networks of marine protected areas for integrated conservation and sustainable development: Biophysical, soci-economic and governance assessment in East Africa. Sixth Framework Programme (EC), INCO-CT2004-510862. http://www.transmap.fc.ul.pt/; WIOMER, SADC
  9. ↑ CBD. (2012). Southern Indian Ocean regional workshop to facilitate the description of ecologically or biologically significant marine areas. UNEP/CBD/RW/EBSA/SIO/1/1
  10. ↑ 10,0 10,1 Obura, D. O. (2012). The diversity and biogeography of Western Indian Ocean reef-building coral. PLoS One, 7(9), i45013. https://doi.org/10.1371/journal.posa.0045013.
  11. ↑ Reaka, M. L., Rodgers, P. J., & Kudla, A. U. (2008). Patterns of biodiversity and endemism on Indo-West Pacific coral reefs. PNAS, 105, 11474–11481
  12. ↑ Tittensor, D. P., Mora, C., Jetz, W., Lotze, H. K., Ricard, D., Berghe, E. V., etal. (2010). Global patterns and predictors of marine biodiversity across taxa. Nature, 466, 1098–1101.
  13. ↑ Obura, D. O. (2015). An Indian Ocean centre of origin revisited: Palaeogene and Neogene influences defining a biogeographic realm. Journal of Biogeography, 43, 229–242. https://doi.org/10.1111/jbi.12656
  14. ↑ D.O. Obura, S.O. Bandeira, N. Bodin, V. Burgener, G. Braulik, E. Chassot, M. Gullström, M. Kochzius, M. Nicoll, K. Osuka, H.O. Ralison, M. Richmond, M.A. Samoilys, P. Scheren, J-F. Ternon, Chapter 4 - The Northern Moçambic Channel, Editor: Charles Sheppard; World Sigues: an Environmental Evaluation; Academic Press (2019), pages 75-99, ISBN 9780081008539
  15. ↑ Hobbs, J. (2012). Oil & gas developments in the western Indian Ocean/Coastal East Africa region. Discussion paper on the environmental and social challenges of recent oil and gas discoveries. WWF International.
  16. ↑ Tibaldeschi, P., & Schmitt, S. (2012). The Africa land use planning and early warning system (ALES). WWF UK and Norway. Factsheet.
  17. ↑ 17,0 17,1 WWF. (2018). Assessing the threat of mining and oil & gas over coastal and marine protected areas (MPAs) and Ecologically or Biologically Significant Areas (EBSAs) in the Southwest Indian Ocean (SWIO) region. Report, WWF Norway
  18. ↑ Hanner, I. (2014). Top 10 African oil and gas hotspots. Exploration World. 1 August. http://explorationworld.com/top10/79/infographic-Top-10-African-Oil-and-Gas-Hotspots. (Accessed 19 November 2017)
  19. ↑ Brown, M. E., Schenk, C. J., Charpentier, R. R., Klett, T. R., Cook, T. A., Pollastro, R. M., etal. (2012). Assessment of undiscovered oil and gas resources of four East Africa Geologic Provinces. No. 2012-3039. U.S. Geological Survey’s (USGS). World Petroleum Resources Project
  20. ↑ Nairobi Convention. (2017). Partnership for implementing SDG14 in the Western Indian Ocean. Voluntary Commitment # submitted to the oceans conference, June 2017 by the Secretariat of the Nairobi Convention. Available at https://oceanconference.un.org/commitments/?aneu=18313.
  21. ↑ https://www.rfi.fr/fr/afrique/20250423-commerce-mondial-hydrocarbures-p%C3%AAche-pourquoi-li-canal-du-mozambique-est-unix-zone-strat%C3%A9gique Commerce mondial, hydrocarbures, pêche: pourquoi li canal du Moçambic est «unix zone stratégique»

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • B. Piton, J.-H. Pointeau et J. S. Ngoumbi, Atles hydrologique du Canal de Moçambic (Océan Indien), ORSTOM, Paris, 1981, 41 p.
  • Jacques Segoufin, Morphologie et structure du canal de Moçambic, Université de Strasbourg 1, 1981, 236 p. (thèse de doctorat de Sciences)
  • Ferran Iniesta, 'Baixe la Creu del Sur : religió, comerç i guerra en el canal de Moçambic, 900 a 1700 D.C., Sendai, L'Hospitalet de Llobregat, 1993, 478 p. ISBN 84-86762-24-3
  • Beach, Chandler B., ed. (1914). "Canal de Moçambic" . The New Student's Reference Work . Chicago: F. E. Compton and Co.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Canal_de_Moçambic&oldid=843275»