Anar al contingut

Corrent de les Agulles

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Benguela and Agulhas Currents.jpg
Els cursos de la càlida corrent de les Agulles (en roig) a lo llarc de la costa oriental de Suràfrica i de la freda corrent de Benguela (en blava) a lo llarc de la costa occidental. La corrent de les Agulles es forma per la confluència de les càlides corrents de Moçambic i Madagascar oriental, que es troben al suroest de Madagascar (no es mostra en el diagrama). La freda corrent de Benguela s'origina per l'aflorament d'aigües profundes de l'oceà Atlàntic cap a la costa oest del continent. Abdós corrents no es «troben» en cap punt de la costa sur d'Àfrica.
Archiu:Agulhas chla.png
Concentració de clorofila per la corrent de les Agulles en 2009

La corrent de les Agulles és una corrent marina càlida de la corrent de frontera occidental en el suroest del oceà Índic. Recorre de norest a suroest la costa oriental d'Àfrica des de 27°S a 40°S, aproximadament entre el canal de Moçambic fins al veta de Bona Esperança. La corrent de les Agulles influïx en el clima d'Àfrica austral.

És estreta, ràpida i forta. S'ha sugerit inclús que les Agulles és la corrent limítrofa occidental més gran en l'oceà mundial, comparable a les corrents limítrofes occidentals que transporten menys, que van des de la corrent del Brasil, 16.2 sverdrups), a la Kuroshio, 42 sverdrups.[1]

S'estima que esta corrent —de només 100 km d'ample— fluïx a un promig de 0,4 a 1,2 nucs (0.2 a 0.6 m/s). Esta velocitat depén, a la seua volta, de les variacions de velocitat de la corrent equatorial, la qual canvia segons el lloc, la profunditat i l'estació. És una de les corrents més ràpides i alcança una velocitat màxima de 5 nucs (2.5 m/s) fora de les costes surestes de Suràfrica.

La font de la corrent de les Agulles són la corrent de Madagascar oriental (25 sverdrups), la corrent de Moçambic (5 sverdrups) i una part reticulada de la pròpia corrent de les Agulles (35 sverdrups).[2] El fluix de la corrent de les Agulles està dirigida per la topografia. La corrent seguix la plataforma continental des de Maputo fins a la punta del banc de les Agulles (veta Agulles). Ací la velocitat de la corrent venç a l'equilibri de vorticidad que sosté la corrent a la topografia i la corrent abandona la plataforma. El seu nom deriva del veta de les Agulles, el punt més austral d'Àfrica, lloc en el que esta corrent, que fins a este punt corria d'est a oest, es retroflexa, passant a fluir cap a l'est. En l'oceà Atlàntic suroriental la corrent retrocedix (torna sobre sí mateixa) en el reculada de les Agulles, convertint-se en la corrent de tornada de les Agulles. Esta retorna al oceà Índic i contribuïx a la part principal del volum de la corrent de les Agulles.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bryden, HL., Beal, LM., Duncan, LM.(2003).Journal of Oceanography.61
    479–492.
  2. Stramma, L. and Lutjeharms, J.(1997).Journal of Geophysical Research.99
    14053-14070.Consultat el 11 de juny de 2010.