Canarina canariensis
El bicácaro Canarina canariensis (L.) Vatke, també cridada bicacarera, bicacarero o campanilla[1] és una planta trepadora endèmica de Canàries que habita principalment en els boscs de laurisilva de l'archipèlec. Pertany a la família de les campanilláceas i és una de les tres espècies del gènero Canarina.[2] És, ademés, l'espècie que tipifica dit gènero.[3] Es tracta d'una de les espècies vegetals més emblemàtiques de Canàries, considerada per alguns autors com la «flor nacional» de les Illes.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'una planta herbàcea perenne, trepadora i glabra (sense pèls). Posseïx un tubèrcul gros i profunt. Els brots, trepadores o colgantes, poden alcançar fins a tres metros de llongitut, són carnosos, buits, contenen làtex en el seu interior i es renoven cada any des del tubèrcul, per lo que es diu que la planta és anual en la seua part aérea. Els fulls, de color vert intens en el fes i més pàlides en el envés, són opostes,[5] pecioladas, hastadas (és dir, tenen forma de flecha), tenen les vores dentados i estan recobertes per una sotil pelusilla blancuzca, per lo que es diu que la planta és glauca. Apleguen a medir 12 cm.[6] Les florés, pedunculadas, són de color anaranjado a roig, tenen forma de campanilla i medixen entre 3 i 6 centímetros. Són bisexuales, açò és, tenen tant estams com pistils, solitàries (estan separades entre sí), cimosas (situades en els extrems dels brots) i en el seu interior pot observar-se un vistós patró de venes escarlata sobre els pétals de color taronja. Els fruts són bayas carnosas, ovalades de 3 a 4 centímetros de diàmetro i d'un color rojós que en madurar es torna negre. Són comestibles i el seu sabor és dolç.[7][8]
En l'apartat genètic, el bicácaro és un diploide de 2n=34 cromosomes.[9] Alguns autors reconeixen una subespecie, denominada C. canariensis angustifolia G.Kunkel, que té els fulls més estrets i les flors més menudes.[4]
Ecologia
[editar | editar còdic]C. canariensis és un endemisme canari l'hàbitat del qual és el monteverde (laurisilva i fayal-brezal) i, en menor mida, els boscs termófilos de la zona de medianías. Pot donar-se entre els 300 i els 1000 metros d'altitut, sempre en llocs ombrosos, humits i humosos. La floració, és dir, el periodo en el que la planta florix, té lloc entre els mesos de novembre i maig. En la polinisació intervenen aus de la família dels sílvidos, com les currucas i els mosquiteros. En l'estiu es poden arreplegar els fruts i les parts aérees de la planta, és dir, les parts que descollen de la terra, se sequen i rebroten des de la raïl en les pluges de l'autumne.[1]
Cultiu
[editar | editar còdic]És possible cultivar C. canariensis en exteriors en les regions de clima subtropical i en les de clima templat a on no es produïxquen gelades. La planta és sensible a la fredor, per lo que és possible que no alcance les dimensions descrites anteriorment fora del clima subtropical. També pot cultivar-se com planta d'interior. Encara que tolera l'exposició directa al sol, és aconsellable plantar-la en zones sombreadas, en sol humit i be drenado. De la mateixa manera que atres plantes tuberosas, no deu regar-se durant el periodo de repòs, quan desapareguen les parts aérees. Esta espècie es propaga tant per llavors com per esquejes presos de la base dels brots. Les llavors tarden entre quatre i cinc semanes en germinar[10] i no deuen cobrir-se en molta terra, puix necessiten l'exposició al sol per a germinar.[8][11]
Localisació
[editar | editar còdic]És possible trobar esta espècie en les illes de Tenerife, Gran Canària, La Gomera, La Palma i El Ferro. Estes illes tenen l'altitut suficient per a permetre el creiximent dels boscs de laurisilva, hàbitat natural de l'espècie.
- En Tenerife pot ser vista en relativa freqüència en els boscs del massiç de Anaga i en la regió compresa entre el Valle de la Orotava i el municipi de Les Siges, en el nort. És més rara en la vertent Sur de l'illa.
- En Gran Canària existixen poblacions importants en el bosc de Les Tiles de Moya i es troba de forma més rara en la zona de San Mateo, Santa Brígida i Teror.
En el restant d'illes, C. canariensis és menys freqüent, podent trobar-se eixemplars en les zones forestals, com a Mall, el bosc de Les Tiles o Barranc Nogales en La Palma; i Frontera i Les Plages en El Ferro.[12][8] De la mateixa manera que atres endemismes, Canarina canariensis és l'única espècie del seu gènero present en Canàries. El seu parent més pròxim es troba en les regions montanyoses d'Etiopia: Canarina abyssinica Engl.[13]
Conservació
[editar | editar còdic]L'espècie no està registrada en el catàlec d'espècies amenaçades del UICN,[14] pero, encara que està fòra de perill, sí que està catalogada pel govern de Canàries com a espècie protegida, sent necessari un permís per a la seua explotació, recolecció, trasllat o cultiu.[15]
Usos
[editar | editar còdic]El bicácaro és, junt en el mocán i el madroño, una de les poques plantes autòctones de Canàries que donen frut comestible. És per açò que els Aborigen canaris, els primers pobladors de l'archipèlec, consumien els seus fruts (cridats també bicácaros) en freqüència.[16] També és amprada com a valiosa planta ornamental des de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
[17] i com forrajera en les regions en les que encara és freqüent.[1]
Curiositats
[editar | editar còdic]- C. canariensis va ser un dels primers endemismes canaris reconegut com a tal pel botànic suec Carlos Linneo, pare de la botànica moderna. Va ser descrit per primera volta en la seua obra Hortus Cliffortianus en 1738.[4]
- A finals de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, els jardins d'Hampton Court, residència estiuenca del rei Guillermo III d'Anglaterra, ya contaven en eixemplars de C. canariensis, les llavors del qual havien segut enviades pels comerciants de vi britànics heretats en Canàries.[17]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Canarina canariensis va ser descrita per (L.) Vatke i publicat en Linnaea 38: 700. 1874[18]
Canarina: nom genèric que indica la seua localisació en Canàries.
canariensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Canàries.
- Campanula canariensis L. basónimo
- Campanula hastifolia Salisb.
- Canarina campanula L.
- Canarina canariensis var. angustifolia G.Kunkel
- Canarina laevigata G.Don ex Loudon
- Mindium canariense (L.) Raf.[19][3][20]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la botànica
- Característiques de les campanuláceas
- Flora de Canàries
- Anex:Espècies vegetals de Canàries
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 C. canariensis en la pàgina web de Radi ECCA.
- ↑ Canarina: gènero de només tres espècies, en C. canariensis, endèmica d'estes illes.
- ↑ 3,0 3,1 Campanula canariensis en The Linnaean Plant Name Tipyfication Project, en anglés
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Flora i Vegetació de l'Archipèlec Canari. 2ª Part. ISBN 84-85438-80-9
- ↑ Tipos de fulls
- ↑ Gran Enciclopèdia Canària (Tom III). ISBN 84-88587-04-X
- ↑ Descripció de C. canariensis
- ↑ 8,0 8,1 8,2 C. canariensis en la pàgina web del Jardí Botànic de Barcelona.
- ↑ Estudi [1] archivat en Wayback Machine. filogenético de les campanuláceas. En anglés
- ↑ Pàgina web comercial sobre el cultiu de C. canariensis [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Botanica. The Illustrated A-Z of over 10.000 garden plants and how to cultivate them. ISBN 0-09-183615-8. En anglés.
- ↑ Flors Selvades de Canàries. ISBN 84-7207-026-3
- ↑ Parents de C. canariensis. Colecció Flora Canària ISSN 1138-1639
- ↑ Busca de Canarina canariensis en la llista roja del IUCN, en anglés.
- ↑ Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció de la flora vascular selvada de la C.A. de Canàries. Font: BOC
- ↑ Aprofitament dels recursos vegetals naturals. Natura i Cultura de Canàries, ISBN 84-922431-1-2
- ↑ 17,0 17,1 La bicacarera (Canarina canariensis) va ser una de les primeres plantes canàries cultivades en Europa [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Canarina canariensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 22 de maig de 2013.
- ↑ Canarina canariensis en PlantList
- ↑ Canarina campanula en The Linnaean Plant Name Typification Project, en anglés
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Canarina canariensis.
Wikispecies té un artícul sobre Canarina canariensis.- Canarina canariensis - Flors Selvats de Catalunya
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canarina canariensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.