Anar al contingut

Canna coccinea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Canna coccinea (Canna coccinea)


Canna coccinea (achira, platanillo de Cuba, maraca; en Colòmbia: chisgua, risgua[1] i achirilla.[2]) és una espècie de la família Cannaceae, nativa del sur d'Amèrica del Sur. Va ser introduïda a Anglaterra des de Sudamérica en 1731.

És una planta perenne que alcança 1 a 3 m d'altura. És prou rústica i soporta gelades.

Descripció

[editar | editar còdic]

Les inflorescèncias de florés roges es troben més alt que el fullage. 2-estaminodios rojos o anaranjados. La vara de l'inflorescència generalment és elongada i no ramificada. Fruts en 3-5 llavors.

Us alimentici

[editar | editar còdic]

Dels rizomes: nivell molt baix en energia de Canna coccinea, 34 kcal/100 g, i nivell molt alt de fòsfor [1]

[editar | editar còdic]

S'usen fulls, rizomes. És antirreumático (fulls), diurético, antiasmático, antirreumático, emoliente (rizoma).[enllaç trencat]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Des de 1970, les espècies de Canna han segut categorizadas per dos taxónomos, Paulus Johannes Maria Maas d'Holanda i Nobuyuki Tanaka de Japó. Maas considera a C. speciosa sinònim de C. indica L., en canvi, els estudis de Tanaka fent us de marcadors d'ADN varen demostrar que C. indica i C. speciosa són dos espècies diferents.

Canna coccinea va ser descrita per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 3. 1768.[3]

Etimologia

Canna: nom genèric que prové del hebreu «caneh» que significa «canya».[4]

coccinea: epítet llatí que significa "escarlata"[5]

Sinonímia

Referències

[editar | editar còdic]
  1. MONTES GIRALDO, JOSÉ JOAQUÍN. FITÓNIMOS DE SUBSTRAT EN L'ESPANYOL DEL ALTIPLANO CUNDIBOYACENSE I DIALECTES MUISCAS. Pres de http://bibliotecadigital.caroycuervo.gov.co/548/1/th_33_001_041_0.pdf
  2. Malaret, August (1970). (en espanyol), Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
  3. «Canna coccinea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 de juny de 2015.
  4. Dimitri, M. 1987. Cannáceas. En: Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes cultivades. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires. p.:278.
  5. En Epítets Botànics
  6. Sinònims en Catalogue of life

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Cabrera, A. L., ed. 1965–1970. Flora de la província de Buenos Aires.
  • Cooke, Ian, 2001. The Gardener's Guide to Growing cannas, Timber Press. ISBN 0-88192-513-6
  • Johnson's Gardeners Dictionary, 1856
  • Tanaka, N. 2001. Taxonomic revision of the family Cannaceae in the New World and Àsia. Makinoa ser. 2, 1:34–43.
  • Toursarkissian, Martín. 1980. Plantes medicinals d'Argentina: els seus noms botànics, vulgars, usos i distribució geogràfica. Buenos Aires: Hemisferi Sur.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]