Capitolium (Brescia)
El Capitolium o temple Capitolino és un temple romà situat en Brescia, en la plaça del Fòrum, a lo llarc de via dei Musei, núcleu de l'antiga Brixia romana. Junt en el teatre, els restants del fòrum de la ciutat i les excavacions arqueològiques del Palau Martinengo, constituïx el conjunt de ruïnes i restants d'edificis públics d'época romana més important present en l'Itàlia septentrional.[1]
En 2011 el conjunt monumental va ser declarat per l'UNESCO, junt en el conjunt monástico del museu de Santa Giulia, Patrimoni de l'Humanitat, formant part del conjunt serial «Centres de poder dels longobardos en Itàlia (568-774 d.C.)».
Història
[editar | editar còdic]La construcció de l'edifici està atribuïda a l'emperador Vespasiano, en el 73 d. C.. La seua autoria es confirma gràcies a l'inscripció original que es troba en el frontón:
El temple[2] va ser realisat sobre un temple anterior de l'época republicana i la seua edificació commemorava a la victòria de l'emperador sobre el general Vitellio, en la planura entre Goito i Cremona. Destruït per un incendi durant les incursions bàrbares que es varen ocórrer en Europa en el IV d. C., no va anar mai reconstruït, sent sepultat per una afonada dels tossals Cidneo durant el Medievo.
El complex monumental va ser tret a la llum en 1823 gràcies al respal de la comuna de Brescia, de particulars i de l'Ateneu, que varen demolir les cases populars i el chicotet parc (Giardino Luzzaghi) que s'havien edificat anys abans sobre l'esplanada que tapava el complex, tornant a la llum l'antic centre de la Brixia romana.
El redescubrimiento
[editar | editar còdic]
En 1826, sobretot, en l'espai del mur que aïlla el temple del tossal Cidneo es varen descobrir alguns bronzes de gran valor, entre els que destacaven quatre caps d'época tarde-imperial i la Victoria alada; tot això sepultat provablement per a amagar-ho de la sistemàtica destrucció dels ídols pagans per part dels cristians. El conjunt va ser parcialment reconstruït entre 1935 i 1938 en l'us de rajoles, permetent la recomposició de les columnes corintias, de part del pronaos i de les tres sales posteriors a la frontera, actualment utilisades com a museu lapidario; mentres la planta superior està habilitada com a museu arqueològic. El proyecte hauria degut ser més ampli: per a això, s'haurien degut demolir pràcticament tots els edificis que varen ocupar l'espai del fòrum (llevat el palazzo Martinengo Cesaresco i l'iglésia de Sant Zeno al Fòrum) fins a l'antiga basílica romana en la Piazza Labus, excavat fins al nivell original del terreny i restaurar o reconstruir la major part de les columnes del pòrtic al voltant de la plaça. Haurien segut, per tant, instalats ponts de conexió per a permetre una panoràmica de les ruïnes des de lo alt (la mateixa Via Musei s'hauria convertit, l'aquell moment, en solament un pont) en les escales que descendien en diferents punts. El proyecte no va anar mai totalment dut a la pràctica i es va llimitar a deixar net i a restaurar l'única columna del fòrum encara íntegra, encara hui ben visible en la Plaça del Fòrum.
Alguns elements estructurals que varen aflorar del terreny varen ser reutilisats com materials de construcció, per eixemple les tarimes que provablement decoraven el sofito del pronaos, reutilisades en la frontera de l'iglésia del Santissimo Corpo vaig donar Crist.
Les ruïnes
[editar | editar còdic]
De fet, el complex està ubicat en via Musei, en el cor del centre històric de la ciutat de Brescia, i domina el homònima plaça del Fòrum construïda en un periodo posterior, sobre la base del fòrum romà original, per lo tant elevat uns 4,5 m en comparació al nivell de les ruïnes; estes últims se situen a l'altura de l'antic decumano massimo, al que ara s'accedix per unes escales especialment habilitades.
La disposició del temple és la del capitolium romà clàssic en tres celles (celes), és dir, próstilo, en la columnata només en la zona davantera i tancada per un mur en els costats i en la part atrassera. En este cas, no obstant, el traçat és alguna cosa més articulat, ya que existix un cos central més eixint flanquejat a abdós costats per atres dos pòrtics de la mateixa altura. Darrere del antecuerpo de la frontera hexástilo (és dir, en sis columnes en el front principal) en estil corintio, hi ha tres cellas separades per buits, cada u albergant un altar dedicat a tres divinitats respectives, la cridada tríade capitolina: Minerva, Júpiter i Juno. Valiós i ben conservat és el llindar de la cela central, el més gran, realisat en marbre de Botticino.
En esta cela també es troba el més imponent dels tres podis, colocat en el centre de cada u dels sacelli, sobre el que s'aprecia un basamento de pedra en dos escalons. La cela central i la de l'esquerra encara conserven el paviment original, de marbre i brecha africana, decorat en bells mosaics molt ben conservats i restaurats, mentres que el de la cela de la dreta s'ha perdut. La cela central del temple alberga també en els murs un extens lapidario, establit en 1830 i ampliat en les décades següents, a on es conserven i exhibixen numeroses obres romanes en pedra, incloent altars, inscripcions honorífiques i sepulcrales, esteles funeràries, mojones i bases de monuments.
Es troba en esta sala ademés el més imponent dels tres altars, ubicat en el centre de cada sacello, sobre el qual observa un zócalo en pedra en tres escalons. La sala central i l'ubicada a la seua esquerra estan actualment proveïda del paviment original, en marbre i sediment africans, decorats en maravellosos mosaics prou ben conservats i restaurats, mentres que el paviment de la sala dreta s'ha perdut.
És casi segura la presència d'una quarta sala, situada a l'est, provablement dedicada a Bergimus, deu de procedència celta. Al final hi ha una última sala que formava part de l'antic temple republicà sobre el que va ser edificat el Capitolium, situada en un pla inferior a l'estructura d'época imperial (datada en el I). Des de 2015, ademés, està oberta al públic despuix de la restauració de les fresca, excepcionalment conservats, que encara es conserven en el seu interior.
.JPG){kind=link}
El tímpan de la cella, àmpliament reconstruït, estaria provablement decorat en algunes estàtues i l'acrotera devia estar composta per un gran grup escultòric. De les antigues columnes del temple, solament una es conserva íntegrament en l'actualitat, la primera de l'esquerra, ben reconeixible perque és blanca per complet i no està reconstruïda en rajoles. Esta columna era ademés l'únic restant que va sorgir a principis de Ottocento, quan la zona no havia segut encara intervinguda arqueológicament, tant és aixina que el cim s'utilisava com a taula de jardí en la part posterior d'un chicotet café sorgit en el lloc.
El temple podia ser admirat des de la gran plaça equidistant a este (el homònima plaça del Fòrum que hui s'obri davant al temple no se de allunta molt de les distàncies originals), que al mateix temps representava segurament el centre neuràlgic de la vida política i quotidiana, de les festes i dels mercats i que estava delimitada per un pòrtic, del que queda una única columna corintia, ya mencionada. En el paviment baix esta, hi ha marques de lo que podria ser un rudimentari scacchiera, un tauler d'escacs, provablement pasatiempo dels comerciants que tenien el seu taller ahí.
Al temple s'accedia a través una escalinata que eixia directament des del decumano màxim, dividida en dos o tres rampes, les quals conduïen al terrat circumdant a l'edifici, tal volta acompanyades de dos fonts. Des del decumano màxim es podia accedir per una atra escalinata, en llínea en la que pujava al temple, aplegant aixina al fòrum i des d'allí als pòrtics (el decumano se situava per lo tant a mitat d'altura entre el fòrum i el temple), creant un fondo monumental a la plaça.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Itàlia langobardorum, la repte dei siti Longobardi italiani iscritta nella Llista del Patrimoni Mondiale dell’UNESCO - www.beniculturali.it». Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2016. Consultat el 23 d'octubre de 2013.
- ↑ Stella, Clara (2003). Brixia. Scoperte i riscoperte, Milano: Skira.
- ↑ Rossi (2002). Nuove ricerche sul Capitolium vaig donar Brescia. Scavi, studi i restauri, Milano: Et.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capitolium (Brescia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.