Est artícul tracta sobre el grup funcional radical de carbono. Per a el alótropo del carbono vore carbono acetilénico llineal.
En química, un carbino és una espècie de carbonomonovalenteradical que conté un àtom de carbono univalente eléctricamente neutre en tres electrons no enllaçats.[1] És més fort i més rígit que qualsevol un atre material conegut. De fet, el carbino és aproximadament 2 voltes més forta que el grafeno i nanotubos de carbono, que fins ara eren els materials més forts. El carbino té una llarga llista de propietats inusuals i molt desijable que ho convertixen en un material interessant per a una àmplia gama d'aplicacions.[2]
Format per carbono i hidrogen, esta molècula, que es va detectar per primera volta en els anys 30 de el XX.[3] El carbino té unes propietats mecàniques que no es poden comparar en les de cap atre material conegut, ya que supera inclús les de resistència mecànica i flexibilitat del grafeno i del diamant. Ademés, les seues característiques electròniques sugerixen noves aplicacions nanoelectrónicas.[4]
Un carbino pot obtindre's com un intermediari reactiu de curta duració. Per eixemple, el fluorometilidino (CF) pot ser detectat en fase gaseosa per mig d'espectroscòpia com un intermediari en la fotólisis flash del CHFBr2.[5] L'àtom de carbono està generalment en un estat electrònic doblet: els electrons de valència s'arreglen com un radical (electró desapareado) i un parell d'electrons, deixant un orbital atòmic vacant, en lloc de comportar-se com un tri-radical. L'àtom de carbono té una hibridació complexa, aixina que l'anàlisis de la Regla de Hund simple d'un àtom simple que conté tres orbitales p (o quatre orbitales híbrits sp3) no és correcte
