Anar al contingut

Carbino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre el grup funcional radical de carbono. Per a el alótropo del carbono vore carbono acetilénico llineal.

En química, un carbino és una espècie de carbono monovalente radical que conté un àtom de carbono univalente eléctricamente neutre en tres electrons no enllaçats.[1] És més fort i més rígit que qualsevol un atre material conegut. De fet, el carbino és aproximadament 2 voltes més forta que el grafeno i nanotubos de carbono, que fins ara eren els materials més forts. El carbino té una llarga llista de propietats inusuals i molt desijable que ho convertixen en un material interessant per a una àmplia gama d'aplicacions.[2]

Format per carbono i hidrogen, esta molècula, que es va detectar per primera volta en els anys 30 de el XX.[3]  El carbino té unes propietats mecàniques que no es poden comparar en les de cap atre material conegut, ya que supera inclús les de resistència mecànica i flexibilitat del grafeno i del diamant. Ademés, les seues característiques electròniques sugerixen noves aplicacions nanoelectrónicas.[4]

Fase gaseosa/intermediari reactiu

[editar | editar còdic]

Un carbino pot obtindre's com un intermediari reactiu de curta duració. Per eixemple, el fluorometilidino (CF) pot ser detectat en fase gaseosa per mig d'espectroscòpia com un intermediari en la fotólisis flash del CHFBr2.[5] L'àtom de carbono està generalment en un estat electrònic doblet: els electrons de valència s'arreglen com un radical (electró desapareado) i un parell d'electrons, deixant un orbital atòmic vacant, en lloc de comportar-se com un tri-radical. L'àtom de carbono té una hibridació complexa, aixina que l'anàlisis de la Regla de Hund simple d'un àtom simple que conté tres orbitales p (o quatre orbitales híbrits sp3) no és correcte

Archiu:Carbyne doublet.svg
doblet (1 radical, 1 parell, 1 orbital vacant).
Archiu:Carbyne quartet.svg
cuartete (3 radicals).

Lligant organometálico

[editar | editar còdic]

La química dels complexos carbino és un àrea de gran interés dins de la química organometálica. Els carbinos són incorporats en complexos en metals de transició[6] com un lligant trivalente. Per eixemple, en [WBr(CO)2(2,2'-bipiridina)C-Aril] i [WBr(CO)2(PPh3)2C-NR2]. Un eixemple de cóm fer tals composts seria fer reaccionar [W(CO)6] en diisopropilamida de liti per a formar [(iPr2N)(OLi)C=W(CO)5]. Açò és fet reaccionar despuix en ya siga bromur de oxalilo o dibromuro de trifenilfosfina seguit de trifenilfosfina. Un atre método és tractar un carbeno metoxi metàlic en un àcit de Lewis.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. IUPAC, Compendium of Chemical Terminology, 2a ed. (the "Gold Book") (1997). Versió corregida online: (2006–) "carbinos"
  2. “Carbyne: A new form of carbon that´s stronger than grapheme” en Technology.org. 2013/08/16. [enllaç trencat]
  3. «Cóm la formació d'una estrela pot ajudar a crear nous fàrmacs».
  4. «Sintetisades les primeres cadenes ultralargas de carbino».
  5. (1983).J. Am. Chem. Soc..105
    2489–2490.doi:10.1021/ja00346a072.
  6. Detalls de la seua reactivitat i la dels carbenos relacionats es mostren en este enllaç.
  7. Jaeger, M.; Stumpf, R.; Troll, C.; Fischer, H.(2000).Chem. Commun..
    931–932.doi:10.1039/B002228O.