Casa de les àguiles

La Casa de les Àguiles o Recint de les Àguiles és un edifici que va formar part del Temple Major de Mèxic-Tenochtitlán. Va ser construït entre 1430 i 1500 i va tindre com a fi la realisació de cerimònies religioses, socials i polítiques privades com a oracions, recolliment espiritual (meditació, oració, penitència, ofrenes) aixina com dejunis, sacrificis i autosacrificios tant humans com d'atres espècies.

Història

L'edifici va ser construït en 1430 i ampliat fins a en tres ocasions cap a 1500. Va ser un lloc important en la religió i l'estat mexica en ser el lloc a on iniciava i terminava el mandat dels huey tlatoani que varen governar a dita civilisació. Dins de dit recint es realisava un ritual de dejuni, recolliment i reflexió previ a que el huey tlatoani de Mèxic-Tenochtitlan ascendira al poder.

Va ser descobert com a part del Proyecte Temple Major en 1980 baix d'una casa colonial de el XVI. Degut a que en el lloc varen ser trobats diversos elements associats a guerrers mexicas, especialment guerrers àguila (cuāuhpipiltin) com els caps d'àguila com a elements decoratius de l'exterior, escultures alusivas i objectes ceremoniales, va ser cridada Casa de les Àguiles. En el pas del temps, el coneiximent sobre els usos específics de l'edifici va començar a ser millor conegut. Per a això, els materials de les parets i els pisos varen ser analisats pel Laboratori de Paleoetnobotánica i Paleoambiente (LPP), un laboratori especialisat en botànica, arqueologia i antropologia del Institut d'Investigacions Antropològiques de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).

Gràcies a un proyecte colaboratiu entre l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) la UNAM i l'Universitat de Princeton, la casa va ser investigada en dos periodos, de 1991 a 1992 i de 1994 a 1997. A partir de 1994 varen ser oberts dos túnels de sondeig en direcció a les instalacions de la llibreria Porrúa, en a on va poder confirmar-se l'extensió de l'edifici, incloent l'accés a la seua ala nort. En dita àrea varen ser trobats murals d'alt valor encara conservats i dos escultures que resguardaven l'accés a esta zona de l'edifici, dos enormes escultures de Mictlantecuhtli, mateixes que es conserven expostes en el Museu del Temple Major. Dit troballa va ocórrer el 7 d'agost de 1994. Dites escultures, localisades per un equip dirigit per Leonardo López Luján, varen estar a punt de ser destruïdes per obres subsecuentes tant colonials com a modernes. Aixina mateix es varen localisar en esta àrea una vasija Tláloc i una escultura d'Huehuetéotl.

En la conquista de Mèxic, l'edifici va ser demolit i sepultat, construint-se damunt d'ell un temple catòlic dedicat a Santiago Apòstol, i el carrer de Just Serra.

Descripció

Escultura de ceràmica i estuc d'un cuāuhpipiltin (guerrer àguila) damunt d'un fragment d'una banqueta de la Casa de les Àguiles de Mèxic-Tenochtitlan. Sala 4: Huitzilopochtli, Museu del Temple Major.

Originalment va ser un edifici en una forma peculiar, en una planta en forma de lletra L. Es conserven els restants de pisos, parets, banquetas aixina com dos accessos, un al sur i un atre a l'occident. L'estil arquitectònic de l'edifici es va realisar baix un estil neotolteca, reminiscente a Tollan (Tula). Els murs varen ser fets de mampostería i recoberts en murals policromados molt escassament conservats; els pisos varen ser recoberts en estuc i es preserven algunes de les banquetas originals del recint, de les quals algunes es poden observar des dels passadiços de la zona arqueològica. Dites banquetas destaquen per conservar relleus en pedra.

Lo descobert i que permaneix visible al públic són els basamentos d'aproximadament la mitat de l'edifici, el restant permaneix cobert pel carrer Just Serra i les instalacions de la llibreria Porrúa. L'arqueologia ha localisat tres etapes constructives, sent l'última la que menys restants preserva en ser destruïts despuix de la Conquista de Mèxic.

Etapa 1

Correspon a aproximadament 1430, es troba sepultada. El seu descobriment es va realisar gràcies a tècniques de sondeig geofísico, revelant informació confiable sobre la seua estructura.

Etapa 2

Correspon a aproximadament 1470, és l'etapa més visible en l'actual zona arqueològica i va ser feta baix el govern d'Axayácatl. Es compon d'un quarto principal, dos quartos secundaris, un pati i un pòrtic com a accés, a on s'haurien dispost dos escultures de fanc de cavallers àguila, mateixes que es conserven en el Museu del Temple Major.

Etapa 3

Esta etapa va ser l'última de l'edifici, es va realisar provablement en els mandats de Tízoc o d'Ahuízotl. arrasada despuix de la caiguda de Mèxic-Tenochtitlan i la construcció de la Ciutat de Mèxic. D'esta etapa solament es conserva una plataforma en forma de lletra L recostada, i té dos àrees intercomunicadas: el ala este que conta en una escalinata d'accés en l'extrem oest i una ala nort que té una atra escalinata d'accés, esta en l'extrem sur.