Celsiana
La celsiana és un mineral de la classe dels minerals silicat, i dins d'estos és un tectosilicato del cridat “grup del feldespat”. Va ser descoberta en el municipi de Filipstad, en la província de Värmland (Suècia), sent nomenada en 1895 en honor del naturaliste i astrònom suec Anders Celsius.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un aluminosilicato de bari, que cristaliza en el sistema cristalí monoclínic.[1] És dimorfo en la paracelsiana, d'igual fòrmula química pero que cristaliza en un atre sistema. Forma dos séries de solució sòlida, una d'elles en l'ortoclasa (KAlSi3O8), en la que la substitució gradual del bari per potassi va donant els distints minerals de la série;[2] una segona série, qüestionada, és la que forma en la hialofana ((K,Ba)[Al(Si,Al)Si2O8]).
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro, magnesi, calcio, sodi, potassi i flúor.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix en roques del tipo anfibolitas, de metamorfisme regional o de contacte, riques en manganeso i bari, algunes de les quals provablement siguen exhalativos submarins.[3]
Sol trobar-se associat a atres minerals com: egirina en manganeso, biotita en manganeso, paracelsiana, jacobsita, hausmannita, rodocrosita, rodonita, rútil, hialofana, barita, cymrita, taramellita, cuarzo, zoisita, espesartina, dolomita o moscovita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Griffen, D.T. i P.H. Ribbe, 1976. «Refinement of the crystal structure of celsian». Amer. Mineral., 61, 414-418.
- ↑ Mall, A.P. i Rudert, V., 1974 «Studies in the system KAlSiO4-BaAl2Si2O8-SiO2-H2O». Contributions to Mineralogy and Petrology: 48: 81-88.
- ↑ Deer, W.A., R.A. Howie i J. Zussman, 1963. «Roc-forming minerals, v. 4, framework silicates», 166-178.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Celsiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.