Zoisita
La zoisita és un mineral del grup dels Silicat, subgrup Sorosilicatos i dins d'estos és del tipo epidotas. Com el restant de les epidotas, és un mineral estructuralment complex que té tant tetraedres de silicat simples, SiO4, com a tetraedres de silicat dobles, Si2O7. És el dimorfo ortorrómbico d'un atre mineral en la mateixa fòrmula, la clinozoisita (monoclínic).
Sinònims molt poc usats en espanyol d'este mineral són illuderita, orthozoisita, saualpita o unionita.
Història
[editar | editar còdic]El mineral va ser descrit per Abraham Gottlob Werner en 1805, que ho va nomenar en reconeiximent del naturaliste carniolano Sigmund Zois, baró von Edelstein, que li havia enviat els seus espècimen des de Saualpe en Carintia. Zois, austríac erudit qui va finançar expedicions de recolecció de minerals, es va donar conte de que es tractava d'un mineral desconegut quan li va ser dut per un comerciant de minerals, presuntament cridat Simon Prešern, en 1797.[1]
Fins a 1967 no es va trobar la varietat blava en Tanzània, denominada per això tanzanita a pesar de que no és un atre mineral distint sino una zoisita normal més pura, que tallada queda com una gema transparent lluenta i d'un bell color blau.
La varietat thulita és usada com pedra preciosa, pero no tallada, sino que és polimentada en perlas o cabujones.
La varietat anyolita és verda i casi sempre associada a rubíés de grau mig, sent molt popular com a pedra ornamental; en ella els rubíes rojos a sovint es troben distorsionats i dispersos entre l'hàbit massiu d'esta zoisita verda. És una de les més coloreadas d'entre les pedres ornamentals
Ambient de formació
[editar | editar còdic]Apareix en roques de metamorfisme regional de grau mig, eclogitas i roques metamòrfiques de facies de esquistos blaves.
Normalment apareix associada als següents minerals: calcita, biotita, hornblenda, cuarzo, corindón, andradita i atres minerals metamòrfics, que són un criteri important per a identificar la zoisita (ya que és molt variable és hàbit i color).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1988–1989).Geologija: razprave in poročila.Državna založba Slovenije [State Publishing House of Slovenia].31, 32
- 609–615.ISSN 0016-7789.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zoisita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.