Tanzanita

Tanzanita

La tanzanita és la varietat blava/púrpura del mineral zoisita (un hidròxit-silicat de calcio i alumini) descobert en els tossals de Mererani en la Regió de Manyara al nort de Tanzània en 1967, prop de la ciutat d'Arusha i el Kilimanjaro. S'usa com gema. La tanzanita es distinguix pel seu marcat tricroísmo, presentant colors blau safir, violeta i borgoña segons l'orientació del cristal. La tanzanita també canvia d'apariència segons les condicions d'allumenament. Els blaus es fan més evidents quan s'expon a llum fluorescent i els tons violetas s'aprecien millor baix llum incandescent. En bruto, la tanzanita és habitualment d'un color marró rojós. És necessari sometre-la a tractament tèrmic a 600 °C en un forn gemológico per a que aflore el to blau violáceo. La tanzanita és una gema escassa. Solament es troba en les ales del monte Kilimanjaro. Va ser l'empresa Tiffany & Co. la que li va donar el nom inspirant-se en Tanzània, el país a on va ser descoberta. Per la seua relativa baixa durea, la tanzanita se sol montar en collars i pendents.

Jaciments

Es coneix un únic jaciment de tanzanita en el món. Allí el mineral es troba acompanyat de pissarra, roca metamòrfica, gneis i quarsita. La seua exclusivitat és la principal raó de l'elevat preu que alcança esta pedra, que també és denominada "el diamant índigo" per la seua rarea.

Història

El tallat de la tanzanita.

Emmanuel Merishiek Mollel, un sastre i buscador d'or Masái d'Arusha (Tanzània), va trobar fragments de cristals gema d'un vívido color blau i blau purpúreo prop de Mererani, a uns 40 km al surest d'Arusha. Al principi va pensar que el mineral era olivino, pero pronte es va donar conte de que no ho era, prenent-ho llavors per dumortierita, un mineral blau. Poc despuix, D'Souza li va mostrar les pedres a John Saul, un consultor geològic i majoriste de gemas en base en Nairobi que extrea llavors aguamarinas en la zona propenca al Mont Kènia. Saul, junt en un doctor del MIT, qui després descobriria els famosos depòsits de rubí de la regió de Tsavo, en Kènia, va descartar les possibilitats de dumortierita i cordierita, i va enviar els eixemplars al seu pare, Hyman Saul, vicepresident de Saks Fifth Avenue en Nova York. Hyman Saul solament va tindre que creuar el carrer i entregar les mostres a l'Institut Gemológico d'Amèrica (Gemological Institute of America,GIA), que les va identificar com una varietat del mineral zoisita. També va haver mineralogistas en la Universitat d'Harvard, el Museu britànic i la Universitat de Heidelberg que varen fer una identificació vàlida, pero la primera persona en fer identificar certerament el material va ser Ian McCloud, un geólogo del govern de Tanzània, heretat en Dodoma.

Va ser cridat "zoisita blau" i comercialisat com tanzanita per Tiffany & Co., que va voler traure profit de la rarea de la gema, que llavors solament es trobava en Tanzània, i que va pensar que "zoisita blau" (en anglés sona semblat a "suïcidi blau") no es vendria be. Entre 1967 i 1972, es varen extraure de Tanzània aproximadament dos millons de quilats de tanzanita ans que les mines anaren nacionalisades pel govern.

La tanzanita més gran del món

La tanzanita tallada més gran del món té una massa de 147,562 grams (737,81 quilats). Un dels eixemplars més famosos (242 quilats) es diu "Reina del Kilimanjaro". Està engastada en una tiara, realçada per 803 granates tsavorita en talla lluenta i 913 lluentes. La peça forma part de la colecció privada de Michael Scott, el primer director eixecutiu d'Apple.

Novetats

En juny de 2003, el govern tanzano va introduir la prohibició d'exportar tanzanita en bruto a Índia (com moltes atres pedres precioses, la major part de les tanzanitas es tallaven en Jaipur). La prohibició es va justificar com un intent d'impulsar l'indústria local de processat de pedres, per a estimular l'economia i recuperar beneficis. La prohibició es va escalonar per un periodo de 2 anys. Fins a llavors, solament les pedres de més de 0,5 grams es varen vore afectades.

En abril de 2005, una empresa anomenada TanzaniteOne Ltd. va anunciar públicament que havia pres el control d'una part del depòsit cridat "bloc C" (el depòsit principal, dividit en 5 blocs). Els preus del material en bruto s'han anat incrementant gradualment conforme la companyia s'ha anat assentant en el mercat. En agost de 2005, una de les pedres de tanzanita més gran va ser trobada en la mina del bloc C. El cristal tenia una massa de 3,3678 quilograms (16.839 quilats) i va medir 22,1 × 7,87 × 7,11 cm.

El 24 de juny de 2020, un humil miner de Tanzània cridat Saniniu Laizer va descobrir les dos pedres de tanzanita més grans trobades fins ara; la primera tenia una massa de 9,27 kg i la segona 5,1 kg, per les que va rebre un pagament de casi tres millons i mig de dólars.

En juliol de 2020 un més despuix de la seua anterior troballa este mateix miner va tornar a trobar una atra pedra. El tercer descobriment de Saniniu Laizer va pesar 6,3 quilos.

La mineria de tanzanita aporta al govern de Tanzània uns 15 millons d'euros anuals. La major part de les pedres tallades es venen en Estats Units, per un monte total d'uns 375 millons d'euros.^{cita requerida}

Una tanzanita en bruto.