Celtis paniculata

Celtis paniculata (Celtis paniculata)

Celtis paniculata és un arbre del bosc plujós coster d'Austràlia. Creix des del poblat de Kiama (34° S) en Nova Gales del Sur fins al Riu Endeavour (15° S) en el tròpic de Queensland. També creix en la Isla Norfolk, l'est de Malesia, Micronesia, i l'oest de Polinèsia.

Descripció

Creix a una altura de 40 metros d'alt i 90 cm d'ample. El tronc és majorment cilíndric i alguna cosa eixamplat en la base. La corfa és prima, café i plana, en llínees pustulares verticals.

Els fulls són alternats i simples, no estan dentadas i medixen de 6 a 10 cm de llarc en l'extrem puntagut. El talle del full és alguna cosa acanalado i aplanado en la part posterior, de 6 a 10 mm de llarc. La base del full és en freqüència obliqua, açò és perque és desigual la llongitut a cada costat del costat del full. La nervadura del full és més evident en el envés.

Flors verdes es formen en cims i apareixen de decembre a giner. El frut és una drupa redonejada, de 8 a 10 mm de llarc long contenint una sola llavor. El frut madura d'agost a març.

Taxonomia

Celtis paniculata va ser descrita per Endl. & Planch. i publicat en Annales dones Sciences Naturelles; Botanique, sér. 3 10: 305. 1848.

Etimologia

Celtis: nom genèric que deriva de céltis f. – lat. celt(h)is = en Plinio, és el nom que rebia en Àfrica el "lotus", que per a alguns glosadores és el azufaifo (Ziziphus jujuba Mill., ramnáceas) i per a uns atres el almez (Celtis australis L.)

paniculata: epítet llatío que significa "en panícules".

Sinonímia

• Celtis ingens F.Muell.
• Celtis opaca C.Moore ex Benth.
• Dicera lanceolata Zipp. ex Blume
• Solenostigma paniculata Endl. basónimo
• Sponia solenostigma Steud.

Bibliografia

1. Floyd, A.G., Rainforest Trees of Mainland South-eastern Austràlia, Inkata Press 1989, ISBN 0-909605-57-2
2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
4. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
6. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
7. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
8. Schwegman, J. I. 1991. The Vascular Flora of Langham Island, Kankakee County, Illinois. Erigenia 11: 1–8.
9. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
10. Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
11. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
12. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.
13. Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.

Enllaços externs

• Celtis paniculata en NSW Flora Online Consultat el 4 d'agost de 2009