Ceratitis capitata
Ceratitis capitata és una espècie de dípter braquícero de la família Tephritidae originària de la costa occidental d'Àfrica, a on viuen espècies molt propenques. Des d'allí es va estendre a zones en climes templats, subtropicalés i tropicalés dels dos hemisferis. Se li considera una espècie cosmopolita per la dispersió mundial que actualment té deguda en gran mida a l'aument del comerç mundial de frutes.
A pesar del seu orige se li sol denominar mosca mediterrànea de la fruta, ya que és en estos països del mediterràneu a on la seua incidència econòmica en els cultius és major. També se li denomina a voltes simplement mosca de la fruta encara que este nom correspon a atres espècies de mosques.
Cicle biològic
[editar | editar còdic]La duració del cicle depén de la temperatura. L'activitat es reduïx durant l'hivern, que normalment passa en estat de bua. Si la temperatura passa de 14 °C es reactiva. En zones de clima suau, pot completar de 6 a 8 generacions anuals.
En terminar l'hivern, l'insecte adult ix del pupario que es troba enterrat en el sol prop dels arbres i busca un lloc solejat, 15 minuts despuix el tegumento s'endurix i adopta la coloració típica de l'espècie. Despuix comença a volar, ya que té llavors les seues ales desenrollades encara que els seus òrguens sexuals encara no.
Realisa vols curts i es posa a on troba substàncies azucaradas, en predilecció per les frutes, ya que són necessàries per a alcançar la seua madurea sexual. El mascle segrega una feromona que és reconeguda per la femella a la que atrau i aixina realisa la trobada i el apareamiento.
La femella fecundada inicia la posada en la polpa de la fruta, atreta per l'olor i el color (preferix el groc i el taronja, per això les frutes no madures no els atrauen).
Una sola còpula en la vida de la femella és suficient per a la fertilisació contínua de tots els ous que vaja posant. Si les temperatures són favorables els ous eclosionan en uns dos dies.
Les larves s'alimenten de la polpa de la fruta en la que produïxen galeries. Una volta que completen el seu desenroll larvario, ixen del frut, i es deixen caure al sol a on s'enterren i passen la fase de bua.
Les mosques adultes tenen una llimitada capacitat d'expansió, pero el comerç global de frutes és capaç de transportar frutes infectades mils de quilómetros en poc temps, ajudant a la seua dispersió.
Danys en l'agricultura
[editar | editar còdic]En Espanya esta espècie està molt estesa, sobretot en el sur i zona mediterrànea. Afecta a multitut d'espècies cultivades com; taronja, mandarina, bresquilla, figa, albercoc, pruna, kaki etc., per lo que el seu control és difícil. Les úniques produccions que escapen als seus atacs són les obtingudes des de final d'autumne a principi de primavera ya que la fredor d'eixa época fa que l'insecte no mostre activitat.
El dany produït en el frut és el que produïx la larva d'esta mosca que s'alimenta de la polpa de les frutes, deixant dins d'ella tots els seus excrements, ademés de servir de via de contaminació per a distints tipos de fongos, que produïxen putrefacció, lo que fa que eixos fruts caiguen al sol abans d'hora o no siguen comercialisables.
Control fitosanitario
[editar | editar còdic]En l'actualitat en Espanya en control fitosanitario d'este insecte es basa en un o més dels següents métodos
- Tractaments fitosanitarios en algun dels productes autorisats en cada cultiu.
- Trampeo massiu. Es tracta de posar un número elevat de trampes que atrauen a la mosca i una volta que entra els impedix la seua eixida i moren. És més efectiu quant major siga la superfície en la que es disponguen les trampes.
- Us de mascles estèrils. Ho realisen normalment organismes oficials sobre grans superfícies. Es tracta de soltar en el camp mascles d'este insecte de forma massiva. Machos que prèviament s'han criat i esterilisat per mig de radiació. Estos mascles es aparean en les femelles selvades i per tant eviten que es apareen en mascles selvats no estèrils, donant lloc a posades d'ous no viables.
Control biològic
[editar | editar còdic]Fins al moment, el control biològic d'este insecte no està conseguit, pero són numerosos els estudis que s'estan realisant en l'objectiu de conseguir que siguen els enemics naturals d'este insecte els que ho controlen. Un dels enemics naturals que s'està estudiant és Diachasmimorpha tryoni una avispilla les femelles de la qual parasitan les larves de C. capitata,[1] pero encara els estudis es troben en les seues primeres fases.
Invasions
[editar | editar còdic]En els Estats Units d'Amèrica, C. capitata s'ha estés per quatre estats (Hawái, Califòrnia, Texas i Florida), pero va ser erradicat de tots menys Hawái. També ha segut erradicada de Nova Zelanda i Chile.
La crisis de la mosca de la fruta en Califòrnia
[editar | editar còdic]S'han realisat moltes investigacions i s'han dedicat molts mijos per a controlar esta mosca en Califòrnia. En particular l'us de mascles estèrils ha conseguit erradicar esta espècie en moltes zones.
En 1982, el governador de Califòrnia Jerry Brown, que havia adquirit una reputació d'ambientalista, es va enfrontar a una severa infestación d'esta mosca en l'àrea de la baïa de Sant Francisco. Baixe la pressió de l'indústria agrícola de l'estat, que creïa que estaven amenaçats centenars de mils de dólars de les seues produccions, Brown va autorisar tractaments massius contra ella. Flotetes d'helicòpters fumigaron en l'insecticida malatión per les nits, i la Guàrdia Nacional de Califòrnia va posar controls en les carreteres i va requisar tonellades de fruta possiblement infectada; en la part final de la campanya es varen lliberar millons de mascles de mosca de la fruta estèrils en un intent de trencar el seu cicle reproductiu.
Finalment la plaga va ser erradicada, pero el tamany de la campanya va crear controvèrsia. Algunes persones asseguraven que el malatión és tòxic per a les persones, ademés de para els insectes. En resposta a estes objeccions, el cap del gabinet de Brown B. T. Collins, va donar una reunió de prensa en la qual va beure un chicotet got de malatión. Va haver persones que es varen queixar dient que encara que l'insecticida no anara molt tòxic per a les persones les pulverizaciones que es varen fer resultaven corroents per a les pintures dels coches.
Durant la semana del 9 de setembre de 2007, es varen trobar adults i larves de la mosca en Dixon (Califòrnia). El departament d'Agricultura i Alimentació de Califòrnia i funcionaris de l'estat i del comtat varen començar una quarantena en eixa zona.
El 4 de novembre de 2008, es varen trobar quatre adults en El Caixó (Califòrnia). La Comissió d'Agricultura del comtat de Sant Diego varen establir un pla de tractaments, incloent la distribució de millons de mascles estèrils, quarantena de produccions locals, i pulverizaciones al sol en insecticida ecològics.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sabater-Muñoz, Beatriz et al (2009), Alce Agrícola nº 398 372-375
- ↑ Sant Diego Union-Tribune Medfly Treatment Begins In El Cajon, November 14, 2008
- University of Hawaii. «Crop Knowledge Master».
- «Global Invasive Species Database». Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2015. Consultat el 19 de març de 2009.
- L. I. Carroll, I. M. White, A. Freidberg, A. L. Norrbom, M. J. Dallwitz & F. C. Thompson. «Pest Fruit Flies of the World». Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2015. Consultat el 19 de març de 2009.
- M. C. Thomas, J. B. Heppner, R. I. Woodruff, H. V. Weems, G. J. Steck and T. R. Fasulo. «Mediterranean fruit fly, Ceratitis capitata (Wiedemann) (Insecta: Diptera: Tephritidae)».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- University of Hawaii. «Crop Knowledge Master».
- «Global Invasive Species Database».
- Species Profile - Mediterranean Fruit Fly (Ceratitis capitata) [1] archivat en Wayback Machine., National Invasive Species Information Center, National Agricultural Library. Informació general sobre la mosca del Mediterràneu (en anglés).
- Tephritid Workers Database (TWD)
- Detecció i control de la mosca del Mediterràneu en Guatemala
- Estratègia Operativa Mosca del Mediterràneu en Mèxic
- Biblioteca Digital del Programa Operatiu de Mosques en Mèxic (Metapa de Domínguez, Chiapas)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ceratitis capitata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.