Cercis siliquastrum
Cercis siliquastrum, comunament cridat arbre de l'amor,[1] ciclamor, algarrobo loco, arbre de Judas o arbre de Judea, és una espècie arbòrea de la família de les leguminosas (Fabaceae).
Descripció
[editar | editar còdic]
Arbre caducifolio de talla chicoteta, l'altura habitual de la qual se situa entre 4 i 6 metros. Alcança el seu màxim creiximent sobre els vint anys. Al començ de la primavera (fonamentalment en el més d'abril en l'hemisferi nort, o octubre en l'hemisferi sur) es cobrix de flors roses, que apareixen abans que els fulls. El tronc és de fusta plana i clara, tornant-se tortuosa i negra en l'edat. La copa és oberta i irregular.
Les fulles són unifolioladas (fulls composts que evolutivament varen quedar reduïdes a un folíol), alternes, glabras, de redonejades a cordiformes, de 7 a 11 cm de llongitut, en l'àpiç redonejat i pecioladas. L'inervaació és palmeada. Són de color vert clar en el fes i de to llaugerament glauco (gris-azulado) en el envés. Les fulles jóvens poden tindre una tonalitat rosada, i apareixen tardíament, ya en abril.
Les flors són hermafrodites, en una corola papilionácea de color rosa-sirimomo o blanca. Tenen 1-2 cm de llongitut i s'agrupen en arracades de tres a sis flors que apareixen abans que els fulls, en març-abril, sobre les branques i també sobre el tronc (caulifloria). Els fruts són llegums indehiscentes en una estreta (1-2 mm) ala ventral, de color rojós a marró obscur segons el grau de maduració. Són colgantes, molt numeroses i medixen uns 6-10 per 1,5 cm. En el hemisferi nort, maduren en juliol i permaneixen en l'arbre fins a la següent floració. Les llavors són ovoideo-oblongas, alguna cosa comprimides, de color pardo, en fil apical i sense endosperma.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]
És natiu de la zona nort i este del Mediterràneu, des de França fins a Oriente Pròxim. Introduït en Europa Central, península ibèrica, Àfrica tropical i Norteamérica.[2][3]
En la península ibèrica, és una espècie exòtica introduïda, que es comporta com una espècie invasora, competint per el hàbitat en les espècies autòctones.
Es troba normalment en pendents àrides a lo llarc de les riberes dels rius, preferentment en terrenys calcáreos, pero pot tolerar els moderadament àcits. Resistix la fredor, fins a -10 °C pero no les gelades prolongades. És resistent a la sequia i no tolera el encharcament del sol.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ Cercis siliquastrum en USDA/ [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Cercis siliquastrum en The Euro+Medit PlantBase
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cercis siliquastrum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.