Anar al contingut

Château de Urtubia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Extérieur château.jpg
Château de Urtubia

El château de Urtubia (en francés: Château d'Urtubie) és un château d'orige medieval de França de propietat privada situat en Urruña (departament de Pyrénées-Atlantiques), que conta en un parc-jardí botànic de 6 hectàrees a la seua entorn, que està obert al públic tot l'any.

El château està inscrit en el títul de monuments històrics des de 1974.

Localisació

[editar | editar còdic]

Urruña (en castellà i vasc, en francés Urrugne) és una localitat i comuna vasca situada en el departament de Pirineus Atlàntics, en la regió de Nova Aquitània i el territori històric vascofrancés de Labort.

Urruña llimita al nort en el mar Cantàbrica, a l'oest en les comunes d'Hendaya i Biriatou (entre abdós, aplega fins al riu Bidasoa, a l'atre costat del com, ya en Espanya, es troba el barri de Behobia, en Irún), a l'est en Ciboure i Ascain, i al sur fa frontera en Espanya en el municipi de Vora de Bidasoa, de la Comunitat Foral de Navarra.

Cap aixina mateix destacar que es tracta d'una de les comunes productores de l'AOC Piment d'Espelette-Ezpeletako Biperra.

Història

[editar | editar còdic]

Els primers senyors de Urtubia apareixen en la cort del vescomte de Labourd al principi de XII. Bonion, Senyor de Urtubia, es menciona en 1120. Sabem poc de les primeres famílies de Urtubia que no semblen haver tingut una gran casa fortalea en el señorío.

Va ser en 1341 quan Martin de Coques rep del Rei d'Anglaterra, duc d'Aquitània, el permís per a construir un castell de pedra en murs i sangues, perque solament hi ha unes tres llegües de distància, per a controlar el camí a Espanya. La carta de palesa de Martin de Coques, Senyor de Urtubia, està firmada pel rei Eduardo III d'Anglaterra en Westminster el 4 de maig de 1341. Martin va morir tràgicament en Bayona en 1343 i és el seu germà, Auger de Coques, qui completa la construcció de Urtubia.

El castell fortalea de el XIV consistia en un calabós en quatre torres, una passarela que rodeja el calabós i una porta d'entrada que consta de dos torres que formaven el quarto de la guàrdia i emmarcaven el pont levadizo. Actualment persistixen estos de la torre de l'homenage, les dos torres de la porta d'entrada i les parets de la partix nort de la passarela.

En acabant de que el seu pare Charles VII havia recuperat Aquitània de l'anglés gràcies a Juana d'Arc, Luis XI es va quedar en Urtubia en 1463 per a arbitrar una disputa entre el rei de Castella i el d'Aragó. En esta ocasió, va nomenar a Jean d'Urtubie com Chambelán i ho va dur a la cort, a on el chicotet Louis d'Urtubie va ser educat junt en el futur Luis XII.

En 1505, Luis XII, llavors rei de França, va autorisar al seu amic de l'infància Louis d'Urtubie per a engrandir el castell. Aixina es va construir l'actual sala de caça i les habitacions de la part superior (en l'actualitat les àmplies sales d'estar i habitacions) i la torre central en la seua « escalier à vis suspendu » ("escala de caragol suspesa").

En 1654, sis anys abans del seu matrimoni en Sant Joan de Llum, Luis XIV va otorgar al señorío el ranc de Vizcondado i Salvat Urtubie va ser nomenat Aguasil espasa de Labort. Al final de el XVII el seu fill havia llevat les teixixques de les teulades i reemplaçat en pissarras. Al mateix temps, va manar arreglar les finestres de l'àtic, demolir les antigues muralles i construir la capella.

Entre 1700 i 1743 les muralles de la partix sur varen ser derribades i el fos reblit. El vescomte d'Urtubie va fer remodelar l'entorn en un jardí a l'anglesa i un hivernàcul-orangerie. També va afegir un ala en el sur, a on es troba actualment el saló menut.



Referències

[editar | editar còdic]