Chaetodon capistratus
Chaetodon capistratus és una espècie de peix palometa marí del gènero Chaetodon, família Chaetodontidae.
El seu nom comú en anglés és Foureye butterflyfish, o peix palometa de quatre ulls. En espanyol, depenent del país, se li crida isabelita blanca, Kete, pegat ocelado o palometa ocelada.[1]
És l'espècie de peix palometa més comuna en el Carib,[2] en poblacions estables, i habitant en vàries àrees marines protegides. És una espècie comercialisada en el mercat de acuariofilia.
Morfologia
[editar | editar còdic]Posseïx la morfologia típica de la seua família, cos ovalat, semi-rectangular en les aletes esteses, i comprimit lateralment.
La coloració general del cos, cap i aletes, llevat les ventrales, és grisa pàlida. Els laterals del cos estan decorats en un patró "chevrón" de fines llínees obscures. Té una franja vertical marró en la cara, que li cobrix l'ull, i està vorejada en blanc. La seua senya més distintiva és una taca negra, rodejada d'un anell blanc, en forma d'ocelo, situada baix la part posterior de l'aleta dorsal. Les aletes pèlviques són grogues.[3] Les aletes dorsal, anal i cabal tenen una banda més obscura, paralela als seus màrgens i vorejada en fines llínees cap a l'exterior, primer en una obscura i despuix una atra blanca.
Els jovenils tenen el ocelo distintiu més baix, front al pedúncul cabal, en poca edat tenen un atre ocelo més en l'extrem posterior de l'aleta dorsal, i una atra banda ampla negra en la part anterior del cos.
-
Ilustració d'eixemplar jovenil de C. bricei (sinonímia) Smith, Hugh M. (1898)
-
Eixemplar adult
.jpg){kind=link}
Té 13 espines dorsals, entre 17 i 20 radis blans dorsals, 3 espines anals, i entre 16 i 17 radis blans anals.[4]
La seua talla màxima és de 15 cm.[5][6]
Alimentació
[editar | editar còdic]És una espècie omnívora, i s'alimenta, principalment de pòlips de corals durs i zoantarios, gorgonias, cucs poliquetos i tunicados.[7][4] Quan la dieta principal són pòlips de corals, que són poc nutritius, accepta també ous de peixos i crustacis.[8]
Reproducció
[editar | editar còdic]Són dioicos, o de sexes separats, ovípars, i de fertilisació externa. El desove succeïx abans de l'anochecer. Formen parelles durant el cicle reproductiu, pero no protegixen els seus ous i críes despuix del desove.[9][10]
Alcancen la madurea en 9,2 cm de llarc. El seu nivell de resiliencia és alt, doblant la població en menys de 15 mesos.[5]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Detall de cap, illa Joventut, Cuba
-
En Saba, Antilles Neerlandeses, en l'aleta dorsal desplegada
-
Parella en el Santuari Nacional Marí dels Cayos de Florida
-
Parella en el mar Carib junt a gorgonia
-
En illa Sant Salvador, Bahames
-
Alimentant-se de coral
-
Parella de C. capistratus junt a colónia de coral cervell Pseudodiploria strigosa i Abudefduf saxatilis
_(Sant_Salvador_Island,_Bahames)_1_(15986055147).jpg){kind=link}
_(Sant_Salvador_Island,_Bahames)_4_(15985784559).jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Hàbitat i comportament
[editar | editar còdic]Espècie associada a secs, a on se'ls veu en àrees solejades rocoses i coralinas. Els jovenils freqüenten pastures marines, com els de Thalassia. Solen ocórrer #solo o en parelles.
Són desparasitados per les gambes netejadores Periclimenes pedersoni i pel gobio Gobiosoma evelynae.[8]
El seu ranc de profunditat està entre 2 i 20 metros,[11] encara que es reporten registres fins als 40 m i en un ranc de temperatura entre 26.13 i 28.06 °C.[12]
Generalment busquen una parella per a tota la vida,[13] i són més freqüentment vists en parella, encara que també solitaris.
Distribució
[editar | editar còdic]Es distribuïx en aigües tropicals de l'oceà Atlàntic oest. És espècie nativa d'Anguilla; Antigua y Barbuda; Antilles Neerlandeses; Bahames; Barbados; Belize; Bermuda; Bonaire; Illes Cayman; Colòmbia; Cuba; Curazao; Dominica; República Dominicana; Estats Units; Granada; Guadalupe; Guatemala; Haití; Hondures; Jamaica; Martinica; Mèxic; Montserrat; Nicaragua; Panamà; Puerto Rico; Sant Cristóbal i Nieves; Saint Lucia; Saint Martin (part francesa); Saint Vincent i les Grenadines; Sint Maarten (part holandesa); Trinitat i Tobago; Turks i Caicos; Veneçola i Illes Vérgens, tant les britàniques, com les nortamericanes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.fishbase.org/comnames/commonnameslist.php?ANEU=3602&GenusName=Chaetodon&SpeciesName=capistratus&StockCode=3798
- ↑ Carpenter, K.I. (2002) The living marine resource of the Western Central Atlantic. Volume 3 Bony fishes part 2 (Opistognathidae to Molidae), siga turtles and marine mammals. FAO, Rome.
- ↑ Randall, J.I., (1996) Caribbean reef fishes. Third Edition - revised and enlarged. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Hong Kong. 3nd ed. 368 p.
- ↑ 4,0 4,1 Burgess, W.I.(1978).T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey.. (Ref. 4855) http://www.fishbase.org/physiology/morphdatasummary.php?genusname=Chaetodon&speciesname=capistratus&autoctr=2218
- ↑ 5,0 5,1 http://www.fishbase.org/summary/3602 FishBase: Ficha de Chaetodon capistratus. Consultat l'11 de novembre de 2016.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 2 de giner de 2017.
- ↑ Allen, G.R. (1980) Butterfly and angelfishes of the world. Wiley, New York
- ↑ 8,0 8,1 Birkeland, C. and S. Neudecker(1981).Copeia.
- ↑ Breder, C.M. and D.I. Rosen, (1966) Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey. 941 p.
- ↑ Thresher, R.I., (1984) Reproduction in reef fishes. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Neptune City, New Jersey. 399 p.
- ↑ Lieske, I. and R. Myers (1994) Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Ret Siga. Harper Collins Publishers, 400 p.
- ↑ http://www.iobis.org/mapper/?taxon_aneu=696397
- ↑ Whiteman, I.A. and I.M. Côté, (2004) Monogamy in marine fishes. Biol. Rev. 79:351-375..
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chaetodon capistratus.
Chaetodon capistratus en Wikispecies.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chaetodon capistratus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.