Chinenc mig

El chinenc mig o chinenc medieval (en chino tradicional, 中古漢語; en chino simplificado, 中古汉语; pinyin, zhōnggǔ Hànyǔ) és la varietat de chinenc medieval codificada fonológicamente en el Qieyun, un diccionari de rimes (totes les paraules en un final o inici idèntic s'agrupaven en una part del diccionari), publicat inicialment en el 601 d. C. que va ser expandida i revisada en numeroses edicions posteriors.

El método fanqie usat per a indicar la pronunciació donen estos diccionaris (ya que el chinenc no tenia una escritura alfabètica) supon una millora dels métodos anteriors, va resultar ser complicat en la pràctica, encara que és la principal font de coneiximent per al chinenc mig. A mitan d'el XII el Yunjing i atres taules de rimes varen incorporar sistemes més sofisticats i convenients que els usats en el Qieyun. Les taules de rimes d'el XII comparades en les d'el VII testimonien un cert número de canvis fonètics que varen ocórrer entre eixos dos sigles. Els llingüistes es referixen més específicament al chinenc reflectit en el Qieyun com a chinenc mig primerenc i a la variant de les taules de rimes d'el XII com a chinenc mig tardà.

Els diccionaris i les taules descriuen la pronunciació en térmens relatius, pero no donen una representació dels seus sons (i al no ser alfabètica l'escritura els llingüistes moderns deuen inferir o reconstruir la pronunciació). El llingüiste suec Bernard Karlgren creïa que els diccionaris registraven el parla estàndar de la capital Chang'an dels Sui i els Tang, i va publicar una reconstrucció dels seus sons (la "reconstrucció Karlgren-Li" del chinenc mig). No obstant, basant-se en una versió recentment trobada del Qieyun, la major part d'erudits consideren hui en dia que els registres són un compromís entre la llectura septentrional i meridional de l'escritura chinenca i les tradicions poètiques de l'últim periodo de les dinasties meridionals i septentrionals. Este sistema compuest té importants pistes per a la reconstrucció del sistema del chinenc antic (I mileni a. C.).

Descripció llingüística

El sistema chinenc mig s'usa freqüentment com a marc originari per a l'estudi i la descripció de les modernes llengües siníticas. Les branques del sinítico incloent el chinenc mandarín (que inclou el chinenc estàndar, basat en el parla de Pequín), el chinenc yue i el chinenc wu poden ser tractats com a desenrolls divergents a partir del sistema del Qieyun. L'estudi del chinenc mig també proporciona un millor enteniment i anàlisis de la poesia en chinenc clàssic, com per eixemple de la poesia Tang.

Fonologia

L'inventari consonàntic del chinenc mig pot ser interpretat a partir de les rimes del Qièyùn (s. VI d. C.) en un alt grau de certea. El següent quadro resumix els fonema que podien aparéixer en posició inicial:

	Labial	Alveolar	Retrofleja	Palatal	Velar	Glotal
Oclusiva simple	p, b	t, d	ʈ, ɖ		k, g	(ʔ)
Oclusiva aspirada	pʰ	tʰ	ʈʰ		kʰ
Africada simple		ʦ, ʣ	tʂ͡, dʐ͡	ʨ͡, dʑ͡
Africada aspirada		ʦʰ͡	tʂʰ͡	ʨʰ͡
Fricativa		s, z	ʂ, ʐ	ɕ, ʑ	x	h
Aproximante		l		j
Nassal	m	n	(ɲ)	ɲź	ŋ

Per a la coda silàbica es tenen les següents possibilitats: /w, i, ɨ; ŋ, ŋʷ, m, n, k, kʷ, p, t/. Sobre les vocals es reconstruïx el sistema: /i, ɨ, o; i, o; ɛ; æ, ɐ/.

Comparació lèxica

Els numerals en diferents varietats siníticas, incloent varietats relacionades en el chinenc mig, són:

GLOSSA	Guan-Jin		PROTO- XIANG	Gan-Hakka		Wu-Hui		Yue-Ping		PROTO- MIN	Chinenc mig		PROTO- CHINENC
	PROTO- MANDARÍN	PROTO- JIN		PROTO- GAN	PROTO- HAKKA	PROTO- HUI	PROTO- WU	PROTO- PING	PROTO- YUE		Qieyun	Sino- Japonés
'1'	i̯i	i̯əʔ	i	**il	i̯it	iʔ	**ii̯ʔ	i̯ət	i̯it	**tsit	i̯it	**it-i itɕi	i̯it
'2'	ər	ər	ə	ə	ŋi5	n ẽ	**nia	ŋi	ᵑgi	ŋi	ńźi̯i-	ni	ŋi̯i(ʑ)
'3'	sant	sɑŋ	sant	**sam	**sam	sã	**sa	**sam	**sam	**saŋ	sam	sant	**sam
'4'	si	si	sɿ	si	si	sɿ	si	si	**sei	si	sî	si ɕi	s(i̯)i
'5'	**wu	**wu	o	ŋ	mŋ	**wu	ŋ	ŋ	mŋ	ŋo	ŋuo	go	ŋwo
'6'	**li̯o	**li̯əo	ləo	**li̯uk	**li̯uk	**ljoʔ	loʔ	**li̯ɑo	**li̯ok	**li̯ok	li̯uk	ɾok-ɯ	**li̯uk
'7'	tɕʰi	**tsʰi̯əʔ	**tsʰi	**tsʰil	**tsʰit	**tsʰiʔ	**tsʰii̯ʔ	**tsʰət	**tsʰii̯t	**tsʰit	tsʰit	**sit-i ɕitɕi	**tsʰii̯t
'8'	**pa	**paʔ	**pa	**pal	**pat	**paʔ	**paʔ	**pat	**pat	**paiʔ	pat	**pat-i hɑtɕi	**pat
'9'	tɕi̯o	tɕi̯əo	tɕi̯əo	tɕi̯o	**ki̯au	tɕi̯o	**ki̯ou	**kjɑo	**ki̯au	**ki̯au	ki̯əo	**ki̯o kʲɯː	**ki̯əo
'10'	ʂi	ʂəʔ	ʂi	ʂip	ʂip	ɕiʔ	ʑii̯ʔ	ɕəp	**sip	**sip	dʑii̯p	dʑipu dʑɯː	ʂip

Bibliografia

• Jerry Norman; S. R. Anderson, J. Bresnan, B. Comrie, W. Dressler, C. Ewen, R. Lass (1988). Chinese. Cambridge University Press. pàgines 83–84. ISBN 0521296536.