Chinon
Chinon és una localitat francesa del departament d'Indre i Loira, en la regió Centre-Valle del Loira. És una de les dos subprefecturas del departament (l'atra és Loches). La cort del Imperi Angevino solia reunir-se en Chinon. El seu gentilici és Chinonais. Chinon “menuda vila de gran renom” com se sol denominar, és també coneguda com “la flor del jardí de França”, el susodicho jardí es troba en Turena.
Chinon tenia 7928 habitants en 2012. Construïda a abdós costats del riu Vienne l'antiga ciutat està formada per recoletas carrers (casi totes en costera), mentres que un barri: el “Hucherolles”, més residencial, s'ubica en un replanell. Chinon és també reconegut pel seu vi.
Història
[editar | editar còdic]Castell de Chinon
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Castell de Chinon.
Dominant el Vienne, el replanell de Chinon termina en un contrafort que casi alcança el riu. Este contrafort, fortificado des del temps dels romans, va soportar durant dèu sigles una història confusa i tràgica.
Tres mestres en la construcció de fortificacions varen deixar la seua impronta en el castell-fortalea, aixina com dos reis d'Anglaterra: Enrique II i Ricardo Cor de León, i un rei de França Felipe Augusto. En l'any 1205 i despuix d'un sege de huit mesos, el rei de França va poder llevar-li-ho als Plantagenet.
Cort del rei de Bourges (principis de el XV)
[editar | editar còdic]En Carlos VII es va iniciar una part de la seua història. França es trobava en una situació molt greu. Enrique IV, rei d'Anglaterra, era també el rei de Bretanya, Carlos VII no era més que el rei de Bourges quan, en l'any 1427, va instalar la seua menuda cort en Chinon. A l'any següent el rei va reunir als Estats Generals de les províncies del Centre i del Sur someses, encara, a la seua autoritat. Estes varen aportar 400 000 lliures per a organisar la defensa d'Orleans, que estava sitiada pels bretones.
Juana d'Arc en Chinon
[editar | editar còdic]Escoltada per sis soldats, Juana d'Arc va viajar des de Lorena a Chinon sense trobar cap de les tropes armades que assolaven el país. El poble va vore en ella un signe de protecció divina. Esperant ser rebuda pel rei es va estajar en una hospedería de la part baixa de la ciutat, a on va permanéixer dejunant i orant.
Quan la jove (18 anys), va ser duta a palau varen tractar de confondre-la: el gran saló estava allumenat en cinquanta antorches; trescents gentils hòmens, vestits ricament, estaven allí reunits; el rei va intentar dissimular la seua presència amagant-se despuix d'ells, mentres que un cortesano lluïa els robages del rei. Juana d'Arc va alvançar tímidament i va reconéixer, de colp i repent, al verdader rei pese a que este pretenia no ser-ho, Juana va abraçar els seus genolls dient: "el rei dels cels m'envia per a dir-vos que vós sereu consagrat i coronat en la ciutat de Reims i sereu el llegat del Rei dels Cels que és el rei de França".
Carlos VII es debatia en una mar de dubtes, es preguntava si, realment, Carlos VI era el seu pare, i si Isabel de Baviera, la conducta del qual havia causat tant escàndal, era la seua mare. Quan Juana d'Arc va declarar: "Yo t'assegure, per mig del nostre Senyor Jesucristo, que tu eres l'hereu de França i verdader fill del rei", ell es va sentir reconfortado i absolutament convençut de la missió de l'heroïna.
La cort de Carlos VII manifestava els seus dubtes. Varen obligar a Juana d'Arc a comparéixer davant de la cort de Poitiers. Un areópago de doctors i matrones tenia que decidir si Juana era una bruixa o una allumenada. Va ser interrogada durant tres semanes. Les seues senzilles respostes, les seues rotundes rèpliques, la seua pietat, la seua confiança en l'intervenció de Deu, varen convéncer als més escèptics. Va ser declarada enviada de Deu. Tornada a Chinon, Juana va tornar a entrevistar-se en Carlos VII a fin de que este li proporcionara un eixèrcit. El rei li va proporcionar un eixèrcit el 25 de febrer de 1429 i el 20 d'abril de 1429 Juana va marchar per a complir el seu miraculós i tràgic destí..
El divorç de Luis XII (finals de el XV)
[editar | editar còdic]Chinon va ser sèu de la cort fins a l'any 1450, despuix va ser abandonat. No obstant, el castell va tornar a ser el centre d'una nova pàgina històrica en 1498 quan el rei Luis XII va rebre al llegat del papa César Borgia que li duya la bula del seu divorç.
Luis XII es va separar de Juana de França, filla de Luis XI. Luis XII només tenia catorze anys quan Luis XI li va obligar a casar-se. Una doble protuberància, una cadera coxálgica i un aspecte simiesco, expliquen el poc interés de Luis XII per la seua esposa durant els vintitrés anys que va durar el seu matrimoni. Quan va morir Carlos VIII, Luis XII va tindre que casar-se, segons el testament del difunt, en la seua viuda Ana de Bretanya. Este nou matrimoni li permetria conservar Bretanya, motiu suficient per a que el rei, célebre per les seues magnífiques festes, festejara, al mateix temps, l'arribada de la bula i el nou matrimoni.
El decliu
[editar | editar còdic]El moradura Richelieu codiciava Chinon i, no sense intrigues, va conseguir fer-se en ell. El castell va pertànyer a la seua família fins a la Revolució francesa. No es va preocupar pel manteniment del castell: fortificacions i edificis varen escomençar a desmoronarse. Durant l'época de Napoleón Bonaparte la ruïna del mateix es va accentuar. Quan va passar a la propietat del municipi de Chinon es varen escomençar les obres de reconstrucció i consolidació. Des de la vora sur del Vienne el castell oferix la seua vista més espectacular i pot admirar-se l'envergadura del castell medieval de Chinon. Esta fortalea medieval, destacable per les seues dimensions, domina la ciutat d'un costat a un atre (uns 500 metros de llarc per uns 100 metros d'ample). Les muralles seguixen el contorn del contrafort rocós del nort del Vienne.
El castell es dividix en tres parts:
Economia
[editar | editar còdic]El seu desenroll s'ha vist favorit, en la seua major part, per la construcció de la central nuclear de Chinon, situada en Avoine, municipi molt pròxim a Chinon. La ciutat és coneguda també pel seu vi, cridat “bretón”, elaborat a partir de ceps de cabernet.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Chinon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.