Anar al contingut

Ciclólisis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Un cicló extratropical compacte que inicia el procés de ciclólisis. Es va dissipar completament en un dia.

La ciclólisis és un procés en el qual la circulació ciclònica es debilita i es deteriora. La ciclólisis és el procés opost a la ciclogénesis.[1]

Ciclons extratropicales

[editar | editar còdic]

Els ciclons extratropicales generalment sofrixen ciclólisis després de que es forma un front ocluido, que priva d'aire càlit al centre de baixa pressió del cicló. En el centre del cicló rodejat d'aire fret, la diferència de temperatura o baroclinidad comença a disminuir i la corrent en chorrada persistix sobre les àrees més fortes de baroclinidad que no estan sobre el centre del cicló, lo que fa que la corrent en chorrada no puga sostindre el sistema. Açò sol provocar el carpiment i malbarat del cicló.[2][3] Quan un cicló extratropical ha completat el seu ciclólisis, generalment no està conectat a cap front meteorològic.[4] Els ciclons extratropicales en el hemisferi nort tendixen a sofrir ciclólisis sobre el noreste oceà Atlàntic, el noroest d'Europa, el golf d'Alaska, el noroest del Pacífic, el noreste de Canadà, Rússia central o el Mediterràneu oriental.[5] [6] [7] En el hemisferi sur, la majoria dels ciclons extratropicales comencen a experimentar ciclólisis a partir dels 50°S en direcció al pol sur.[8]

Ciclons tropicals

[editar | editar còdic]

Els ciclons tropicals a sovint sofrixen ciclólisis despuix de tocar terra, especialment si el terreny és montanyós, ya que s'incrementa la fricció en el terreny.[9] El seu suministrament d'aire marítim càlit i humit també s'interromp quan es desplaça sobre terra.[9] No obstant, l'efecte oceà marró pot fer que un cicló tropical mantinga la seua força o inclús s'intensifique sobre la terra. Un cicló tropical també pot sofrir ciclólisis si es mou sobre aigües més fredes que 26,5 °C ya que açò provocarà que perga les seues característiques tropicals i es convertixca en un remanente de baixa pressió. No obstant, estos ciclons remanentes podrien persistir alguns dies més. La cizalladura excessiva del vent també pot causar ciclólisis, ya que fa que la convecció que impulsa al cicló tropical s'allunte del centre.[10]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Cyclolysis | meteorology» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2021-03-24.
  2. «Cyclogenesis | meteorology» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2021-03-24.
  3. «Meteorology for Scientists and Engineers, 3rd Ed». Archivat des d'el original, el 2017-06-29.
  4. «13.1: Cyclone Characteristics» (en en). Geosciences LibreTexts. Consultat el 2021-03-24.
  5. «A stochastic model for the lifecycle and track of extreme extratropical cyclones in the North Atlantic».
  6. «Extratropical Storm Tracks». Archivat des d'el original, el 2018-11-05.
  7. (2001).Monthly Weather Review.129(4)
    748–765.doi:10.1175/1520-0493(2001)129<0748:SCITNP>2.0.CO;2.
  8. (2000).Journal of Climate.13(5)doi:10.1175/1520-0442(2000)013<0873:MSHECB>2.0.CO;2.
  9. 9,0 9,1 «Hurricane FAQ». Archivat des d'el original, el 2021-02-17.
  10. Chang, Chih-Pei (2004). East Asian Monsoon (en en), World Scientific. ISBN 978-981-270-141-1.


Referències

[editar | editar còdic]