Baixa pressió atmosfèrica

Baixa pressió atmosfèrica

Una borrasca gira en la costa suroest d'Islàndia, ilustrant la màxima «la naturalea avorrix el buit» (entenga's en sentit metafòric). El buit en este cas, és una regió de baixa pressió atmosfèrica. Per a omplir este buit, l'aire propenc d'un sistema anticiclònic es mou al seu lloc i gira entorn a la zona de baixa pressió en sentit horari, per lo que alça l'aire més calent, que té menor densitat, condensándose i formant un núvol en espiral que gira, a la seua volta, en sentit antihorario. Degut a que este sistema es va formar en l'hemisferi nort, el vent girava cap al centre de la borrasca en contra direcció a les agulles del rellonge; este fenomen es coneix com efecte Coriolis (en l'hemisferi sur, l'efecte Coriolis es manifestaria per una rotació en el sentit de les agulles del rellonge). 4 de setembre de 2003.

Una baixa pressió, zona de baixa pressió, depressió, (o a voltes cridada borrasca que també s'usa indistintament para cicló extratropical), és una massa d'aire a on la pressió atmosfèrica és més baixa que la de l'aire circumdant. Sent lo contrari a una zona d'alta pressió. Les tormentes tropicals, ciclons extratropicales i els ciclons polars o àrtics reben el nom de cèlules de baixa pressió, especialment en comunitats angloparlantes.

Les baixes pressions s'associen normalment en vents fortes i elevació atmosfèrica. Esta elevació sol produir cel cobert, pel gradient tèrmic quan l'aire se satura. Aixina, les baixes pressions solen dur cels núvols o coberts, que poden minimisar la temperatura diürna tant en estiu com en hivern. Açò es produïx per l'entrada de menys radiació solar de radiació d'ona curta i temperaturas més baixes, ya que els núvols reflectixen la llum solar. De nit, l'efecte d'absorció dels núvols en l'ona llarga, com la calor de la superfície, permet que les temperatures diürnes siguen més fresques en totes les estacions de l'any.

Climatológicament, les baixes pressions en els tròpics es formen en la zona de convergència intertropical, com a part de la circulació de la cèlula de Hadley. Molts dels boscs de pluviselva o bosc tropical plujós estan associats en estos sistemes climatològics de baixa pressió. Els ciclons extratropicales o borrascas frontals són un fenomen de la zona templada, i es desenrollen a lo llarc de fronts polars com a resultat de l'interacció entre les masses d'aire fret i calent. Les baixes pressions tèrmiques també es formen en zones com el vall de la Mort per l'intensa calor despedida des de la superfície; són molt més chicotetes en extensió geogràfica que els fronts de convergència o les borrascas frontals.

Els sistemes de baixa pressió en superfície tendiran a ser menuts en àrea i tindre vents en superfície més fortes que un sistema anticiclònic, per la fricció en superfície, al gradient baromètric, força centrífuga i efecte Coriolis que controlen la circulació.

En els deserts, l'absència d'humitat i plantes en superfície que normalment proporcionarien refrigeració (per evaporament) pot dur a un aument ràpit i intens de la calor solar en les capes baixes de l'aire. L'aire calent és menys dens que l'aire fret d'entorn. Açò, combinat en l'elevació d'aire calent, resulta en una baixa pressió aïllada, cridada baixa termal.

Vore també

• Cicló
• Alta pressió atmosfèrica
• Borrasca profunda europea
• Atmòsfera terrestre
• Front (meteorologia)

Bibliografia

• Martín Vide, J. Els mapes del temps. Davinci Continental, Mataró, 2005.