Anar al contingut

Cim d'Estambul de 2004

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cim d'Estambul de 2004

El Cim d'Estambul de 2004 va ser la 17° cim de l'OTAN que va tindre lloc en Estambul, Turquia, del 28 al 29 de juny de 2004. Els caps d'Estat i de Govern de l'OTAN es varen reunir per a prendre decisions formals sobre temes de seguritat. En general, el Cim és vista com una continuació del procés de transformació que es va iniciar en la Cim de Praga de 2002, en l'expectativa de crear un canvi d'una aliança sorgida en el marc de la Guerra Freda contra el bloc soviètic a una coalició de el XXI contra noves amenaces de seguritat.[1][2] El Cim es va compondre de quatre reunions.

Els membres de la OTAN varen donar la benvinguda a sèt nous membres de l'aliança durant la reunió del Consell de l'Atlàntic Nort en una decisió destinada a expandir la presència de la OTAN en la Guerra d'Afganistan i posar fi a la seua presència en Bòsnia. Aixina mateix, s'acordar ajudar a Iraq en entrenament, llançar una nova iniciativa d'associació i adoptar mides per a millorar les capacitats operatives de la OTAN.[3]

La reunió del Consell OTAN-Rússia es va destacar principalment per l'absència tant del president de Rússia Vladímir Putin i de qualsevol progrés relatiu a la ratificació de l'adaptació del Tractat de les Forces Armades Convencionals en Europa o el retir de les tropes russes de Geòrgia i Moldàvia.[4] Els líders de la OTAN varen acollir en beneplàcit els alvanços realisats per Ucrània cap al seu ingrés a la reunió de la Comissió Ucrània-OTAN[5] i varen discutir alguns temes més be general i simbòlics en els seus contrapartes no membres de la OTAN durant la reunió del Consell d'associació euro-atlàntica.[6]


Pels temors del Govern turc d'un atentat terroriste, les mides de seguritat durant el Cim varen ser extremes. Es varen reunir manifestants de tot lo món per a protestar contra la OTAN i contra la política exterior dels Estats Units baix la presidència de George W. Bush, mentres que el propi Cim va perdre cobertura mediàtica en la prensa mundial per l'inesperada transferència de la sobirania iraquí, que va coincidir en el primer dia del Cim, el 28 de juny.[7]

Mides de seguritat

[editar | editar còdic]

El Govern turc va prendre mides de seguritat sense precedents per a salvaguardar el Cim de la OTAN d'atacs terroristes.[8] Es temia en especial una repetició dels atentats d'Estambul de 2003 que varen matar a més de 60 persones.[9] El temor de les autoritats va quedar respalat per l'arrest de 16 persones en Bursa a inicis de maig per sospita de planificar un atentat en el Cim.[10] La policia va comissar armes, explosius, fullets per a preparar bombes i 4000 discs compactes en recomanacions d'entrenament per Osama bin Laden i es creu que els sospitosos eren membres del grup islàmic radical Ansar a l'Islam, presuntament relacionat en Al Qaeda. El 24 de juny, varen explotar dos bombas: una en un ómnibus d'Estambul que va matar a 4 persones (incloent al terroriste) i l'atra fora d'un hotel en Ankara a on s'estajaria el president d'Estats Units George W. Bush.[8][9] Ademés, el 25 de juny, es varen trobar explosius en un automòvil estacionat en el principal aeroport d'Estambul.[11]


Les mides de seguritat varen incloure barcos de guerra i comandos turcs en pots de goma patrullant el Bósforo, aixina com avions de vigilància en el sistema d'alerta primerenca i control aerotransportado i caces F-16 sobrevolant la ciutat per a supervisar la zona lliure de vols sobre la mateixa. Aixina mateix, es varen assignar entre 23.000 i 24.000 oficials de policia, recolzats per helicòpters i vehículs armats de la policia.[12] l'estret del Bósforo també va ser tancat per als petrolers, el sistema de trens subterràneu va ser suspés i tots els districtes de la ciutat varen ser tancats. A pesar de totes estes mides, una chicoteta bomba o artefacte explosiu va explotar en un avió buit de Turkish Airlines el 29 de juny mentres uns treballadors estaven netejant-ho en l'aeroport principal d'Estambul. Tres dels treballadors varen terminar llaugerament ferits.[13]

L'extensió de la disrupción ocasionada per les mides de seguritat va ser criticada per varis periòdics turcs. Per eixemple, el periòdic Cumhuriyet va tildar la situació com "una total desgràcia" i va comentar que Estambul i Ankara semblava com "ciutats fantasmes per un parell de dies, encarcerant a la gent, buidant els carrers i detenint els pots."[14] Més vesprada, el periòdic va afegir que persones varen morir degut a que els servicis d'emergència no varen ser capaces d'aplegar a socórrer-los.

Manifestacions

[editar | editar còdic]
Manifestants protesten contra el Cim en Estambul.

En juny, va haver un increment de les manifestacions en contra del pròxim Cim de la OTAN, lo que va resultar en protestes casi a diaris en els carrers de Turquia.[15][16] Per eixemple, el 16 de juny, la policia de choc turca va detindre a unes 40 persones durant una manifestació i el 21 de juny la policia va utilisar gasos llacrimògens, coches anti-gresques i vehículs blindats per a dispersar als activistes que varen colocar barricades en els carrers i varen llançar bombes de gasolina. A lo llarc de juny, manifestants anti-OTAN de tot lo món es varen reunir en Estambul per a protestar.

Les protestes varen incloure el rebuig a la política exterior nortamericana (especialment oposició contra la Guerra d'Afganistan i la Guerra d'Iraq liderada per Estats Units), oposició a la presència de la OTAN en els Balcans, oposició contra la pròpia OTAN o contra un nou rol de la OTAN, oposició contra la contínua existència d'armes nuclears i denúncies de que Estats Units va abusar de la OTAN per a recolzar les seues polítiques en Afganistan, Iraq i l'ampli Mig Oriente.[17][18]


Un dia abans del Cim, el president d'Estats Units George W. Bush va viajar a Ankara, la capital de Turquia per a alvançar reunions en líders turcs.[19] Llavors i durant el Cim, les manifestacions es varen fer més grans i decenes de mils de turcs varen eixir als carrers d'Estambul per a protestar. El 28 de juny, uns manifestants varen tractar d'interrompre la reunió de la OTAN per mig de l'organisació de vàries manifestacions massives simultànees en tota la ciutat.[20] La policia antimotines va llançar gas llacrimògen als manifestants anti-OTAN quan els manifestants i la policia es varen enfrontar en els carrers. A lo manco 30 persones, incloent a cinc oficials de policia, varen ser ferides quan es va produir el choc entre la policia i els manifestants anti-OTAn que llançaven pedres i bombes de petròleu. Unes 20 persones varen ser detingudes en estes protestes.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Missió nortamericana en la OTAN, Cim d'Estambul
  2. ↑ «[1]», The New York Claves. Consultat el 21 de març de 2010 (en anglés).
  3. ↑ OTAN The Istanbul Declaration: Our security in a new era, 28 de juny de 2004.
  4. ↑ «[2]», Eurasia Daily Monitor. Consultat el 21 de març de 2010 (en anglés).
  5. ↑ «[3]», OTAN. Consultat el 21 de març de 2010 (en anglés).
  6. ↑ «[4]», OTAN. Consultat el 21 de març de 2010 (en anglés).
  7. ↑ N. Butler (2004). "Deep Divisions over Iraq at NATO's Istanbul Summit" [5] archivat en Wayback Machine., Disarmament Diplomacy, 78.
  8. ↑ 8,0 8,1 «[6]», BBC News. Consultat el 25 de març de 2010 (en anglés).
  9. ↑ 9,0 9,1 «[7]», The Scotsman. Consultat el 25 de març de 2010 (en anglés).
  10. ↑ «[8]», BBC News. Consultat el 25 de març de 2010 (en anglés).
  11. ↑ «[9]», BBC News. Consultat el 25 de març de 2010 (en anglés).
  12. ↑ «[10]», CNN. Consultat el 25 de març de 2010 (en anglés).
  13. ↑ «[11]», The New York Claves. Consultat el 25 de març de 2010 (en anglés).
  14. ↑ «[12]», BBC News. Consultat el 25 de març de 2010 (en anglés).
  15. ↑ «[13]». Consultat el 25 de març de 2010 (en anglés).
  16. ↑ Turkish-American Business Association. «[14]». Consultat el 25 de març de 2010 (en anglés).
  17. ↑ STOP United States of Aggression (STOPUSA). «'June 26-29, 2004: Demonstrations and Activities against the NATO Summit in Istanbul» (en anglés). Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2007. Consultat el 26 de març de 2010.
  18. ↑ Comité de Surveillance OTAN. «Initiative against the NATO summit in Istanbul» (en anglés). Consultat el 26 de març de 2010.
  19. ↑ «[15]», CNN. Consultat el 25 de març de 2010 (en anglés).
  20. ↑ «[16]», The Tribune. Consultat el 26 de març de 2010 (en anglés).


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cim_d%27Estambul_de_2004&oldid=883876»