Anar al contingut

Cimarrones jamaicans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Cimarrones jamaicans

Els cimarrones jamaicans són un dels grups ètnics que viuen en Jamaica. També es coneixen pel seu nom en anglés maroons (concretament s'usa en anglés el terme Jamaican maroons per a distinguir-els dels demés grups de negres cimarrones).

Els palenques cimarrones més antics varen sorgir en l'época de la Jamaica espanyola. En el sigle XVIII varen conseguir el reconeiximent sobre les seues principals poblacions a canvi de llealtat al govern anglés de Jamaica despuix de la primera guerra Cimarrón. El creiximent vertiginós del cultiu de canya de sucre i l'importació massiva d'esclaus africans va donar lloc a tumults cimarronas per retindre els seus territoris com la segona guerra Cimarrón. Esta va supondre la deportació a la colónia de Sierra Leona d'un grup de cimarrones a principis del sigle XIX. Ademés, menuts nous grups de cimarrones varen sorgir de la fugida dels esclaus de les plantacions fins a l'abolició de l'esclavitut en Jamaica en el primer terç del sigle XIX.

En l'actualitat, les poblacions maroon de Jamaica conten en uns setcents veïns, i tenen com a principal font d'ingressos l'agricultura i el turisme de naturalea, especialment les situades en l'àrea del parc nacional Montes Blue i de John Crow.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Nanny, líder maroon del sigle XVIII durant la Primera guerra Cimarrón per la que els cimarrones varen jurar llealtat al governador de Jamaica a canvi del dret a viure en llibertat en les seues palenques.

Els cimarrones tenen el seu orige en els descendents dels trescents negres cimarrones de l'illa d'época de la Jamaica espanyola. Estos eren esclaus d'orige africà, fugits a l'interior montanyós de Jamaica i organisats en tres palenques. Durant l'invasió de Jamaica (1655) els trescents cimarrones espanyols varen recolzar a les tropes espanyoles que varen tractar, durant cinc anys, recuperar el control de l'illa. No obstant, en 1660 els palenques cimarrones es varen aliar en el governador anglés de Jamaica Edward D'Oyley, per lo que les tropes espanyoles varen donar l'illa per perduda davant els anglesos, els qui varen establir la colónia de Jamaica.[1]

Erro al crear miniatura:
Festival Maroon en Cockpit Contry, parròquia de Saint Elizabeth
Erro al crear miniatura:
Cockpit country, regió de tradició maroon

Els cimarrones de sotavent varen sorgir en 1673 en una fuga de 200 esclaus de la parròquia de Saint Ann. Estos es varen establir en la parròquia de Sant Jorge (comtat de Surrey) junt als esclaus fugits d'un naufragi, d'orige malgache. Els cimarrones de sotavent varen acollir a numerosos esclaus fugits, com als 400 esclaus fugits en 1690 de la plantació Sutton.[2] Les vivendes eren bohíos i coves, i les poblacions se situaven a l'abric de barrancs que facilitaven el seu defensa. El coneiximent de l'interior montanyós de l'illa favoria les escaramuzas o guerra de guerrilles, que es recolzava en la comunicació per mig d'abengs (banyes de vaca).[3]

Durant l'auge del cultiu de la canya de sucre en Jamaica, la pressió per posar en explotació totes els terrenys favorables per a l'agricultura de l'illa, en més de quatrecentes explotacions per a 1739 va supondre constants conflictes en els cimarrones jamaiquinos en lo que es coneix com Primera Guerra Cimarrón.[4] Els tres principals cacics maroon eren del poble akan, originaris de l'actual Ghana. Cudjoe eixercia el domini de l'oest (regió de sotavent o de Trelawny) i Quao i Regna Nanny de l'est (regió de Blue Mountains o barlovent). El conflicte es va resoldre en 1739 i 1740 en la firma entre Cudjoe, Quao i Reina Nanny i el governador de Jamaica Edward Trelawny, d'un tractat de pau pel que el governador reconeixia el dret dels cimarrones sobre les poblacions d'Accompong, Trelawny Town o Cudjoe Town, Moore Town o Nanny Town, Scott's Pass i Charles Town, supeditats a un superintendente del governador.[5][6][2][7][8][9][10][11][12]

El grup de cimarrones liderat per Jack Masong o Three Fingered Jack, sorgit en l'últim terç del sigle XVIII, té el seu orige la fuga d'esclaus propiciada per Ancoma en 1750 en la parròquia de Saint Thomas.[13] El grup de Jack Masong va realisar ataques plantacions i en els camins, i el propi Masong va ser assessinat en 1781 dins de les lluites de poder cimarrón. En 1792 el seu líder Dagger va ser capturat per la milícia jamaicana, sent succeït per Toney.[14] La llealtat dels cimarrones al govern de Jamaica va ser decisiva per a sofocar la rebelió de Tacky en 1760, qui va liderar un violent tumult en les plantacions de Frontier i Trinity (parròquia de Saint Mary), que es va estendre per tota l'illa. Al front de la milícia cimarrona es trobaven and Clash and Sambo (Moore Town), Quaco i Cain (Charles Town) i Cudjo i Davy el Maroon (Scott's Hall), sent finalment abatut Tacky per Davy el Maroon.[15]

Erro al crear miniatura:
Soldats cimarrones junt al coronel Fyfe durant la rebelió de Morant Bay (1865)

En 1796 cinccents cimarrones de Trelawny Town varen ser traslladats de manera forçosa a la colónia britànica de Nova Scotia (Canadà). Estos havien segut derrotats en la Segona Guerra Cimarrón. Posteriorment, en 1800 els cimarrones de Canadà varen ser reubicats en la colónia de Sierra Leona (actual Sierra Leona). La marcha a Sierra Leona es va produir junt a més de mil Lealistas negres exiliats en Canadà despuix de la derrota britànica en el guerra d'Independència dels Estats Units.[16] En 1797 Regne Unit va seguir un sistema semblat en la deportació dels garífunas rebels de Sant Vicente a Roatán (Illes de la Baïa, Hondures).

Erro al crear miniatura:
Bandera maroon en l'iglésia de St. John (Freetown, Sierra Leona)

Un atre poble maroon en el Cockpit Country, l'interior montanyós de Jamaica, va tindre el seu orige en la fuga de Cufee de 1798. D'orige akan, va liderar un numerós grup d'esclaus fugitius de la segona guerra cimarrón, que va conseguir escapar a les expedicions de castic dels cimarrones aliats del govern de Jamaica, originades pels continus atacs a les plantacions.[17] Atres pobles establit al marge dels acorts entre els cimarrones i el govern de Jamaica varen ser Healthshire o Em-no-Sen-You-no-Menja. Els líders d'este últim varen ser Warren i Forbes, i es va originar despuix d'una fuga d'esclaus en 1812 de les plantacions de Trelawny. Va perdurar fins a l'emancipació dels esclaus en la Slavery Abolition Act de 1833.[18][19][20]

Davant la durea de les condicions de vida en Sierra Leona, entre 1839 i 1841 varen conseguir retornar més de doscents cimarrones des de Freetown, despuix negociar en el govern de Jamaica que el cost del viage seria pagat pels propis passagers.[21] Els qui varen permanéixer en Sierra Leona són considerats part delscriollos de Sierra Leona. En 1865 la milícia maroon de Moore Town (parròquia de Saint James) va intervindre en la repressió de la rebelió de Morant Bay.

En l'actualitat, les poblacions maroon conten en uns setcents veïns, i tenen com a principal font d'ingressos l'agricultura i el turisme de naturalea, especialment les situades en l'àrea del parc nacional Montes Blue i de John Crow.[22]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Jamaica espanyola. Francisco Morals Padró. Escola d'Estudis Hispà Americans de Sevilla (1952)».
  2. ↑ 2,0 2,1 Patterson 1970, pàg. 256–258
  3. ↑ «El Abeng: Una banya en història en la música jamaicana i africana - Diccionari d'Instruments Musicals» (en és). instrumentoinusual. net. Consultat el 2025-02-19.
  4. ↑ Black, History, pp. 97-110.
  5. ↑ Craton, Michael. Testing the Chains. Cornell University Press, 1982, p. 87.
  6. ↑ Carey, Bev (1997), The Maroon Story: The Authentic and Original History of the Maroons in the History of Jamaica 1490-1880. Kingston, Jamaica: Agouti Press, pp. 190-282.
  7. ↑ Carey, Bev (1997), The Maroon Story: The Authentic and Original History of the Maroons in the History of Jamaica 1490-1880. Kingston, Jamaica: Agouti Press, pp. 315-355
  8. ↑ Mavis Campbell, The Maroons of Jamaica 1655-1796: a History of Resistance, Collaboration & Betrayal (Massachusetts: Bergin & Garvey, 1988), pp. 126-163
  9. ↑ Campbell, The Maroons of Jamaica, pp. 88-126.
  10. ↑ Michael Siva, PhD Dissertation (Southampton: Southampton University, 2018), pp. 77-9. After the Treaties: A Social, Economic and Demographic History of Maroon Society in Jamaica, 1739-1842 [1] archivat en Wayback Machine.
  11. ↑ Audra Diptee, From Africa to Jamaica: The Making of An Atlantic Slave Society, 1775-1807 (Gainesville: University Press of Florida, 2010), p. 10.
  12. ↑ Vincent Brown, The Reaper’s Garden: Death and Power in the World of Atlantic Slavery (Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 2008), p. 15.
  13. ↑ Michael Siva, After the Treaties: A Social, Economic and Demographic History of Maroon Society in Jamaica, 1739-1842, PhD Dissertation (Southampton: Southampton University, 2018), pp. 109-110.
  14. ↑ Michael Sivapragasam(2018).
    113-114.
  15. ↑ «Tacky's Revolt» (en en). www. amrevmuseum. org. Consultat el 2025-03-09.
  16. ↑ «The Jamaican Maroons in Nova Scotia — National Historic Event - The Jamaican Maroons in Nova Scotia National Historic Event». parks. canada. ca. Consultat el 2025-02-21.
  17. ↑ Siva, After the Treaties, pp. 165-9, 172-5, 180-9.
  18. ↑ Siva, After the Treaties, pp. 163-4, 196.
  19. ↑ Siva, After The Treaties, pp. 192-3.
  20. ↑ Siva, After the Treaties, pp. 191-2.
  21. ↑ «The History of the Maroons». library. si. edu. Consultat el 2025-03-09.
  22. ↑ «Meet the legendary community that fought for its freedom in Jamaica» (en en). Culture. Consultat el 2025-03-09.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cimarrones_jamaicans&oldid=1090255»